"Moix sona a Moix"

Raquel Marqués
Ciutadella
Primer la melodia i després la lletra. Així neixen els temes de Moix, cançons pròpies per a una banda de pop rock formada a l'Illa a finals de 2006 i a qui una subvenció del Consell els ha permès endinsar-se al mercat discogràfic amb el treball "Els dos sols". Des de principis d'any Francesc Casasnovas "Siscu es Moix" (guitarra i veu), Simó Bosch (guitarra), David Marqués (bateria) i Josep Miquel Allés (Josemi) al baix estan capficats a la promoció d'un compacte amb el que per fi estrenen i dignifiquen el resultat d'una maqueta prèvia. Arribar a l'edició no és gens fàcil i menys per a un grup que, com la majoria de les formacions locals, ha d'esforçar-se per a donar a conèixer la seva música comptant amb molt pocs recursos.
El quartet compta amb el suport de Cris Juanico. "Tenir contactes dins l'àmbit musical és important", explica Siscu, alma mater de Moix. D'ell surten les composicions i unes lletres que xerren d'amor, desamor, històries curtes, paisatges... Cançons d'autor a partir dels quals tots els membres aporten les seves idees i deixen notar les seves influències. A on tot junt es mescla en un so ben característic, diferent, autèntic i molt fresc perquè "Moix sona a Moix", és a dir que estan d'acord en defugir de tot aquell moviment anomenat rock en català per alenar un projecte on l'idioma esdevé, simplement, com a una "llibertat d'expressió". [A la conversa no falten les al·lusions a Antònia Font, música que des de Mallorca acabà, sense problemes, per conquerir els escenaris alemanys].
"Hem d'evolucionar i deixar d'encasellar les bandes al voltant de si canten o no en català", assenyala Simó. Ell i en Siscu foren l'espurna d'un seguit d'actuacions a Barcelona. De llavors ençà i fins a la creació de Moix, es respira un nou enfocament musical. "Actualment em trobo influenciat positivament pel grup. Abans les meves composicions eren més malenconioses i fosques... i ara he donat un gir", apunta Siscu.
"Els dos sols" respon a la posada en comú de quatre músics que provenen d'estils i influències molt diferents. Una fusió rica presentada en 9 temes i una durada total de 46 minuts. Una selecció per a la que s'han tingut en compte les cançons més antigues que comparteixen un equilibri dins la mateixa línia.
"Culturàlia" visità el seu local al polígon de Ciutadella. L'habilitació de part d'una nau industrial com a estudi de gravació i assaig és una mostra més de l'enginy que s'ha de tenir per sobreviure amb la teva música. "Amb locals gratuïts hi hauria molta més gent que tocaria", apunta Josemi.
"Des de les àrees de Cultura dels diferents ajuntaments de Menorca no es mullen prou per la música", es queixa Siscu, qui remarca com fa deu anys a l'Illa hi havia més concerts i més ambient. "No ens sentim prou recolzats", clou David. En aquest sentit, Moix és un exemple de creure el suficient en el que fas com per tirar endavant sigui com sigui. Ells mateixos són els músics, els tècnics d'enregistrament, els distribuïdors i la discogràfica de "Els dos sols". Al carrer tenen mil còpies, el suport dels seguidors i del seu tècnic de concerts Bep Teixidor, però sobretot la il·lusió d'arribar a quant més públic millor. Internet és una bona eina de difusió i el MySpace la seva targeta de presentació. La pirateria no els obsessiona perquè, com diuen, "el directe és el futur".
"Com un estel", "Sa Clau", "De tots els somnis", "Els dos sols"... són més que cançons. És la porta oberta cap a l'autenticitat, l'oxigen més pur, les ganes de tocar... perquè Moix sona a Moix.
Moix sona a bona música.