Els destacats de la temporada

Ferran Andreu
coordinadorCD Menorca
Diuen que quan arribes a una certa edat, recordes amb més facilitat, moments de la infància. He de certificar -apreciat lector- que el que afirmen és cert. Jo mateix, dels meus primers anys a l'escola, record a un mestre, que premiava la manera com es feien les coses, recompensava l'esforç, la dedicació, no les bones notes, el butlletí de qualificacions significava una altra cosa.
Així per exemple, cada dissabte al mig dia, a punt d'acabar la setmana escolar, condecorava amb una medalla, als quatre o cinc alumnes, que havien sabut comportar-se millor. Era com un principi de reforç, cercant provocar la repetició, tornar a fer les coses, que tenien un efecte positiu, com una bona conducta. Amb placidesa i orgull, portaven la insígnia com a recompensa i distinció.
Crec que a més, l'"hermano" gestionava bé el medallero, i de cap a cap d'any, quasi tots alegres i satisfets, havíem estat guardonats amb el distintiu i tingut alguna medalla a casa tota la setmana, que era retornada el divendres següent, amb un augment de l'autoestima.
Al llarg de la temporada que acaba, diferents persones lligades al Futbol Base, han omplert la Secció "Destacats de la Jornada" en aquestes mateixes pàgines. Més de 200 joves futbolistes han estat sobresortits, per les seves habilitats tècniques, tàctiques, capacitat de sacrifici, motivació o senzillament, per la voluntat de fer les coses bé i mostrar entusiasme en el joc.
Els Campions de les competicions reben una recompensa real, tangible, la Copa i el reconeixement general. Els futbolistes que mes destaquen solen ser convocats per jugar amb les seleccions, els màxims golejadors reben trofeigs i són identificats com els futbolistes més valuosos.
En aquesta secció, diferents col·laboradors, des dels camps de futbol han volgut fer present i gratificar també jugades modestes i jugadors senzills, una acció tècnica, un "regate", una voleia o xilena, un gol aconseguit per un o altre, que no en sol marcar, la millora en l'aprenentatge, el domini de si mateix, l'entusiasme en el joc, la serietat, la capacitat per assumir responsabilitats, per exhibir esportivitat, esperit d'equip o cooperació, la valentia del petit? o quan la intenció és bona.
La recompensa personal, "la medalla" ha estat l'elogi, la mostra d'aprobació pública, la motivació positiva, extensible avui a tots els que fan possible la pràctica esportiva: directius, delegats, jugadors, àrbitres, entrenadors, pares i mares, avui, tots han de ser els destacats, perquè tot, en general, ha anat bé.
L'esport escolar organitzat com a grup, representa un dels recursos humans més importants, pel futur de la nostra illa. Com a individus, són el patrimoni més preuat pels seus pares, que confien els seus fills a Clubs i entrenadors, que exercim un impacte notable en ells. Molts de joves han adquirit un intens compromís amb l'esport i açò és també destacable.