"Per crear sobretot s'ha de conèixer un mateix"

fitxa
Som un pintor de 28 anys. Fa 5 anys que som professor de dibuix i pintura a l'Ateneu Municipal de Es Castell. Ara em disposo a donar les meves primeres passes en el món de la pintura. Tenc experiència en exposar, però aquesta és la meva primera mostra individual com a tal. Inauguro el proper dia 23 a la galeria Artara de Maó, baix el títol "El misteri de la realitat". Provenc del món de la il·lustració científica i naturalista. M'interessen certs artistes per separat i no tendències, ja que fa temps que Europa ja no és un referent i el que ens arriba d'EEUU no és de gaire qualitat. Ara se'ns comença a valorar un altre cop als artistes figuratius com a rebot d'anys d'especulació.

Raquel Marqués
Maó

Què és el que fa que un pintor sigui un geni?
Crec que la genialitat és quelcom amb el que poques persones poden comptar de naixement, jo crec amb l'esforç i la dedicació.
Quina influència té Marcel Duchamp a la seva obra?
Realment poca però important, d'ell únicament m'interessa la concepció que un objecte devaluat pot ser elevat a la categoria d'art... Però estic molt lluny del component de burla que caracteritzava Duchamp. Si hem de parlar d'influències no voldria deixar passar Claudio Bravo, que ha estat i serà un mestre per a mi, o Lucian Freud amb la seva pinzellada tan expressiva. Aquests dos sí que són un referent a nivell tècnic.
Està d'acord amb una de les frases de Duchamp quan digué que "els museus estan plens de mediocres"?
No, perquè pintar pel públic no té per què ser mediocre, però per sentir-te realitzat artísticament sí que pens que es necessita pintar primerament per a un mateix, sense anteposar el que el públic espera de tu. Em sembla fonamental.
Parlem de la seva estrena tot sol a un espai. La primera exposició és la que més es mima?
No sé si és la que més es mima perquè no sé com tractaré les futures, però de ben segur per a mi serà especial per ser el "debut". He estat preparant aquesta exposició des de fa un any i mig i hi he dedicat moltes hores.
Per quina raó hauríem d'anar a veure la seva obra?
Perquè pretenc mostrar amb honestedat la forma en què veig el món, i pens que algunes obres sorprendran.
Per què no li agrada que el públic li pengi l'etiqueta d'hiperrealista?
El concepte d'hiperrealista és una visió limitada de la meva obra, no estic interessat en captar la realitat tal com se'ns presenta, sinó que intento posar èmfasi en certs aspectes desrealitzant subtilment el món que veig. Es tracta de fer evident per a tothom el misteri.
Què té la figura que la majoria de vostès s'hi enamoren?
La figura permet vincular-nos a la presència transitòria de la nostra existència. De fet, en aquesta exposició només hi presento una figura i alguns retrats. La figura és una eina o recurs que pot contar històries quelcom més concretes i definides, i amb la que ens podem identificar més, per tant és més complex i requereix una atenció més especial.
Se'n recorda de la primera obra que el va deixar meravellat?
Tinc un ventall d'obres del segle d'or espanyol que em roden pel cap, però hi ha dues que han aconseguit que se'm saltessin les llàgrimes: la Catedral d'Strasburg com a element arquitectònic i un retrat anònim francès de finals del XIX. Suposo que connecten directament amb la meva manera de sentir l'art, però segueix sent un misteri el fet que només dues obres m'hagin arribat d'aquesta forma tan intensa en 28 anys.
Defineixi el seu procés creatiu en una frase.
La major part i la més important del procés creatiu és interna, quan començo un treball ja el tinc elaborat mentalment.
Com a artista. Què vol transmetre a l'espectador?
Tal vegada sorpresa, un poc d'espectacle, però sobretot vull capturar l'atenció, despertar en el públic les ganes de seguir mirant l'obra i que sempre hi puguin trobar quelcom nou; voldria encisar. L'ideal seria que l'espectador connectés amb el meu estat mental del moment en el que estava pintant.
Com a professor. Què vol transmetre als seus alumnes?
Vull transmetre la idea que per crear abans s'ha de conèixer l'obra de molts artistes i sobretot un mateix. També pretenc transmetre'ls que les coses belles costen de crear.
Un manual imprescindible per qui vulgui comprendre l'art.
El tractat de pintura de Leonardo da Vinci. És pràcticament un llibre de filosofia, però crec que l'art només se'l comprèn treballant.
A on li agradaria veure les seves obres?
No m'interessa tant el lloc com la gent, suposo que en un lloc on la pugui veure el màxim de gent possible.
"A Cor Obert", darrerament, acaba somiant... Així que ja ho sap: un somni.
Sobretot humilitat, que és el principi de moltes coses bones.