Quin carnaval volem?

Josep Maria Mompó
No sabem del tot l'inici del carnaval, però si sabem que els jueus, grecs, i romans ja ho celebraven. Aquets darrers fins i tot escollien entre els esclaus i soldats, un rei que manava durant les festes i desprès moria, (com es de suposar, l'esclau).
Per les nostres terres, segons els entesos, els carnavals començaren per devers l'Edat Mitjana, més endavant varen estar prohibits durant quaranta anys, degut a les crítiques a les administracions, per més que, aquestes festes es celebraven de manera privada i molt dissimulada. Afortunadament avui dia, amb la Democràcia, es poden celebrar. La gent pot demostrar la seva alegria, seguir la cultura de la disfressa amb imaginació per sentir-se per unes hores els personatges somiats o bé criticats, de manera lúdica, satírica i divertida, ja que la festa representa la societat que la celebra i les jerarquies poden ser imitades, o bé alertades de les seves accions.
Els balls, la rua i les disfresses ens han demostrat que, malgrat tot, hi manca el sentit crític ciutadà envers els problemes del poble. En quant a la rua, varem trobar a faltar al·lusions com altres anys sobre els afers que ens transmet diàriament la premsa, i no tan sols de manera local, sinó també a nivell balear i nacional.
El que si és d'admirar és l'encertada posada en escena de guarderies, col·legis, i parròquies en quant a la demostració de la cultura de la disfressa, de la feina en equip, de la imaginació, colorit i civisme que els transmeten els seus educadors. Cosa que no podem dir d'aquests grups incontrolats que, baix l'anonimat de les màscares, es dediquen a fer explotar petards amb els que, malgrat està prohibits, no aturen de molestar els veïns i de causar desperfectes del mobiliari urbà i els aparadors dels establiments empastifats amb tota casta d'esprais.
I això senyors!!!! No és la cultura, ni la filosofia del carnaval, ni tan sols la cultura tan oblidada del civisme. Si hem tardat tants anys en poder tenir llibertat d'expressió, no tornem enrere per acabar amb uns carnavals com els romans: matant l'espectador.