TW
0

El passat dissabte 29 de març tingué lloc el canvi d'hora estival

Susana Mora Humbert
Maó
Entrem en el tercer trimestre escolar, un darrer esforç per a tots abans d'entregar-nos als plaers de l'estiu. De la mateixa manera comencem ja la primavera i amb ella ve el famós canvi d'hora de l'horari estival. D'aquesta manera, el passat dissabte 29 de març, mentre ens trobàvem apurant les vancaces de la setmana blanca, entrà en vigor el canvi horari, i a les dues de la matinada del diumenge vam haver d'adelantar els rellotges una hora.
Aquesta modificació horària es porta a terme a tota Europa complint amb una directiva que afecta a tots els països de la UE amb l'objectiu d'aprofitar més hores de llum i estalviar energia.
Amb aquest canvi d'hora, Espanya estalvia en il·luminació en el sector domèstic fins a 300 milions d'euros, un cinc per cent del consum elèctric, segons l'Institut per a la Diversificació y Estalvi d'Energia (IDEA), depenent del Ministeri d'Indústria, Turismo i Comerç.
D'aquesta manera, si el consum mitjà d'una família espanyola és de 3.200 kilovats hora, l'estalvi seria de més de sis euros per llar i més de 60 milions d'euros pel conjunt.
El canvi d'hora va començar a generalitzar-se, tot i que de manera desigual, a partir de 1974, quan es va produir la primera crisi del petroli i alguns països decidiren avançar els seus rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació.
Des de 1981 s'aplica com a directiva i ha estat renovada successivament cada quatre anys. En total, avui apliquen aquest canvi prop de 70 països.
La història a Espanya
Des de fa anys, a Espanya i altres països del món, es van canviant les hores que tots empram com a hora civil, la que ens mou en uns horaris, pautes o rutines per al nostre treball, el nostre son i les activitats diàries. El canvi d'hora és bastant recent i al·ludeix a diversos motius principalment econòmics.
Fins el primer dia del segle XX, és a dir, l'1 de gener de 1901, l'hora civil oficial era la referent al Meridià de Madrid, és a dir, la que es mesurava en aquest meridià (situat a 3º 41' 0). Tot i així, cada província tenia una hora local diferent, depenent de la coordenada de longitud local. Així, a Galícia tenien una hora civil local diferent a la de les nostres Illes, doncs aquestes disten uns 13 graus de la circumferència terrestre, és a dir, que un gallec veu surtir el Sol pel matí més de 50 minuts mès tard que un balear.
Just amb l'inici del segle XX, es fixà per a tot el territori espanyol l'hora del Meridià de Greenwich, també anomenada GMT (Greenwich Meridian Time) o TU (Temps Universal). No és fins gairabé dues dècades després, quan el 15 d'abril de 1918, s'introdueix el concepte DST o Daylight Saving Time, anomenat communment "horari d'estiu", i que és la convenció per la que s'adelanten els rellotges per tal de que les tardes tinguin més llum diürna i els matins menys
Amb aquest canvi en els mesos d'estiu havia d'avançar-se una hora, és a dir, sumar-li una hora al GMT o TU, amb el que al ser per exemple les 15 hores del Meridià de Greenwich, a Espanya serien les 16 hores. Aquest canvi es realitza el darrer cap de setmana de març i el mes d'octubre de cada any, en el qual a la inversa de l'apuntat passem a retrassar una hora del nostre rellotge als mateixos efectes, és adir, els d'estalviar energia.