El robatori d'un toro

Fons Menorquí de Cooperació
Ferreries
Durant una de les nits més fosques, un home va decidir sortir i agafar un fantàstic toro de l'estable de la comunitat veïna. Va anar cap a l'estable, va dormir al gos que vigilava amb les entranyes d'un xai, va saltejar els arbustos d'espines de la valla, va obrir la porta sense fer renou, va passa una corda pel coll del toro i se'l va emportar. Després va creuar el riu, va pujar un fosc turó i es va adentrar al bosc de roures mentre el toro es deixava portar dòcilment.
De repent, quan estaven a punt de sortir de bosc, va veure un llum vermellenc a través de les branques. Es tractava de Sisi El Rerib, un ermità que tenia la seva cabana en aquell indret. El lladre va dubtar. Havia sentit a parlar de que aquell ermità era capaç de llegir els secrets més ocults del cor i que tenia poders sobre les coses. Va decidir que buscaria un altre lloc per sortir del bosc. Va caminar una llarga estona per un camí més difícil que l'anterior i quan ja arribava al final va tornar a veure el mateix llum vermell. El cor li va començar a bategar amb força. Com podia ser que després de camí durant tant de temps tornés a veure aquell llum. Va reflexionar i es va dir: "he estat caminant en cercle, i sense adonar-me'n estic al mateix lloc que abans"
Va tornar enrere caminant cap a la foscor del bosc. Va seguir carreranys desconeguts pels que era tan complicat avançar que es va trencar la roba amb les branques dels arbres i es fa ferir. Quan ja pensava que havia arribat al final del bosc va veure que es trobava a la vora d'un precipici i es va haver d'agafar fort a la corda del toro per no caure precipici avall. Va seguir caminant i va tornar a veure aquell llum vermellenc i va córrer pressa del pànic cap a l'interior del bosc. Com podia ser què fos incapaç de sortir d'aquell indret que havia travessat tantes vegades sense cap problema.
De repent va sentir una veu que li deia:
- Cap on corres?
El lladre no va ser capaç de contestar i sense amollar la corda, va córrer i córrer fins que va quedar sense forces. Quan es va aturar, mig asfixiat, amb les cames ferides i la roba feta malbé va tornar a sentir la mateixa veu tranquila que li tornava a demanar:
- Cap on creus que corres? De què estàs fugint?
Aquest cop el lladre va quedar immòbil. Sabia que no podia ni tenia forces per anar enlloc més. Així que es va girar lentament i va veure l'ermità darrera seu, dret amb els braços creuats i la corda del toro al voltant del seu coll. La seva mirada desprenia un llum vermell.
El lladre va caure de genolls i la seva mà va deixar anar la corda.
L'endemà van trobar el seu cos amb dues ferides molt profundes a la panxa. Potser amb estaques o pals de ferro va dir la gent o els corns d'un toro.