Mòbil nou? No, gràcies!

fons menorquí de cooperació Ferreries
Des de fa un temps els mòbils s'han convertit en un regal estrella per a qualsevol membre de la família. Per aquest motiu, des de la campanya Juga Net! us convidem a conèixer els impactes socials i ambientals que genera la producció d'aquests aparells i reflexionar sobre la necessitat de consumir i utilitzar d'una manera més responsable els recursos disponibles.
Components d'un mòbil
Un telèfon mòbil estàndard pesa uns 100 grams i està format , en més d'un 50% de plàstic; al voltant d'un 25%, de metalls, i la resta, de ceràmica i vidre. La seva estructura és complexa i conté entre 500 i 1.000 components diferents.
Alguns d'aquests components necessiten de metalls escassos com l'or, la plata, el zinc, el tàntal, el zinc..., l'obtenció dels quals es relaciona amb diferents problemàtiques socials i ambientals de les zones productores. N'és un clar exemple l'explotació del tàntal, un mineral utilitzat per la fabricació de les bateries. Malgrat que els principals exportadors d'aquesta substància són Austràlia i Canadà, un part significativa s'obté del centre d'Àfrica. L'extracció de tàntal en aquesta regió s'associa al finançament dels conflictes armats existents a Rwanda, Burundi, Uganda i la República Democràtica del Congo i a la destrucció dels entorns protegits del Kahuzi National Park on viu el goril·la de la muntanya.
Quant aparells?
Al 2006, a Espanya, el nombre de telèfons mòbils en circulació ( 44,3 milions) superava el nombre d'habitants (44,3). Aquest és un fenomen que es repeteix a diferents països del nostre entorn. És una realitat innegable que, cada cop, els canvis d'aparell es produeixen en un menor interval de temps. Així mentre la vida útil d'un mòbil (bateria exclosa) s'estima en uns deu anys, el temps mitjà d'utilització varia entre 18 i 30 mesos.
Aquesta renovació excessiva pot ser atribuïble als usuaris finals és necessari destacar algunes pràctiques comercials que afavoreixen aquest consum desmesurat.
Una primera via és la pressió publicitària combinada amb els canvis estètics, el desenvolupament de modes i la introducció gradual i contínua de noves funcionalitats, a un ritme que respon més a interessos de marketing que a limitacions tècniques.
Una segona pràctica que propicia el canvi de telèfons és el seu baix cost econòmic pel consumidor. Aquest fet dificulta que els ciutadans puguem percebre els costos materials, socials i ambientals reals de la seva fabricació.
Una tercera dificultat és l'ancoratge dels aparells a les diferents companyies de telefonia de forma que el canvi de companyia sol implicar un canvi de l'aparell.
Per últim, una dificultat afegida és l'elevat cost econòmic (en relació al preu de compra) de components com transformadors, bateries... i la baixa compatibilitat dels components entre els diferents telèfons.
Els residus
S'estima que 235 milions de mòbils són llençats anualment entre Estats Units i Europa. La toxicitat dels residus electrònics és el principal problema de cara al seu destí final. Si es duen a un abocador poder alliberar metalls pesats i altres compostos tòxics a les aigües subterrànies i cursos fluvials. Si s'incineren, la presència de certs materials pot provocar l'emissió a l'atmosfera de tòxics altament perillosos.
El reciclatge, per la seva banda, és difícil i costós. Tot i que existeixen processos capaços de reciclar fins a 17 metalls diferents dels residus de la telefonia mòbil, resulta econòmicament més barat transportar aquests residus a altres països. Així, la realitat és que només un 10% es reciclen i el 90% restant s'envia a països del sud per a la seva reutilització, reparació, reciclatge o simplement abocament. S'han localitzat abocaments de residus electrònics provinents d'Europa, Estats Units i Japó a Guiyu (Xina), Karachi (Pakistan) i Lagos (Nigèria). Diverses anàlisis en aquestes regions han demostrat que existeix una concentració d'elements tòxics a l'aigua i el sòl 100 vegades superiors als valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.