FuNàMBuLS De LLuM

Seran històries d'illes
endinsades en les coves de la inexistència.
Ítaques brandades per la por,
el suc d'un calze que s'ha venut als homes,
embotellat,
etiquetat,
enverinat.

Musique Concrète
L'home és ésser per a la mort
Martin Heidegger

En el moment en què la mort
deixa de ser una metàfora,
quan veus que uns ulls t'estan mirant
frissosos, concrets, amb mirada descarnada.
El mateix moment
en què dones per fet que tots
els avions del cel deixaran
de volar per caure'ns a sobre,
és l'instant en què es perpetua
l'alenada esblaimada i tèrbola
d'un adéu poc sadoll i buit,
massa buit. El crit es fa pàl·lid,
i la música més odiada
és la que ara més s'escolta.
De sobte, esdevé el silenci.
Jo el que vull és viure sense ella,
però amb tu. I es confon desig
amb memòria, en aquest últim
moment de batecs, sotracs, tu,
jo i el no-res.

Càntic

L'ull és el bosc.
S'esquinça la forma
i la realitat és Dalí.
Parlem de matèria
mentre et manllevo
l'ànima per un segon.
Tu, amb tu i amb mi,
pluja, mans, contes.
La paciència mal
esmerçada, captaire
d'esbufecs i vibracions.
Escriurem un cant
als set vents, si véns,
et deixo el poema
sense acabar.