Edgar Alemany, poeta

FITXA Sóc n'Edgar Alemany. Vaig néixer a Menorca el 16 de febrer de l'any 1989. Actualment visc a Barcelona, on estudiï música i filosofia. Escric poesia i m'agrada el vi. Voldria fer vida literària però la ciutat no em deixa. Entre altres coses enyor la natura i els que més estim.

Raquel Marqués
Maó
Filosofia, música i poesia, d'açò se'n diu ser un artista!
No ho sé, tu! Crec que amb aquest ritme acabaré tenint tres personalitats. De tota manera, per a disposar d'una bona formació artística ha d'existir una certa interdisciplinarietat i sobretot una important base humanística.
Guanyador d'Art Jove 2007, per a què serveix un guardó literari?
Per a entrar al món cultural i una vegada dins començar a fer camí. S'ha de reconèixer que els premis Art Jove són una bona iniciativa per a sortir a la llum i t'ofereixen un reconeixement que sense el prestigi d'un guardó no posseiries.
19 anys i un llibre, això s'anomena futur o casualitat?
Una cosa exclou l'altra? M'agradaria pensar que es tracta de futur, però no podria ser una casualitat que m'ha obert un futur?
Vostè és un poeta modern?
Si t'estàs referint a modern d'actualitat, supòs que sí. Si et refereixes a la modernitat il·lustrada entesa com a actitud crítica, i no com a període històric, el poeta modern és Baudelaire.
Venguin's "Calidoscopi".
"Calidoscopi" és un collage de música, pensament, fotografia, pintura, ciutat, illa, amor, enyorament i recança. Tot açò convertit en versos, sense cap més interès que conèixer la Lluna.
De què rallen els seus poemes?
El títol del llibre ja assenyala que hi ha molts fronts oberts, diverses mirades cap al món. Els poemes volen ser imatges convertides en expressió de tot allò que percep l'observador. El poemari està estructurat en tres capítols: el primer, està basat en l'abstracció i mostra un procés d'evocació i suggestió; el segon, té com a constant la nostra illa, Menorca filtrada des de la distància, i finalment, el tercer, és de tall més filosòfic i metafísic però tot sempre descansant sobre un fonament essencial, l'amor. De tota manera, si us l'he venut bé, ho podreu saber per compte propi!
Play stations, e-mule, youtube, chiquilicuatres varis... quin ambient! Quina casta de públic va als recitals de poesia?
Principalment aquella gent interessada per la literatura i que no troben en aquesta nova era digital cap tipus de refugi personal. Val a dir que l'activitat literària no està a l'abast de tota població i açò ja ho converteix en un àmbit restringit.
Quins autors han influenciat la seva obra?
Començant pels clàssics (i per clàssics entenc laBernat Metge) a "Calidoscopi" hi ha una forta presència platònica i aristotèlica. Com tampoc em vull entretenir passant per tota la història de la literatura i la filosofia, sí que és cert que l'empremta més forta rau en Salvat-Papasseit. És un poeta que cada vegada que el llegesc em treu la son i m'omple de vitalisme. Com a conseqüència d'açò també hi ha una petja nietzcheana i en menor mesura futurista. A més a més, per a tot aquell que escriu poesia, Baudelaire és la bíblia i, per tant, també hi és present. Altres autors són Salinas, Albert Roig, Ponç Pons, els simbolistes francesos i un petit etcètera més. També voldria afegir un parell de compositors que m'han ajudat amb el ritme com són Xavier Montsalvatge i Igor Stravinsky.
El darrer llibre que està llegint.
No sóc capaç de llegir llibres d'un en un. A més a més, la filosofia m'aclapara gairebé totes les lectures. Ara mateix en tenc moltes d'encetades, entre elles: "El pesa-nervis" d'Antoine Artaud; "Numeral, nominal" d'Armando Freitas o "Días de radio y niebla" d'Antonio Rigo. I aquests només són de poesia! Aquests dies estic acabant les "Obres completes" d'Epicur, la ciutat m'ho demana.
La pel·lícula més poètica.
La veritat és que no sóc gaire cinèfil i el meu interès no ha arribat massa enllà en aquest art, així que et puc dir poca cosa amb tant poc fonament. Intuesc que m'agradarien Bergman, Passolini, Antonioni o Godard.
Què li sembla que autors com Kapuscinski hagin de morir perquè la seva poesia completa vegi la llum?
Kapuscinski era periodista d'ofici i poeta de vocació. Crec que tampoc es tracta de fer-ne un món d'aquest succés. Ell escrivia poesia perquè creia que no hi havia altra manera d'expressar allò que volia dir. Però açò no implica que el que s'escriu hagi de ser publicat. La seva trajectòria poètica comença als 16 anys i escriu fins al final de la seva vida. Tota aquesta carrera amb grans parèntesis però també amb publicacions. Així i tot vull recordar el mestre Robert Graves: "el títol de poeta te'l posa la mort".
Si ja no hi ha prou subvencions institucionals per a la cultura en general... els poetes són una espècie en perill d'extinció?
De poetes n'hi ha molts i no depenen exclusivament de les subvencions institucionals per a desenvolupar la seva producció. És cert que de moment jo no hauria publicat cap llibre sense aquest tipus d'aval però tampoc es pot tenir aquesta visió tant decadent. Tots sabem cap on camina la cultura i per aquest motiu el que hem de fer és lluitar per salvar-la i no enfonsar-la.
Què és més fàcil avui, viure de la poesia o que a un li toqui la loteria?
És ben bé el mateix, no li passa a ningú. Tothom coneix o sap d'algú que viu dels versos o li ha tocat la loteria. En el meu cas, vull creure que m'ha tocat la poesia.
Per cloure, la pregunta obligada de "A Cor Obert". Escriguin's un vers, el seu vers, per a combatre el canvi climàtic.
Amb llàgrimes de saba ploraven ullastres
per no haver convertit la natura en costum,
que l'home és l'únic ésser esclau del consum
i esdevindrà llegenda la Terra entre els astres.