"La visió romàntica de l'artista que passa gana està passada de moda"

Raquel Marqués
Ciutadella

Hi ha dibuixants que no arriben a conèixer personalment a l'autor del llibre pel qui estan preparant el projecte. El seu cas és tot el contrari, és més factible o més difícil treballar per algú tan proper per a vostè com és Joan Pons?
Fer feina amb en Joan es una petita tortura!...(riu). No, en sèrio m'agrada molt haver fet aquest "Nàufrags" junts, però el procés és complicat, intens, és com una lluita. Tots dos tenim egos desmesurats i volem imposar la nostra visió del món. Estic contenta del resultat. Aquesta edició de "Nàufrags" ha resultat molt estimulant.
Parli'ns de com ha anat el procés de treball de l'edició il·lustrada de "Nàufrags".
Es tracta d'un projecte que ens va encarregar el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears. Per diverses raons em vaig trobar que havia de fer les il·lustracions en menys de dues setmanes. I açò per jo és poc, ja que m'hauria agradat deixar reposar, revisar i seleccionar la feina. Però vaig haver de fer-ho en poc temps, i d'aquí també la intensitat que comentava abans. Em va coincidir en un moment difícil personalment i va ser com un revulsiu, estimulant i revitalitzant. Trobar-me amb una vella història que ja havia viscut i reviure-la després de quinze anys amb una nova percepció, amb més experiència i seguretat, va ser com tornar a un lloc conegut que el temps transcorregut t'ha fet més proper.
És complicat per a un il·lustrador posar imatges a les paraules, els sentiments, les històries... dels altres?
No, si pots identificar-t'hi. Després d'entrar en la història, l'has de visualitzar i fer-la teva.
Com i quan sorgeix la seva vessant artística?
Sempre he tingut aquest potencial, igual que molts fillets i filletes. L'artista però, sorgeix quan aquest decideix que és un artista i viu i lluita per açò. Implica una sèrie de passos i condicions, començant per la formació, la dedicació, la percepció de la realitat, l'actitud crítica, la perseverància en el treball, la convicció, etcètera. L'artista és la seva obra, però també el que està disposat a fer per ella.
Com definiria el seu estil pictòric?
Des de fa uns dos anys estic treballant a partir de teles estampades que tens al bastidor com a pintures i hi faig una intervenció, amb pintura o d'altres materials, dialogant amb les figures, les formes, la textura o els colors de l'estampat... Açò també ho faig extensible a altres obres de diversa tècnica i suport. M'interessa utilitzar diferents materials i mitjans, des de pintura, fotografia, objectes, brodats, tècniques digitals, etcètera. Faig una reflexió sobre l'espai domèstic, les relacions familiars, la idea de llar, d'interior; temes considerats menors en la Història de l'Art i la Cultura, però que són de primera magnitud.
Com a professora de pintura a la universitat, què és el que més admira dels seus alumnes?
En els meus alumnes valor la mirada crítica cap a la realitat que els rodeja i cap a un mateix, la capacitat de desenvolupar un treball únic, no convencional i creatiu en quan a pensament i pràctica. M'agrada moltíssim la gran diversitat de gent que arriba a les meves assignatures i pretenc que, siguin qui siguin i com sigui que hagin arribat allà, s'aprofundeixi o es transformi la forma de veure's a un mateix i al món que els envolta, generant coneixement i estimulant l'autodescoberta creativa.
Parlar del mercat de l'art avui és parlar d'un gran negoci. Creu que els diners han desvirtuat la veritable essència de l'acció creativa?
Hi ha un paper molt important per part dels mitjans de comunicació, que posen l'èmfasi en aspectes més cridaners, d'espectacle o polèmica, sovint artificial. És evident que hi ha aspectes que afavoreixen una ràpida, encara que sovint efímera, atenció per part del gran públic, i els mitjans de comunicació i altres agents del mercat que hi estan interessats. L'art contemporani requereix una formació, un aprenentatge i un coneixement global. A més, aquest gran negoci es mou majoritàriament al voltant d'artistes ja morts i, quan afecta a artistes vius, obeeix a una demanda del mercat que de vegades és puntual, i altres artistes saben tenir més continuïtat, però pel que fa a la pervivència de l'obra d'un artista, només el temps ho dirà. L'artista és també un professional, i la visió romàntica de l'artista que passa gana està passada de moda. Es pot ser un gran artista i viure molt bé de la teva obra.
Què aporta l'art a la Humanitat?
L'art és part del que entenem per Humanitat. La Humanitat no és concebible sense l'art, la resta seria l'animalitat. L'art aporta la consciència d'aquest fet humà, la percepció del temps i les relacions de l'ésser humà amb la seva pròpia existència. Qui no estima l'art no estima la vida.
Què veu un pintor en el que el rodeja que no vegin els demés?
Un artista té capacitat d'observació i exercita un sentit crític i lúcid cap al món que l'envolta.
Avui a l'art tot val?
L'art contemporani disfruta d'una gran obertura dels seus límits. Als aspectes considerats tradicionals s'hi han anat afegint un gran ventall de possibilitats, camps, llenguatges, i pràctiques tradicionalment fora dels cànons establerts. Açò és significatiu de la capacitat que té l'art d'autoqüestionar-se permanentment. Açò fa que l'art pugui adaptar moltes noves formes, que poden xocar a les mirades alienes a les evolucions contemporànies. Però tota obra d'art respon a un plantejament rigorós sobre l'essència de la realitat o aspectes d'aquesta i implica un procés de treball o investigació no menys vàlid que qualsevol treball científic.
Els seus referents pictòrics.
He trobat referents en tot el ventall de la cultura i de la Història de l'Art. Així, m'interessen artistes com Miró, Goya, Courbet, Hokusai, Caravaggio, Kahlo, Louise Bourgeois, Ritchter... el cinema d'Orson Welles, David Lean, Visconti, Fellini, Cronemberg... No em considero mitòmana, però sí que puc aprendre i avançar amb molts altres autors que conformen la meva relació quotidiana amb la cultura.
Un llibre que li hauria agradat il·lustrar.
"Les flors del mal" de Baudelaire.
Té projectes expositius a curt termini?
Em trob immersa en un procés de treball amb el qual hi estic molt compromesa. No tenc en aquest moment la urgència d'exposar.
Imagini una imatge per a millorar la societat caòtica en què vivim.
Hi ha moltes imatges que fan millor la nostra societat i l'harmonitzen. Qualsevol obra d'art posa ordre en el caos, però sense anar més enllà, la vida quotidiana n'està plena. Tot allò que es fa amb passió, entusiasme, convicció i compromís.
Pens en dues escenes, que també poden ser metàfores de l'artista:
La primera: Un fillet jugant, a partir d'un munt d'objectes i restes de materials inconnexes, organitza un petit món que fa créixer i esdevé unitari i carregat de sentit.
La segona: Una persona gran que sembra el seu hort, el construeix, ordena el terreny esquerp, el cuida, mira com creix, rectifica, i... només després de tot el procés recull, satisfet, la primera cirera.

FITXA Tónia Coll va néixer a Ferreries l'any 1965. És doctora en Belles Arts i professora titular de la Universitat de Barcelona. Ha publicat el llibre d'assaig "Miquel Barceló. Insularitat i creació", i la seva obra pictòrica forma part d'importants col·leccions públiques i privades. Resideix a Barcelona amb l'escriptor, també ferrerienc, Joan Pons. Ambdós han format un tàndem molt especial perquè l'edició il·lustrada de "Nàufrags" vegi la llum amb dibuixos de Tónia Coll, per a qui "la Humanitat no és concebible sense l'art".