Poema Paral·lel
(basat en un poema de Rosa Leveroni)
Si jo tingués un submarí
Seria blau marí
Encalçaria els cavallets
Per jugar a fer corregudes.
Si jo tingués un submarí
Pescaria els meus amics
per jugar-hi ben feliç.
Si jo tingués un submarí
En cap part em quedaria
Per mars i oceans sempre seria
Ai, sirenes, com us encalçaria!
Manolo Barrera
Si jo tingués un avió
Sortiria a veure món.
Encalçaria els ocells.
Darrera els núvols més bells..
Si jo tingués un avió.
Tots els països i continents em serien familiars
amb l'alegria de les trobades.
Si jo tingués un avió
En cap aeroport faria estada
Volaria entre els estels
Ai, amor, per si un dia et trobava
Marc Serra Idalgo
Si jo tingués un violí
el tocaria a trenc d'alba.
Encalçaria els seus sons
enlairant-los fins els núvols.
Si jo tingués un violí,
totes les cordes i les claus
em serien alegria
en aquesta hora que somnia.
Si jo tingués un violí
amb cap nota em quedaria
totes de dins meu les trauria
ai, amor, a tu només les donaria!
Clara Gorrias Cardona
Si jo tingués una perla,
sortiria a veure el món.
Miraria al meu voltant
per cercar-ne de semblants.
Si jo tingués una perla,
em cercaria un amic,
ara tindria dues perles
i si vols un pessic.
Si jo tingués una perla,
per a tu la guardaria
però mai els meus somnis
s'acomplirien.
Magdalena Calafat
Si jo tingués la lluna
sortiria a cercar el sol.
Encalçaria els planetes
per guardar-los de tresor.
Si jo tingués la lluna,
les besades i mirades
em serien un turment,
agradable novament.
Si jo tingués la lluna,
ningú més que tu voldria, l'univers tot meu seria,
ai, amor, per a tu te'l guardaria!
Marta Capó
Si jo tingués un núvol
volaria damunt ell.
Viuria amb els estels
la lluna el sol, en el cel.
Si jo tingués un núvol,
tots els carrers i les places
en serien avinents
per deixar-hi gotes d'aigua.
Si jo tingué un núvol,
en cap lloc em quedaria
Tota la Terra beuria,
ai, amor, amb la meva aigua.
Sílvia Coll Caules
Foc
Entre la llum rogenca de l'auba,
s'encén un sol, un lluminós sol. Es perden els sentiments dins el mar,
i es cerquen de nou.
Espires de desitjos que formen una flama,
idees de colors vius que apaguen els pàl·lids.
Rostres encesos que mai t'abandonen.
Finalment, el foc s'apaga?
Un incendi que comença i que no espot extingir,
foc ets el meu enemic.
La teva llum il·lumina, sense tu no hi ha vida,
Foc et necessit
Clara / Marc / Adrià / Marta
Aire
Aire intocable i transparent que et mous pel cel
Aire que ets el vent
Tramuntana que bufes furiosa,
que provoques les ones,
que despentines els suaus cabells..
Sílvia Coll
Manuel Arroyo
Lau Florit i Manolo Barrera
La mar
La mar és tranquil·la,
i a l'estiu ens al·lucina.
La mar, alerta!, també és perillosa.
La mar pot ser meravellosa,
la llum de cada dia
la fa tornar més brillant.
Els peixos i les algues criden
quan els estan pescant.
Biel
Vanessa
Marta Maria
Magdalena
La Terra
En una polida terra fèrtil,
quan és la primavera,
s'hi sembra sa llavor
per poder a la tardor
agafar la collit primera.
La vaca hi pastura immòbil,
l'herba li dóna aliment,
perquè la pluja de l'altre dia
la féu verda i anà creixent.
Pobra terra meva,
ja no ets segura per a la gent,
se't menja la marea
lent i progressivament.
Pot ser dura,
pot ser humida,
la terra és natura,
la terra és vida.
Sergio. F,
Jaume F
Álex T
Cristina T.
L'aire
Siula fort el vent,
lleuger i transparent
com un llarg pensament.
Humit i fred oratge,
boirós el paisatge
ens duu un missatge.
Les branques nues a la tardor,
han caigut les fulles amb dolor,
seques i sense lluentor.
La brisa damunt la mar oneja,
suau, les roques colpeja,
i llavors, les ones canten.
L'aire, pur i salvatge,
fa la vida un miracle
de sons i músiques del vent.
Lluís Taltavull
Laura Pons Triay
Marc Pons Galmés
Cristina Marqués
El xai
Xai, animal preciós,
xai, al camp et contempl,
xai, petit i mandrós,
xai, tens llana, et fa calent.
Xai, animal meravellós!
Alex Triay Bagur
Poemes pautats
Hivern, argen i vent
a les llars arribes finint la tardor plaent.
Fred i acollidor, amb la teva capa grisa
ets hermós, amb la cabellera llisa
Hivern, argent i vent.
Clara Gorrias Cardona
Son Saura
El meu estel del sud
Gran finesa daurada
Alenes l'aire de migjorn
Son Saura que ets al sud....
La Lluna
Lluna polida
en la negra nit,
dalt les teulades,
bufona i rodona
ets la meva companyia.
Lluna polida.
Magdalena Calafat
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.