Una estona amb Francesc Miralles, o de com els llibres ens permeten viatjar

FITXAFrancesc Miralles. Nascut a Barcelona el 27 d'agost de 1968. Llicenciat en Filologia Alemanya per la UB. Paral·lelament a la seva carrera de novel·lista, col·labora al diari Avui i a les revistes Time Out, Integral i CuerpoMente.

Patrícia Font Marbán
Maó
Aquests dies tan propers a la Festa del Llibre, Sant Jordi, són dates per festejar les lletres. Aquests llibres que ens fan somiar, que ens transporten a altres mons, altres indrets, desconeguts... Aquesta és, doncs, una setmana de joia literària, i com sempre, passejant pels carrers dels nostres pobles i ciutats ens trobarem als nostres escriptors, disposats a signar-nos el seu darrer llibre. Però poques vegades ens aturem a pensar què hi ha darrere d'un llibre, a banda, per descomptat de l'escriptor i la seva història. Avui parlarem amb en Francesc Miralles, autor català que aquests dies està molt enfeinat presentant la seva darrera novel·la, "La Profecia 2013", d'Edicions 62. L'any passat va publicar, també per aquestes dates, "El Quart Reich", que va estar entre els llibres més venuts de Sant Jordi, i on vam poder conèixer en Leo Vidal.
A la seva darrera novel·la, el periodista Leo Vidal rep una telefonada d'un antiquari del barri jueu de Girona. A l'interior d'una còmoda modernista ha trobat un valuós plec de cartes manuscrites de Carl Gustav Jung. Anaven adreçades a un estudiós gironí de la Kàbala amb qui discutia la data possible per a la fi del món.
Aquesta misteriosa correspondència, però, ha desaparegut, i només Leo Vidal està al corrent de la perillosa informació que conté: una xifra enigmàtica precisa, 2013, fruit d'un càlcul extret de fonts bíbliques que coincideix amb una antiga predicció del calendari maia per a l'apocalipsi, i que en mans de fanàtics pot posar en perill la humanitat.... I la història continua, però us deix amb la mel a la boca perquè aneu corrents a llegir-lo!
Després del gran èxit de "El Quart Reich", en Leo Vidal torna amb una altra aventura, "La Profecia 2013". Si amb l'anterior novel·la hi havia el rerefons de Montserrat, quins són els escenaris que ens trobarem en aquesta ocasió?
Aquesta vegada l'aventura passa entre Girona, que és l'escenari més important, Albània i l'illa de Patmos, amb un epíleg final a Islàndia.
Si abans feia referència al nazisme, en aquesta hi parla de càbala, política, ecologia... Troba que ecologia i política poden anar agafades de la mà?
La política tot ho aprofita per captar adeptes. L'ecologia ha estat sovint utilitzada per grups d'extrema dreta com a ham. No hem d'oblidar que les joventuts hitlerianes, per exemple, s'iniciaven en l'amor a la natura com una colla de boy scouts.
Totes dues novel·les tenen un component apocalíptic... Creu que als lectors ens agrada imaginar-nos situacions límits?
El thriller actual juga amb aquesta mena de situacions, que obliguen als protagonistes a córrer a la desesperada per salvar-se o fins i tot salvar el món. Enfrontar-nos a grans problemes dins d'una novel·la ens fa oblidar els petits problemes del nostre dia a dia. En aquest sentit, els thrillers són molt bons per a la higiene mental.
Reconec que quan vaig llegir "El Quart Reich" em vaig trobar amb una novel·la bastant diferent al que ens tenia acostumats. Aquests canvis de registre són reptes per a l'escriptor?
Per a un escriptor, i per a qualsevol professional, sempre és bo canviar de registre, perquè si sempre fas el mateix, t'acomodes i comences a repetir-te. A mi m'ha refrescat molt escriure novel·les d'aventures, tot i que tampoc m'hi vull dedicar gaire més.
Escriure novel·les d'aquests tipus requereixen un treball de documentació molt important. Amb quins documents ha treballat? Ha estat molt complicada la recerca?
La meva recerca és sobretot antropològica. Més que documentar-me a biblioteques o a Internet, m'agrada fer "treball de camp", visitar els escenaris personalment i prendre notes del natural.
Què ens vol dir amb el títol? Per què "La Profecia 2013"? Potser fa referència a la mitologia maia?
La mitologia maia compta els períodes de sorgiment i extinció humana en trams de 144.000 dies. És el que s'anomena "Compte Llarg". L'actual s'acaba, segons el seu calendari, el 21 de desembre del 2012. I per carregar-nos el planeta deu dies no són massa?
Quan parlen d'en Leo Vidal veig que tothom el titlla de díscol i enamoradís, però jo no el definiria d'aquesta manera. Enamoradís, sí, ara bé més que díscol el trobo una mica àcrata. Què en pensa de la seva creació?
És un enamoradís al que li surten malament les coses, perquè s'ajunta amb dones molt guerreres que el fiquen en un embolic rere l'altre. És, a més, un home una mica indecís i insegur. Per això li atrau tenir al seu costat una dona forta que li digui per on tirar. Sembla que en Leo Vidal està adquirint vida pròpia. Potser es convertirà en l'Hèrcules Poirot català? (No ho dic perquè s'assemblin, sinó per la feina de detectius que ambdós realitzen...)
Ja m'agradaria! Això voldria dir que els lectors li demanen que s'emboliqui en noves aventures. En aquesta sèrie jo vaig llibre a llibre. Si "La Profecia 2013" agrada, els editors voldran una nova entrega, tot i que aquesta hauria d'esperar un parell d'anys.
Què hi ha de vostè en els seus personatges?
Els gustos musicals i literaris, també certa visió de la vida. Un escriptor sempre té alguna cosa de tots els personatges que surten a la seva novel·la.
Els viatges són sempre molt presents a la seva obra. Creu que els viatges literaris són d'alguna manera un viatge per al lector?
Crec que són una manera fantàstica de viatjar mentre no arriben les vacances, pels que han de fitxar i porten una vida més o menys sedentària. Jo de petit no havia sortit de Barcelona, però vaig viatjar molt a través dels llibres.
He de reconèixer que a mi m'agrada molt com escriu, ja que és bastant directe, no fa grans descripcions, té una escriptura que resulta fàcil de llegir, però que alhora et fa pensar... Són molts anys donant-li al teclat... S'atreviria a fer alguna recomanació a aquells escriptors que just acaben de començar?
Sí, els recomanaria que escriguin tot el que els passi pel cap i que ho ensenyin a lectors bons i exigents, d'aquests que et saben dir els punts positius de la teva narració però també les possibles millores. Per a mi aquesta és la millor escola, a banda de llegir als grans autors. Un pot començar imitant-los fins que trobi el seu propi estil.
Per anar acabant, parli'ns una mica de la seva col·laboració amb l'Àlex Rovira al "Laberint de la felicitat". Com sorgeix?
Sorgeix del meu contacte amb el món de l'autoajuda, un gènere del que vaig ser editor. La nostra amistat va començar quan ell em va entrevistar al programa de ràdio "Hoy por Hoy" a Ràdio Barcelona.

Sempre he pensat que l'escriptor neix, no s'hi fa. Reconec que tinc una debilitat especial per l'obra d'aquest autor, que ja fa temps que es dedica a aquest difícil món de la cultura, de les lletres. La seva vida literària ha estat un periple. Ha estat editor, traductor, col·laborador amb diferents publicacions, i com no, escriptor, tant per fillets, com adolescents i adults. Us puc ben assegurar, però, que qualsevol llibre dels que té adreçat a adolescents us els podeu llegir tranquil·lament, perquè en Francesc tracta als adolescents com a persones, amb una capacitat d'enteniment que va més enllà dels videojocs.
Escriure, finalment, és un ofici que requereix molts sacrificis. Jo, com a lectora, els hi he d'agrair molt aquests esforços que fan, aquest caminar sobre la corda fluixa en la que s'hi troben en moltes ocasions. Des de la comoditat de ca meva, puc viatjar acompanyada, descobrint nous indrets, noves formes de pensar agafada de la mà dels meus/meves autors/es preferits/des.
Gràcies, Francesc!