Un Sant Jordi amb Ponç Pons

Patrícia Font Marbán
Alaior
"Jo tenc un concepte gairebé sagrat de la literatura. Per jo la literatura és una cosa molt important, molt seriosa. La visc amb molta passió, i la vull viure amb molta autenticitat. Avui en dia es fan campanyes que degraden una mica aquest concepte de la literatura. Els sociòlegs ja rallen de consum cultural. I a jo em preocupa un poc açò..."
Imagineu-vos aquesta imatge: el camp d'Alaior, amb un solet ben primaveral. De fons, els ocellets canten, els galls que diuen la seva. I la que escriu aquestes paraules, al bell mig d'una bona conversa amb un autor que no li calen presentacions, perquè només dir Ponç Pons, tothom ja sap de qui parlem.
Avui és Sant Jordi, però per vostè, lector, avui és diumenge. Hem volgut saber com és el Dia dels Llibres per un dels poetes més grans que té aquesta roqueta nostra. El que més sorprèn d'en Ponç Pons és la seva senzillesa, la seva humilitat. És poeta, sí, però sobretot és una persona encantadora, cultivada, que estima la seva terra, la senzillesa de la vida, amb qui podries estar rallant durant hores i hores, i no només de literatura. Però avui és la festa del llibre, o com hem decidit en acabar aquesta entrevista, el Dia de la Literatura.
Què significa per a un escriptor la Diada de Sant Jordi?
És una Diada important però jo el trob excessiu. Ho condensen tot en una setmana, actes i demés. Crec que el dia del llibre hauria de ser tot l'any. Fins i tot et diré que el dia de la poesia, jo som poeta, és una injustícia. Per què no el dia de la novel·la, i del conte i del teatre? Per què no fan el dia de la literatura?
Que facin el dia de la literatura i ho agafaran tot. Però jo no hi crec amb tot açò del dia del pare i aquestes coses. Crec que el dia del llibre s'ha comercialitzat molt. La literatura, tal com jo l'entenc, és una altra cosa. Estic content que els protagonistes siguin els llibres, però aquests han de ser protagonistes tot l'any.
Quin pla té per aquesta jornada?
El que faig habitualment. Aquests dies em solen demanar participacions i activitats... Avui matí (per dimecres passat, Dia de Sant Jordi) he fet classe el millor que he pogut i he sabut. Sobretot he intentat que els meus alumnes fossin feliços, avui com cada dia. Encara que, clar, hem fet una mica més de referència als llibres, la literatura, les roses... A l'institut hem penjat poemes per tot, els estudiants han venut llibres al pati, han regalat roses... Però la veritat és que no vull que cap dia alteri la meva normalitat.
Signarà llibres?
N'he signat molts en aquesta vida, perquè fins i tot vénen a ca meua, però açò d'anar a una taula, com una exposició pública... Amb açò som una mica tímid.
Anirà a veure paradetes?
Aniré -per respecte i per fer ambient- a fer una volta, compraré llibres, bé ja n'he comprat. Som dels qui compren tot l'any. Però si hi vaig és més per solidaritat amb els altres escriptors, però d'una forma molt discreta.
Quin llibre està llegint?
Sempre llegesc quatre o cinc llibres alhora. Ara he descobert n'Orhan Pamuk, que li van donar el Premi Nobel (2006), és jove. Un dia vaig comprar un que es diu "La maleta de mi padre" que són tres assajos molt breus i em va entusiasmar. I ara estic acabant "Estambul", que és una autobiografia i m'està agradant molt, perquè ralla d'ell i també de la història de la ciutat, i em sorprèn molt aquest autor, m'està agradant.
Quin recomanaria als lectors?
Sempre recoman el mateix, però és que estic enamorat, "Cien años de soledad", és un llibre que me va impactar tant... Jo era jovenet quan el vaig llegir, mai havia llegit un castellà tan polit, amb una musicalitat tan ben construïda, una història tan fascinant. Després també recomanaria que llegeixin en Juan Rulfo, que només té dues obretes, "Pedro Páramo" i "El llano en llamas". M'agraden molt els sud-americans, ho he de reconèixer. Vaig estudiar literatura hispanoamericana i crec que al final del curs havia llegit més jo que el mestre... Ernesto Sábato, Mario Vargas Llosa, Pablo Neruda... En realitat m'interessa tota la literatura.
L'amor per la lectura es pot ensenyar o s'hi neix amb ell?
Es pot ensenyar però sobretot es pot transmetre. Hi ha una paraula clau que és la passió, amb dues "esses" ben grosses. Jo he après, amb els anys que fa que som professor, que la millor manera d'ensenyar és amb l'exemple. Per jo a la literatura la santíssima trinitat són Dante, Cervantes i Shakespeare, però tu no pots fer llegir "El Quijote" a un al·lot jovenet. N'hi pots rallar, li pots fer llegir uns quants fragments, per fer-li ganes, perquè sàpiga que existeix, però ell s'haurà d'anar fent com a lector, s'haurà d'anar construint com a lector. Però hi ha llibres que només es poden llegir amb certa maduresa. Però tornant a la pregunta inicial, crec que sí que es pot ensenyar si els hi fas descobrir els plaers, tot el que hi ha darrere, però sobretot ho has de transmetre. Per fer viure una cosa, primer l'has de viure, l'has de sentir tu mateix.
Sempre es comenta que en aquest país es llegeix poc, però es publica moltíssim. Ho troba contraproduent?
No, contraproduent no perquè després es produeix una selecció natural, i els llibres que es mereixen quedar, queden, i els llibres que només es mereixen una petita durada la tenen i passen. Que s'hauria de llegir més? Sí. Que es podria llegir més? Sí, però es llegeix més que en els segles XVIII i XIX. Tampoc hem de ser catastrofistes.

Seguirem celebrant el Dia dels Llibres, igual que el Dia de la Dona, de l'Orgull Gai i un llarg etcètera, fins que no faci falta que tinguin dies especials, fins que es normalitzi i no calgui dedicar-los-hi un dia per tal que recordem que existeixen. Perquè el dia que ja no se'ls hi hagi de dedicar dies, aquell serà un dia autènticament joiós. Mentrestant, però, aprofitarem l'avinentesa de poder compartir aquestes estones meravelloses amb els nostres autors.
Gràcies, Ponç!