"Sant Joan dóna per escriure moltes històries de tot tipus"

Fitxa
Som de Maó i sempre hi he viscut. M'agrada Menorca. Tot el que és Menorca. La història, la fauna, la flora... M'agrada Sant Joan i amb el anys he anat coneixent petits detalls diferents de la Festa. No som escriptor, tot i que m'encantaria saber-ho fer. Som vigilant de Patrimoni del Consell insular. Escric molt poc i per a jo, llevat d'algun comunicat per a la premsa sobre alguna activitat del Club Vidalba, del que en som voluntari des dels seus inicis. Potser és aquí on he après a veure la vida d'una altra manera. Som dels que sempre tenen alguna cosa a fer (la faci o no).

Raquel Marqués
Maó
Digueu-li agosarat, però arribà un maonès i se'n dugué el Premi Illa de Menorca de Narració Curta amb un relat ambientat a Sant Joan. És aquesta una broma de la globalització? No, sinó sols una petita mostra literària de la passió d'hom per la Festa, encara que la seva "motxilla vermella" no tengui un final feliç...
És escriptor aficionat?
Crec que ni tan sols se'm pot dir escriptor aficionat, no crec que arribi a tant (riu).
Quina fou, idò, l'empenta per a presentar-se a la darrera edició del Premi Illa de Menorca de Narració Curta?
Bé, ja m'havia presentat l'any passat. Llavors vaig escriure una història que resultà un fracàs perquè ni tan sols vaig quedar entre els finalistes. I enguany vaig decidir tornar-hi amb "Motxilla vermella a Sant Joan". La veritat és que quan escric no ho faig per presentar-me a concurs, sinó que ho faig per a jo i després mostro el resultat als meus amics per veure què n'opinen.
Com va anar el procés d'estructuració literària del relat?
Vaig considerar que aquesta tenia el perfil de narració curta, així que vaig decidir arrodonir-la. La vaig escriure entre setembre i octubre de l'any passat.
Açò és Menorca, i suposo que pensa que a molts els haurà xocat que hagi guanyat una obra santjoanera escrita per un maonès.
Home, no sé si a Ciutadella caurà molt bé (riu). Mira, jo he estat moltes vegades a Sant Joan i d'alguna manera cada any veus una cosa diferent i vas aprenent. En el meu relat només marco uns moments determinats de la Festa. Penso que Sant Joan dóna per escriure moltes històries de tot tipus. En aquest cas la meva va sorgir per les festes però el que passa és que no vaig començar a escriureu-la fins un poc després. Feia uns anys que no havia entrat als Jocs des Pla i les passades festes hi vaig fer una estona i em vaig inspirar.
Faci'n una sinopsi als lectors.
La història comença a partir d'una empenta d'unes persones que duen una motxilla vermella a la protagonista. Aquesta n'és l'excusa per relatar la vida de na Clara, una jove periodista que està en pràctiques en el diari "Menorca", a on ha ajudat a preparar l'especial de Sant Joan. Ella no ha vist mai les festes i en conèixer en Pere, es caixer fadrí, és qui la introduirà a Sant Joan. Als Jocs des Pla, aquesta motxilla vermella és la que produeix un accident i acaba amb la vida dels dos protagonistes... ben tràgic! És una historieta d'enamorament ràpid, un amor, suposo, que passa moltes vegades per Sant Joan.
Esperava fer-se amb el guardó?
No. La veritat és que em feia il·lusió que ho publiquessin, és a dir, que quedant finalista ja em conformava. Guanyar va ser tota una sorpresa.
Escriu amb freqüència?
La veritat és que generalment no escric, ho faig molt de tant en tant. Qualque vegada escric ressenyes d'activitats del Club Vidalba com a voluntari que som. Em costa moltíssim escriure.
I aquest guardó, no l'anima a tenir més constància?
Amb premi o sense, crec que som el mateix, i si no escric més és perquè de qualque manera tenc una mica de por perquè el que queda escrit hi queda per sempre. Suposo que aquesta por em guanya. Tampoc crec que aquest guardó signifiqui que ja sé escriure. Sé el mateix que sabia abans.
Quin llibre està llegint actualment?
En tinc dos de començats, una obra de teatre d'Eduardo Mendoza i un manual de camp d'arqueologia.
A quin escriptor menorquí admira o segueix?
M'agraden les opinions de Ponç Pons, el que escriu Pilar Vinent i el que he llegit de Maite Salord, sobretot la novel·la que fa referència a Sant Joan, "I del somni tot", em va encantar.