La llibertat: educació en valors

Fons menorquí de cooperació
La llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 a París, la repeteix trenta vegades.
Per la llibertat s'ha lluitat, s'ha mort, s'ha matat, s'ha sofert, s'ha somiat, s'ha escrit; hi ha hagut guerres, revolucions, amotinaments, plors, rialles, herois, màrtirs; han sorgit teories filosòfiques, tendències polítiques, moviments socials, dictadures i anarquies.
Ens trobem doncs, davant el valor més compromès i més fràgil ; el més desitjat i temut ; el que es presta millor als xantatges i abusos ; el que ens pot portar les satisfaccions més grans i els pitjors disgustos. I, malgrat tot, hem d'educar en llibertat.
Tan sols és lliure l'ésser que pensa
L'ésser humà pertany al gènere animal, fet que implica estem sotmesos a unes condicions anatòmiques físiques, temporals, d'espai...sobre les quals la nostra voluntat pot intervenir molt poc o senzillament gens. El fred, la gana, la son, la digestió, el dolor, el plaer, el creixement, la malaltia, la mort... ens dominen.
No obstant, Aristòtil ja va definir la persona humana com a animal racional. És a dir, amb la capacitat de pensar, imaginar, valorar, decidir, preveure... Aquesta capacitat de escollir, de decidir és el que ens fa lliures.
Un ésser que no sigui lliure pot ser manipulat, utilitzat, emprat o domesticat. Per aquest motiu, el primer pas per formar éssers lliures és ensenyar-los a pensar i a tenir els ulls i la ment oberts, a tenir sentit crític, a no ser esclaus del pensament dels altres. També cal ensenyar-lo a dubtar, a acceptar l'error, a no estranyar-se d'haver-se equivocat, a acceptar les conseqüències de les pròpies decisions, a saber corregir-les quan calgui, a penedir-se, a demanar perdó, a respectar la llibertat dels altres, a no ser lliure a força de sotmetre els altres, a treballar perquè tothom sigui lliure...