Ni 'darling', ni 'verigut', aquest estiu Miquel Mariano ens farà ballar amb el ritme de "Rumb a Menorca"
FITXA Som en Miquel Mariano (Mercadal, 1976). Estic convençut que sense el "Verigut" la meva trajectòria musical hauria estat molt diferent i per aquest motiu crec que li puc estar molt agraït. He de confessar que no m'hauria pensat mai acabar cantant rumba però ara m'agrada dir que és un estil amb el que em trob còmode i em satisfà molt, sobretot, perquè fa moure el cos a la gent, i la fa cantar. És molta la gent que treballa al meu costat i em recolza, sobretot en Ricard Ramisa , en Joan Bibiloni i en Tòfol Mus, som un equip, i sense ells res de tot açò no hauria estat possible. Els estic molt agraït.
RAQUEL MARQUÉS
Maó
Com li entra la rumba a un mercadalenc?
La rumba en aquest mercadalenc en concret li entra per casualitat. Tot ve de l'anterior disc, composat amb textos d'aquí de Menorca, i un de tants era d'en Tòfol Mus que ens va passar una lletra molt divertida, el "Verigut". Arran d'açò, i amb en Ricard Ramisa llavors pensarem que el ritme més adequat per aquella cançó era una rumbeta i la cosa es va disparar de tal manera que finalment va desvirtuar una mica el que era la idea inicial de "A ritme d'illa". De voler fer un espectacle tranquil·let amb autors d'aquí, el fenomen "Verigut" va rompre els esquemes després de que se'n parlés d'ella com la primera cançó de l'estiu en català el projecte va canviar totalment. Al principi em vaig qüestionar "com pot ser que la gent només vegi aquesta cançó?". Però després descobrirem que aquest estil té la mateixa riquesa musical que podria tenir un altre. Per sort nostra ja comptàvem amb el guitarrista Sergi Martín (amb experiència amb Los Amaya o Los Manolos) que domina totalment la rumba. A més a més, la resta de músics han fet molt d'anys sonant a berbenes i açò també va facilitar les coses. Però el qui més es va haver d'amotllar vaig ser jo, però he descobert un nou món que m'encanta.
I ben diferent a la seva anterior etapa...
Sí, la veritat és que no m'hagués pensat mai que acabaria fent rumba, però n'estic molt content.
"Rumb a Menorca" és l'herència del "Verigut"?
Aquest nou projecte surt perquè Joan Bibiloni (editor de l'anterior cd) proposà fer quelcom amb immediatesa per tal de que el "Verigut" no caigués a l'oblit i decidírem fer un segon treball amb la línia que la gent ha escollit. I és així com presentem una rumba que intentam que tengui una sonoritat pròpia d'aquí de les Illes, objectiu que crec que hem aconseguit bastant bé.
No es treballa amb pressió o amb una mica d'angoixa després de l'èxit del "Verigut"?
No, amb angoixa no, perquè he fet feina amb un equip de gent que és garantia que em tranquil·litzava molt saber que estava fent feina amb ells. Començant per en Joan Bibiloni i en Ricard Ramisa que ambdós han coproduït el disc, a més de tots els músics que m'acompanyen: Sergi Martín, Carlos Sintes, Jesús Vázquez, Josep Lluís Pons, Andreu Barber, Carles de la Primavera, Sonia Cardona, Lore Arantzamendi, Susana Ramisa, Hugo Sócrate i Juanjo Tur. Més que l'èxit el que sí que em preocupa és que el producte quedi bé. Amb açò tenia més nervis amb el primer disc i la veritat és que si no hagués estat pel "Verigut" hauríem venut el disc en el redol d'amics.
I tot gràcies a en Tòfol Mus.
Sí, al igual que jo estic sorprès perquè mai m'hauria imaginat fent rumba, en Tòfol està en la mateixa situació. Però tot dos esteim contents perquè tot ha esdevingut en un producte simpàtic. En Tòfol ha passat de fer lletra marinera i amorosa al "Verigut", una lletra que per cert solia cantar per Es Cau, a Cala Corb i que feia estona que tenia. Crec que tot va ser un conjunt de casualitats. En Tòfol diu que ha tornat jove quan la gent li crida pel carrer: "Veriguuttt!".
Quina diferència instrumental hi ha del primer al segon disc?
Al primer hi havia molta varietat instrumental, però la diferència entre el segon "Rumb a Menorca" i la cançó "Verigut", no n'hi ha massa. És una rumba sobretot amb una secció de metalls que li dóna un toc diferent i propi i que a la vegada ens ajuda a elaborar un directe amb un repertori que ofereix el que nosaltres en diem una nit de festa i diversió a la teva plaça major.
Parlem del contingut de "Rumb a Menorca".
Són dotze temes molt ballables de l'estil del "Verigut". Totes les lletres són d'en Tòfol Mus a excepció de dues, una que em va passar un senyor de Llucmaçanes, "Llinatges menorquins", i que després vaig descobrir que la va escriure Andreu Bosch i Anglada, pare d'Andreu Bosch i Mesquida; i l'altra un tema de lletra i música d'en Tomeu Penya, "A Menorca hi ha un rei" dedicada a en Nensi d'es "Bananas" de Ciutadella.
Confessi. Després d'aquesta promoció de l'Illa que comença amb les aferradisses "Aerolínies Menorquines", quants bitllets d'avió i nits d'hotel ha aconseguit gratis?
Cap! (riu). "Rumb a Menorca" és un publireportatge de l'Illa que amb ritme de rumba i lletra aferradissa és perfecte per a un espot publicitari. Però beneficis cap ni un.
Tot gratis, per amor a l'art.
Sí, i posant doblers de la teva butxaca. En general, el món del disc no passa per un bon moment, crec que les administracions s'haurien de sensibilitzar molt amb aquest tema. Avui dia qui treu un disc és un valent, i si ho fa en català encara ho és més.
Amb "Aerolínies Menorquines" tracteu amb humor un tema de molta actualitat com és el problema de l'Illa amb el transport aeri.
Sí, aquesta era la intenció, fer una cançó, sense ofendre a ningú, que toca un tema que necessita solucions. Ser que la solució no és fàcil, però per nosaltres és una manera simpàtica sobre un tema d'actualitat.
Abans li deien el del "Verigut", i a partir d'ara?
Encara me diuen el del "Verigut", açò va quedar molt, però ara ja comença a haver gent que quan passa pel meu costat em canta: "Aerolínies Menorquines..." .
Se'n va fartar l'any passat de tant de "Verigut"?
No, la veritat és que no. Quan puges a dalt l'escenari vols que la gent et respongui, i ho feien amb el "Verigut". Era començar la cançó que posaves el micro al públic i te la cantaven tota! I açò és el que a mi m'agrada, no passar pena i poder-te amollar dalt l'escenari. El "Verigut" em duu molts bons moments.
Com sorgí la idea de fer el videoclip a l'Aeroclub?
Només podíem anar allà o a l'Aeroport. Contactarem amb Manolo Orfila, un senyor que havia presentat un projecte al Consell sobre unes possibles aerolínies i li varem explicar el nostre projecte, no sols li va encantar sinó que va posar a la nostra disposició la seva avioneta i ens recomanà que estaríem més tranquils a l'Aeroclub, perquè ara als aeroports hi ha molt de burdell amb les normes de seguretat. Allà ens varen tractar molt bé i ens varen reservar un tros de pista durant tot un dia. Vull agrair també a tota la gent que hi participà i que surt al vídeo el fet de col·laborar amb nosaltres demostrant tenir molta paciència.
Anècdotes de l'enregistrament?
Tot va anar molt bé, molt rodat. Vam anar per feina, però la veritat és que vam riure molt.
Ara ja només li queda fer una cançó pel Menorca Bàsquet!
No descartaríem fer una rumba aferradissa pel Menorca Bàsquet. Hi ha un parell de grups que ja han fet una cançó per l'equip, però la rumba té quelcom molt especial que fa ballera i fa moure el cos.
Com van les visites de les Aerolínies Menorquines al "YouTube"?
Home, no es pot comparar amb el "Verigut". Encara és prest.
Aquesta és una bona eina per als grups amb pocs recursos.
Sí, internet és una porta boníssima per donar-te a conèixer, però el disc encara és la nostra targeta de presentació. Ara esteim en un moment en què fer un disc és molt car i després no es venen. Mentre no es posi fre a les baixades per internet aquest buit legal no deixa que el món de la música es mogui amb la llibertat que tocaria.
Aventuri's. Les "Aerolínies Menorquines" serà la cançó de l'estiu?
A més de "Aerolínies Menorquines", dins d'aquest disc hi ha 4 ó 5 que s'hi presten a ser cançons de l'estiu com "Ai, quin caliu!" o "Ni darling, ni verigut". Evidentment hi ha músiques per a cada moment, però per sortir i per passar-s'ho bé, com que vivim un dia a dia molt actiu i estressant, aquest tipus de música -desenfadada, alegre i amb la que pots amollar molta adrenalina- agrada a la gent perquè de penes ja en tenim prou.
Com a músic, quan passin els anys com li agradaria que el recordessin? S'hi veu amb el "Verigut"?
Açò ho he pensat moltes vegades... Després d'haver conegut en Tomeu Penya i veure que encara puja dalt l'escenari amb un esperit tan jove em dic: i per què no cantar el "Verigut" amb 60 anys?
Si encara agrada i la gent m'ho demana, jo encantat de la vida. M'hi veig cantant el "Verigut" i molt més!
RAQUEL MARQUÉS
Maó
Com li entra la rumba a un mercadalenc?
La rumba en aquest mercadalenc en concret li entra per casualitat. Tot ve de l'anterior disc, composat amb textos d'aquí de Menorca, i un de tants era d'en Tòfol Mus que ens va passar una lletra molt divertida, el "Verigut". Arran d'açò, i amb en Ricard Ramisa llavors pensarem que el ritme més adequat per aquella cançó era una rumbeta i la cosa es va disparar de tal manera que finalment va desvirtuar una mica el que era la idea inicial de "A ritme d'illa". De voler fer un espectacle tranquil·let amb autors d'aquí, el fenomen "Verigut" va rompre els esquemes després de que se'n parlés d'ella com la primera cançó de l'estiu en català el projecte va canviar totalment. Al principi em vaig qüestionar "com pot ser que la gent només vegi aquesta cançó?". Però després descobrirem que aquest estil té la mateixa riquesa musical que podria tenir un altre. Per sort nostra ja comptàvem amb el guitarrista Sergi Martín (amb experiència amb Los Amaya o Los Manolos) que domina totalment la rumba. A més a més, la resta de músics han fet molt d'anys sonant a berbenes i açò també va facilitar les coses. Però el qui més es va haver d'amotllar vaig ser jo, però he descobert un nou món que m'encanta.
I ben diferent a la seva anterior etapa...
Sí, la veritat és que no m'hagués pensat mai que acabaria fent rumba, però n'estic molt content.
"Rumb a Menorca" és l'herència del "Verigut"?
Aquest nou projecte surt perquè Joan Bibiloni (editor de l'anterior cd) proposà fer quelcom amb immediatesa per tal de que el "Verigut" no caigués a l'oblit i decidírem fer un segon treball amb la línia que la gent ha escollit. I és així com presentem una rumba que intentam que tengui una sonoritat pròpia d'aquí de les Illes, objectiu que crec que hem aconseguit bastant bé.
No es treballa amb pressió o amb una mica d'angoixa després de l'èxit del "Verigut"?
No, amb angoixa no, perquè he fet feina amb un equip de gent que és garantia que em tranquil·litzava molt saber que estava fent feina amb ells. Començant per en Joan Bibiloni i en Ricard Ramisa que ambdós han coproduït el disc, a més de tots els músics que m'acompanyen: Sergi Martín, Carlos Sintes, Jesús Vázquez, Josep Lluís Pons, Andreu Barber, Carles de la Primavera, Sonia Cardona, Lore Arantzamendi, Susana Ramisa, Hugo Sócrate i Juanjo Tur. Més que l'èxit el que sí que em preocupa és que el producte quedi bé. Amb açò tenia més nervis amb el primer disc i la veritat és que si no hagués estat pel "Verigut" hauríem venut el disc en el redol d'amics.
I tot gràcies a en Tòfol Mus.
Sí, al igual que jo estic sorprès perquè mai m'hauria imaginat fent rumba, en Tòfol està en la mateixa situació. Però tot dos esteim contents perquè tot ha esdevingut en un producte simpàtic. En Tòfol ha passat de fer lletra marinera i amorosa al "Verigut", una lletra que per cert solia cantar per Es Cau, a Cala Corb i que feia estona que tenia. Crec que tot va ser un conjunt de casualitats. En Tòfol diu que ha tornat jove quan la gent li crida pel carrer: "Veriguuttt!".
Quina diferència instrumental hi ha del primer al segon disc?
Al primer hi havia molta varietat instrumental, però la diferència entre el segon "Rumb a Menorca" i la cançó "Verigut", no n'hi ha massa. És una rumba sobretot amb una secció de metalls que li dóna un toc diferent i propi i que a la vegada ens ajuda a elaborar un directe amb un repertori que ofereix el que nosaltres en diem una nit de festa i diversió a la teva plaça major.
Parlem del contingut de "Rumb a Menorca".
Són dotze temes molt ballables de l'estil del "Verigut". Totes les lletres són d'en Tòfol Mus a excepció de dues, una que em va passar un senyor de Llucmaçanes, "Llinatges menorquins", i que després vaig descobrir que la va escriure Andreu Bosch i Anglada, pare d'Andreu Bosch i Mesquida; i l'altra un tema de lletra i música d'en Tomeu Penya, "A Menorca hi ha un rei" dedicada a en Nensi d'es "Bananas" de Ciutadella.
Confessi. Després d'aquesta promoció de l'Illa que comença amb les aferradisses "Aerolínies Menorquines", quants bitllets d'avió i nits d'hotel ha aconseguit gratis?
Cap! (riu). "Rumb a Menorca" és un publireportatge de l'Illa que amb ritme de rumba i lletra aferradissa és perfecte per a un espot publicitari. Però beneficis cap ni un.
Tot gratis, per amor a l'art.
Sí, i posant doblers de la teva butxaca. En general, el món del disc no passa per un bon moment, crec que les administracions s'haurien de sensibilitzar molt amb aquest tema. Avui dia qui treu un disc és un valent, i si ho fa en català encara ho és més.
Amb "Aerolínies Menorquines" tracteu amb humor un tema de molta actualitat com és el problema de l'Illa amb el transport aeri.
Sí, aquesta era la intenció, fer una cançó, sense ofendre a ningú, que toca un tema que necessita solucions. Ser que la solució no és fàcil, però per nosaltres és una manera simpàtica sobre un tema d'actualitat.
Abans li deien el del "Verigut", i a partir d'ara?
Encara me diuen el del "Verigut", açò va quedar molt, però ara ja comença a haver gent que quan passa pel meu costat em canta: "Aerolínies Menorquines..." .
Se'n va fartar l'any passat de tant de "Verigut"?
No, la veritat és que no. Quan puges a dalt l'escenari vols que la gent et respongui, i ho feien amb el "Verigut". Era començar la cançó que posaves el micro al públic i te la cantaven tota! I açò és el que a mi m'agrada, no passar pena i poder-te amollar dalt l'escenari. El "Verigut" em duu molts bons moments.
Com sorgí la idea de fer el videoclip a l'Aeroclub?
Només podíem anar allà o a l'Aeroport. Contactarem amb Manolo Orfila, un senyor que havia presentat un projecte al Consell sobre unes possibles aerolínies i li varem explicar el nostre projecte, no sols li va encantar sinó que va posar a la nostra disposició la seva avioneta i ens recomanà que estaríem més tranquils a l'Aeroclub, perquè ara als aeroports hi ha molt de burdell amb les normes de seguretat. Allà ens varen tractar molt bé i ens varen reservar un tros de pista durant tot un dia. Vull agrair també a tota la gent que hi participà i que surt al vídeo el fet de col·laborar amb nosaltres demostrant tenir molta paciència.
Anècdotes de l'enregistrament?
Tot va anar molt bé, molt rodat. Vam anar per feina, però la veritat és que vam riure molt.
Ara ja només li queda fer una cançó pel Menorca Bàsquet!
No descartaríem fer una rumba aferradissa pel Menorca Bàsquet. Hi ha un parell de grups que ja han fet una cançó per l'equip, però la rumba té quelcom molt especial que fa ballera i fa moure el cos.
Com van les visites de les Aerolínies Menorquines al "YouTube"?
Home, no es pot comparar amb el "Verigut". Encara és prest.
Aquesta és una bona eina per als grups amb pocs recursos.
Sí, internet és una porta boníssima per donar-te a conèixer, però el disc encara és la nostra targeta de presentació. Ara esteim en un moment en què fer un disc és molt car i després no es venen. Mentre no es posi fre a les baixades per internet aquest buit legal no deixa que el món de la música es mogui amb la llibertat que tocaria.
Aventuri's. Les "Aerolínies Menorquines" serà la cançó de l'estiu?
A més de "Aerolínies Menorquines", dins d'aquest disc hi ha 4 ó 5 que s'hi presten a ser cançons de l'estiu com "Ai, quin caliu!" o "Ni darling, ni verigut". Evidentment hi ha músiques per a cada moment, però per sortir i per passar-s'ho bé, com que vivim un dia a dia molt actiu i estressant, aquest tipus de música -desenfadada, alegre i amb la que pots amollar molta adrenalina- agrada a la gent perquè de penes ja en tenim prou.
Com a músic, quan passin els anys com li agradaria que el recordessin? S'hi veu amb el "Verigut"?
Açò ho he pensat moltes vegades... Després d'haver conegut en Tomeu Penya i veure que encara puja dalt l'escenari amb un esperit tan jove em dic: i per què no cantar el "Verigut" amb 60 anys?
Si encara agrada i la gent m'ho demana, jo encantat de la vida. M'hi veig cantant el "Verigut" i molt més!
A Vic amb Los Manolos
Aquest estiu Miquel Mariano i el seu treball "Rumb a Menorca" entraran per la porta gran del prestigiós Mercat de la Música Viva de Vic. El certamen avançà fa uns dies a París el programa amb què celebrarà la seva 20a edició. Cent concerts de cançó d'autor, pop-rock, jazz, fusió i músiques del món seran els protagonistes entre els propers dies 17 i 21 de setembre.
Música a 14 escenaris
El certamen promet un cartell de luxe entre el que es troba Mariano i el seu equip de músics que actuaran amb Los Manolos el 19 de setembre a la Plaça Major de Vic en el marc de la "Nit de Rumba" que, com a novetat, ha preparat l'organització. El cantant mercadalenc està molt satisfet amb la participació a un festival que amb el temps s'ha convertit en un important punt de trobada entre discogràfiques i grups.
Enguany, durant cinc dies, s'oferirà la més variada música en viu al voltant de catorze escenaris que compartiran intèrprets de tot arreu. Aquesta serà sen's dubte una plataforma ideal de promoció per a Miquel Mariano, ambaixador musical de les virtuts de la nostra Illa.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.