Joia arquitectònica

Laura Bañón
Ciutadella
El sol de febrer penetra a l'interior de la Catedral. Es filtra pel conjunt complet de vitralls de colors vius i vibrants i omple el temple d'una atmosfera intemporal. És el simbolisme gòtic de la llum. Els vitralls contrarresten els efectes de la potent lluminària mediterrània per crear un espai místic. La nau ha guanyat en claredat, en senzillesa i solemnitat amb la reforma interior. Aquests dies, els treballadors s'afanyen en enllestir les feines. Les obres són a la recta final, amb la perspectiva d'obrir de nou el culte el Diumenge de Rams.
L'acabat és tot artesanal, fidel als elements i estètica antics. Es sent la renou del bufador del ferrer Toni Miquel, de l'empresa d'Artiferro Ciutadella, que ha recuperat la barana de ferro forjat de l'altar. Els manobres de l'empresa Obres 31 de Gener, que enllesteixen la part d'obra i s'encarregaran de la neteja. O els ebenistes Jaume Camps i germans que han restaurat el cadiram del presbiteri de finals del segle XVIII, de valor únic. Han estat molts els treballadors i artesans que han contribuït a la recuperació integral de la nau. Des de les traceries fetes pel trencador Tóbal Torres i l'artesà de la pedra Víctor Marugán fins els grans vitralls dissenyats, segons la tècnica gòtica, pel taller Vidrieras Barrio, de Burgos. Les obres han permès dotar de vigència els oficis antics del moment en què es construí la Catedral i que treballar a l'antic temple s'hagi convertit en un repte professional. Una feina artesana amb resultat artístic.
La recuperació de l'essència arquitectònica del temple major s'inicià el juny de 1986 i s'ha executat fins avui en diverses fases per a la restauració de la nau i el presbiteri. El projecte d'Agustín Petschen i Jordi Pons ha permès obrir tres finestrals en la part inferior de l'absis i altres dos en la part superior. També s'han recuperat els vitralls de les dues capelles del presbiteri. El nou vitrall de la Capella de Sant Gabriel (orientació sud) llueix a la part superior l'escut del bisbe Pasqual, iniciador de la reforma de la Catedral, mentre que a la Capella de Sant Miquel (orientació nord) apareix l'emblema de Joan Piris, baix el període episcopal del qual haurà finalitzat la reforma. L'efecte final aconseguit és el d'una nova visió del temple amb set nous finestrals oberts donant la volta a l'absis i oferint una entrada de llum espectacular.
La reforma també haurà permès recuperar l'amplitud original de la Catedral, amb l'eliminació del baldaquí, afegit devers 1940 per ordre del bisbe Pasqual. El projecte deixa al descobert el treball de restauració de les parets de marès i les bòvedes, així com l'antic accés al campanar. I s'han eliminat les barreres arquitectòniques.
Segons l'arquitecte Agustín Petschen, l'actuació haurà contribuït a assolir el 90 per cent dels objectius del Pla Director de la Catedral. Quedarà pendent la reforma de la porta principal, ja concretada en un projecte i amb finançament del Consell. Altres reptes pel futur són l'obertura de sis finestrals actualment tapiats i la renovació dels dos vitralls de la façana. La Catedral, que començà a erigir-se a principis del segle XIV, és testimoni únic de l'estil gòtic català, amb nau única, sis capelles per banda i absis pentagonal, disposat cap a orient, segons l'antic simbolisme cristià. Un temple que ens permet recórrer la història com a principal centre espiritual de l'Illa.