Emotiva carta d'amor al marit mort

Lluís Vergés
Maó
La mort d'una persona estimada és un dels grans temes de la literatura. Un dels millors llibres elegíacs és "Dol observat" de C.S. Lewis que descriu la mort de la seva dona i va ser adaptat al cinema amb el nom de 'Terres de penombra". Recentment la nord-americana Joan Didion va analitzar la mort del seu marit a "L'any del pensament màgic" amb un gran èxit de crítica i vendes. A les nostres lletres Imma Monsó va retratar a "Un home de paraula el buit que li va causar la mort de l'home amb qui havia conviscut durant setze anys. Menys conegut, però tan bo com els citats és "Trena de cendra" de Carme Guasch (Figueres, 1928- Badalona, 1998) que reedita Columna amb motiu del desè aniversari de la mort de la seva autora.
La primera edició de "Trena de cendrà" aparegué a Pòrtic al 1984, dos anys després de la mort del marit de Guasch. Es tracta d'una emotiva carta d'amor en la que també fa un repàs de la seva història personal sempre en relació a qui seria el seu espòs. De fet aquest traspàs va desfermar la veta creativa de Guasch que després de publicar el llibre que avui comentem va publicar la trilogia que conformen els llibres de poemes "Amat i Amic", "Pràctica de vida" i "Interiors". Com a narradora Guasch és autora dels llibres de contes "El llit isabelí" i "Situacions insulars", obra que va rebre el Premi Víctor Català a finals dels anys vuitanta. El seu primer recull re poesia es titula "Vint-i-cinc sonets i un dia".
"Trena de cendra" comença descrivint el dolor de l'autora per la mort de la persona estimada i a partir d'aquí reconstrueix la història comuna de la parella que va tenir dos filles i un fill, aquest darrer l'escriptor i historiador "Toni Soler", director de la popular sèrie televisiva "Polònia".
L'autora exposa amb delicadesa i una gran pols narratiu els esdeveniments normals després d'una defunció. Però Guasch converteix el que és un sofriment personal en un exemple general que es pot contemplar com a típic de la condició humana, com diu una cita del poeta W.H. Auden, inclosa com a pòrtic del llibre.
Així al explicar al retorn a la casa familiar de Figueres escriu: "El nostre pis estava intacte, res no evidenciava el tramuntanal de mort que ens havia devastat. Trobar-lo en runes, buit o en desordre m'hauria semblat la cosa més natural del món. La teva mort no havia passat per damunt de les coses, i havia destruït, en canvi, les persones que 'estimàvem. Calia recollir les restes d'un naufragi que, curiosament, romanien intactes, i fer-ne un habitatge marcat pels records i l'enyorament. ¿Com esborrar d'aquelles parets la teva ombra; com obrir les finestres i no oir la teva veu quan em deies que aquell seria el paisatge se la nostra vellesa; com ajeure's sobre el llit de ferro que havíem triat junts a casa d'un antiquari i oblidar la nostra última, desesperada trobada d'amor?".
Al fil del seu dol, Carme Guasch relata la seva infància i els seus records de la Guerra Civil que visqué a l'Empordà. Conta també els seus estudis interna a un col·legi religiós de Barcelona així com el festeig amb el qui seria el seu amor.
A la contraportada de "Trena de cendra" hi trobem opinions molt elogioses de Ramon Solsona, Isabel-Clara Simó, Vicenç Villatoro, Maria Mercè Roca i Maria Barbal. Aquesta darrera diu: "Aquesta novel·la em va obrir els ulls a un amor excepcional".