Infants i animals de companyia: grans amics

S.M.H.
Maó
Des del Xoc hem descobert que segons un estudi realitzat als Estats Units, el 75% dels nens amb edats compreses entre els 10 i els 14 anys, recorren als animals de companyia quan es senten preocupats o front a situacions difícils. Aquestes dades ens deixen veure la relació i el vincle tan especial que es crea entre els infants i les seves mascotes.
Sembla ser, que tenir animals de companyia ajuda als nens a ser més responsables, aprenen a respectar la natura i creixen desenvolupant un caràcter més obert i sociable, el que els ajudarà en la resta de les seves relacions afectives.
Aprendre a entendre's
El primer pas, segons diuen els professionals, és ensenyar a ambdós -animal i infant- com tractar-se i com jugar sense fer-se mal. Per això és molt important que els primers contactes entre els nens i l'animal estiguin supervisats per un adult que orienti el nen sobre com tractar la seva mascota. Per exemple, és molt freqüent veure com els més petits agafen els gats de forma inadequada, o tiren el gos o aixafen el hàmster
Benestar i responsabilitat
Diuen que els nens que comparteixen la seva vida amb un animal creixen més feliços i sociables alhora que potencien la seva autoestima. A més els nens obtenen benestar físic, doncs està comprovat que acariciar un animal fa que el nostre cos segregui endorfines, reduint així l'estrès i l'ansietat. Un altre dels valors molt important que transmeten els animals als nens és l'empatia. Cuidar una mascota els ensenya a ser més compassius i entendre millor el sofriment o els problemes dels demés. També els ensenya a afrontar i entendre els processos vitals de l'ésser humà com el naixement, creixement, reproducció i mort.
Un dels grans avantatges és que els nens que tenen animals solen ser més responsables que la resta. Doncs ja des d'un primer moment, quan el nen té entre tres i quatre anys, se li poden donar petites tasques en relació amb la mascota com jugar amb ella a una determinada hora, tasques que poc a poc se li poden anar augmentant, fent-lo assumir cada cop més responsabilitats, encomanat-lis per exemple a que donin de menjar i beure a l'animal, netegin la seva gàbia -en el seu cas- o el treguin a passejar.
Les teràpies assistides amb nens
Les teràpies assistides amb infants amb problemes per a relacionar-se amb el seu entorn, han demostrat, segons sembla, ser molt eficaces, ja que els animals són capaços de despertar en aquests sentiments tals com l'alegria, la compassió i l'estimació. Aquest és per exemple el cas de les teràpies amb nens autistes en les que s'empren gossos, dofins i cavalls.
Un exemple d'aquest treball l'hem trobat a Lleida, on un grup de psicòlegs i terapeutes treballa amb una Golden Retriever i nenes autistes. La teràpia consisteix -segons ens han contat- en sessions curtes de jocs on s'ha aconseguit que mostrin reaccions d'afecte cap a l'animal, i fins i tot somriguin quan el veuen entrar o comencin a jugar amb ell de forma espontània.
Hi ha una mascota ideal?
Des del Xoc creiem que no hi ha que catalogar una raça de gos o de gat com a recomanada per a nens, doncs cada gos és un món i la seva educació estarà condicionada per factors externs a més de genètics..
En definitiva, un infant pot trobar en un animal de companyia l'amic ideal de jocs a part d'un recolzament incondicional. De la mateixa manera, a través de l'animal el nen tindrà una millor socialització, expressarà d'una manera més adequada les seves emocions i aprendrà valors importants com la responsabilitat, l'estimació i l'empatia. Pel que ànims famílies, decidiu-vos a posar un animalet a les vostres vides!