El món de sensacions en color

Llucia Pons
Maó
El gest de la mà, que sosté un pinzell llarg, vessa el record de l'escena de la natura que l'ha captivada. Descompon en trossets el paisatge encuriosida per regalar-lo sencer a qui el mira. Zulema Bagur és una de les pintores paisatgistes de l'Illa, inconfusible la seva obra té l'estil propi de la interpretació personal. El seu nom, Zulema, significa "la pacífica" i és la pau la que es desprèn dels seus quadres, dels seus paisatges plens de llum i de color.
L'esbós, les notes o la imatge captada en una fotografia, és l'únic que la pintora pren del contacte amb l'exterior. La resta del treball es realitza en el seu estudi, un estudi arran de mar, dissenyat per la sensibilitat de Joan Gomila que va sorprendre a l'artista amb un espai gran i ple a vessar de llum. Orientat al sud, l'estudi s'obre amb un gran finestral; unes obertures a l'alt sostre vessen la llum del nord en la part posterior. La llum i l'espai protagonitzen l'obra de la pintora; el seu estudi és un refugi on troba la inspiració i el benestar per realitzar els seus quadres.
La mar captivadora, el port com a refugi i la terra on un es pot perdre, la casa, la cantera, la vela o la flor, canvien a cada instant per l'atmosfera que els banya. A Zulema li agrada volar i captar la imatge que investiga i trasllada als seus quadres amb una pinzellada curta, cada vegada més àgil, que cerca la transparència en el joc de colors càlids i freds que s'amaguen en la realitat i que l'artista és capaç de trobar i desvetllar-los.
Pinta dreta davant el cavallet o amb el llenç recolzat a la paret. Necessita prendre la perspectiva que l'obra acabada requerirà per ser contemplada en tot el seu potencial. La seva pintura lliga amb l'essència del Impressionisme d'inicis del segle XX, però lluny queden els propòsits d'aquells artistes que pintaven a l'aire lliure per plasmar l'atmosfera del moment. D'aquells artistes ha traspassat l'interès per la captació d'un moment de la natura i d'una tècnica que posa en valor el gest i també la textura de la pintura. L'obra es presenta acabada en el punt que l'artista ha decidit, els fragments que la composen es completaran com imatge en la retina de qui mira el quadre des d'una certa distància
Pinta per necessitat, i quan ho fa s'hi queda absorta. La passió amb la que s'hi dedica i la personalitat que li dedica és la que provoca l'encant de la seva obra, dels seus paisatges menorquins personalitzats. Les sensacions es traspuen tant per l'escena reflectida com per la textura a la que l'artista dota de gran importància. L'oli és el rei, però també l'acrílic i l'aquarel·la poden ser els seus aliats. La pinzellada curta en les darreres obres es combina amb uns gestos més atrevits que introdueixen la pinzellada llarga i ondulada potenciada pels colors més freds de la seva paleta, gestos que dinamitzen més encara l'atmosfera retratada. La paleta de colors clars i vibrants, que tant la caracteritza, de cada vegada es mostra més atrevida en deixar entrar els càlids potents, com el vermell o el taronja, i els freds que no arribaran mai a negre, com el verd fosc o el blau ultramar. El negre embruta observa l'artista, i les ombres estan plenes de colors, fins i tot els colors més lluents, com demostra.
Els paisatges de Zulema estan despullats de la presència humana. No obstant la figura és una altra de les passions de l'artista, potser la més amagada. El dibuix ràpid que capta el gest de la model o de les figures, apareix com a esbós acabat que mostra sobretot la captació del moment i del moviment, de l'interès de l'artista.
Les referències en la seva obra s'atenen als gustos personals i diversos de l'artista que després canalitza en el seu propi estil. L'art japonès, per l'elegància del seu traç, el dibuix de Rodin que capta el gest o la potència i l'elegància dels colors de la pintura abstracta de Rothko, donen testimoni d'una ment encuriosida, que experimenta contínuament i que dedica la seva vida a l'entusiasme i l'experimentació de l'art de la pintura.

Imatges: ESTUDI. Zulema s'inspira en el paisatge natural, la mar i la terra són les seves fonts d'inspiració. La seva obra més inèdita adopta uns punts de vista alts que mostren com la pintora vola embriagada i deixa caure's en unes pinzellades que s'allarguen sinuoses carregades de colors intensos i lluents que fins ara no eren tan presents a la seva paleta.