De la Clota a Baixamar, en un esvalot (I)

Jaume GomilaSaura
L'ambient portuari ha estat una font d'inspiració constant i inesgotable per als creadors menorquins. La humitat sobre el Moll Oest, l'esfumat de la calitja estival, el grop d'aigua sord contra les penyes, les xarxes amuntegades, la cridòria de les barques en atracar, una vela llatina envolada... Aquest univers esdevé el teló de fons d'"Esvalot a baixamar", la nova proposta dramatúrgica de la companyia de teatre La Clota. Pitus Fernández dirigeix una versió lliure del clàssic goldonià "Le baruffe chiozzotte" (1762), una de les peces més divertides i corrosives del repertori dramàtic setcentista.
L'autor, Carlo Goldoni (1707-1793), és, sens dubte, el gran comediògraf del segle XVIII. La seva literatura es fa ressò dels múltiples canvis estructurals de l'època: l'entrecreuament dels estaments de l'Antic Règim amb les naixents classes socials contemporànies.
Una puixant i inconformista burgesia impulsava el poble pels camins de l'autoconsciència i l'autoestima, davant la perplexitat i l'encarcarament de l'establishment, que s'aferrava a la inèrcia del poder. El dramaturg sap explotar, sense gravetat, la comicitat i la ironia que genera el xoc de mons i n'extreu la dosi d'universalitat necessària per fer perdurables els seus textos. De retruc, aconsegueix de reproduir la vida d'una manera tridimensional: amalgama l'alta forma neoclàssica, depurada i virtuosa; l'ample desenvolupament dels temes tractats; i la profunda credibilitat humana.
Tals valors són ben presents a "Esvalot a baixamar", un divertiment escrit amb motiu del Carnaval de Venècia; i, potser per això, té una arquitectura especialment lleugera i flexible, sòlida i resistent. Sols el títol ja en conté tota l'essència. D'una banda, "baruffe", en italià, significa baralles, aldarulls i, alhora, festes, gresca; una cruïlla semàntica típicament mediterrània.
La dimensió lúdica del dramatisme superlatiu, l'adrenalina dels escarafalls, la facècia en les llàgrimes de cocodril, el victimisme com a forma de lluïment o l'embraviment histriònic. De l'altra, "chiozzotte" vol dir de Chioggia, un poblet de pescadors al Vèneto. Per tant, estem parlant d'un embull d'ambient mariner, de què l'arravatament masculí i la xerrameca femenina són els eficients desllorigadors.
L'hilarant embolic comença amb un gest nimi, un petit despropòsit ?la invitació d'un bergant poca-solta a unes astutes noies del llogaret?. I, arran de la inoportuna convidada, s'organitza un malentès colossal que enfrontarà dos clans de gent de mar, fins a l'extrem que l'autoritat es veurà obligada a intervenir, tot aplicant uns mètodes d'allò més discutibles i poc ortodoxos. No debades, està en joc l'aparellament de la generació jove, en edat per merèixer. L'assumpte, intranscendent en aparença, deixarà entreveure, al capdavall, l'abús que exerceix l'autoritat gràcies a les febleses morals del poble.