La vida en naïf

FITXA Som na Carmen Vivó Saura, vaig
néixer a Ciutadella i em dedic a la pintura.
Em veig com una persona positiva i alegre,
sensible i amant dels animals, a l'hora que
valenta davant els reptes; una forma de ser
que transmet a través del pinzell.
Estic casada, som mare de tres fills i tenc
una cusseta, na "Guixa",
a qui li encanta mirar com pint.

Laura Bañón
Ciutadella
Si l'art naïf té una artista de referència a Menorca, aquesta és Carmen Vivó. La seva obra s'ha guanyat el reconeixement dins i fora de l'Illa d'ençà el primer quadre que pintà el 1978, reflectint un món feliç i intemporal inspirat en la idiosincràsia menorquina, amb la potència expressiva dels colors del Mediterrani. L'artista ha estat tenaç amb un estil amb el que s'identifica i experimenta emocions, i que, a pesar que en els seus inicis era poc valorat, ha evolucionat fins a fer-se un lloc en el panorama de l'art contemporani insular. L'autora ha aconseguit guardons com el primer premi del Certamen Internacional de Pintura Naïf de Madrid, amb l'obra "Gente de Menorca", així com la Biennal Artística de les Festes de Sant Joan, el 2007, amb el quadre "Enigma". També ha popularitzat el seu estil fent les carotes de Sant Joan dels biennis 1978-79, 1998-99, 2002-03 i 2006-07. Coincidint amb el 30 aniversari de la seva trajectòria artística, l'autora inaugurarà, el proper dia 30 a la Sala Municipal del Roser de Ciutadella, l'exposició retrospectiva "Èmfasi, la força en naïf". El comissari de l'exposició és Pepe Torrent, el seu fill, coneixedor de la seva trajectòria de primera mà. La mostra es complementarà amb la presentació, el mes de juny, d'un llibre monogràfic sobre l'artista i la seva obra.
Trenta anys pintant, com va despertar la vocació per la pintura?
Sempre l'he duita a dins. M'ha agradat pintar des de petita. Els pintors naïf pintam coses que hem viscut i hem sentit. Preferesc col·leccionar sentiments a coses materials.
Què representa per a vostè una exposició individual a la primera sala municipal d'exposicions de Ciutadella?
És un triomf com a artista. És una sala que des de fa anys me mir amb gola perquè hi han exposat pintors importants. És un orgull personal.
Què oferirà al públic?
Una col·lecció de les obres que han marcat la meva vida com a pintora i les diferents etapes creatives. La meva trajectòria ha estat com es "Ball des Cascarros", perquè en els inicis la pintura naïf no era coneguda i era poc valorada a Menorca. Ara és un estil pictòric que té el reconeixement que es mereix i és considerat com un moviment contemporani i actual.
Analitzant la seva obra, en la seva última producció s'aprecia un canvi, cap a on?
Va ser arran d'un viatge a Brusel·les on vaig entrar en contacte amb obres naïf amb un ús extremat del color i una elegància que me va impactar. Ara estic immersa en el naïf contemporani. Pint en negre perquè és la mare de tots els colors; és fort i elegant. M'agraden les coses fortes i els reptes, com el negre. No és un color trist si no estàs trist. Som una persona alegre. És com el color dels tords negres, que impacten amb el bec vermell.
En quin moment es troba com a artista?
Em sent tranquil·la perquè ha arribat un moment en què puc pintar el que vull. Puc expressar a través de la pintura els meus sentiments i emocions. I perquè tenc sort que m'escoltes, que algú després ho llegirà i que a través de l'exposició la meva pintura arribarà a l'ànima del públic, perquè els meus quadres tenen alguna cosa màgica.
Què li aporta la pintura?
Benestar. Em permet transmetre el que vull i em surt de dins.
I quina és aquesta força creativa?
Som positiva i intent transmetre una imatge d'alegria. De coses dolentes, ja en tenim prou tots.
Ambients rurals, festes de carrer, personatges feliços, gestos dolços, animals simpàtics... Creu que aquest món idíl·lic d'una Menorca mediterrània i plena de color ha desaparegut?
És com m'agradaria que fos. De fet, crec que tothom, en el fons, li agradaria una illa, un món així. Tots lluitam per aconseguir la felicitat i l'alegria. No hi ha res més polit que transmetre aquestes sensacions.
Es sent orgullosa de ser una pintora naïf?
I tant! De cada vegada entenc més la meva pintura i entenc més els altres artistes naïf. Els pintors d'aquest estil són forts i aguanten meravellosament bé. El que vull és ser una bona artista naïf.
Quin és el secret dels artistes d'aquest estil?
L'artista i crítica d'art, Amparo Martí Tio, deia "jamás digas a un artista naïf lo que debe pintar, porque pinta lo que siente sin reglas ni perspectivas. Son personas dinámicas e inteligentes. Son tan fuertes que no escuchan lo que les dicen". Per exemple, el meu marit, Carlos Torrent, quan veu alguna obra que pint sempre em repta: "Podria estar millor". A vegades dol, però és el millor crític de la meva obra i la seva opinió suposa un repte constant per a mi. Sé que tenc el seu estaló.
Una il·lusió com a artista?
Exposar al Roser i reunir les amistats per inaugurar la mostra és complir un somni.
Per a qui li agradaria pintar un quadre?
Per Alejandra Muñoz, una gran amiga i artista catalana que sempre ha cregut en la meva obra.