Idò sí, encara som vius

RAQUEL MARQUÉS DÍEZ
Xino, xano anava jo aquest divendres pel passeig Sant Nicolau fins al carrer del Roser, a on "Es Diari" té la seva delegació de Ponent. I dic xino, xano perquè a les 8 del matí i 48 hores després de la Festa el cos no dóna per a molt més... Tot el poble reinicia el seu disc dur després de fer un reset amb el que els informàtics (amb tot el respecte del món) ens conviden a resoldre els problemes dels nostres pecés domèstics.
"Idò sí, encara som vius...", vaig pensar, mentre guaitava com se'n duen els "xoques". Allà mateix, em va sorprendre com el remolc dels firaires s'havia aprofitat per expressar per escrit el rebuig dels atemptats que tenen a veure amb la destrossa dels paratges illencs. "Salvem sa Ràpita!", "Prou ciment!"..., deien. A la Democràcia -partint del respecte-, el pensament és lliure i em varen venir al cap retalls d'un Sant Joan intens de 5 dies! Però amb un bon somriure vaig cloure que, un any més, Ciutadella ha estat un exemple de convivència, perquè transmetre l'estimació per la Festa és la millor medecina perquè els de fora visquin com a propi el sentiment santjoaner. Ho diu el filòsof alemany: "La senzillesa i la naturalitat són la suprema i última finalitat de la cultura" (Friedrich Nietzsche).