Els festivals de la cançó a Alaior (1): Una aventura dels seixanta

JOSEP PORTELLA COLL
Amb motiu de la celebració, aquest estiu a Alaior, d'una gala en la qual s'escoltaran, en versió actual, 17 cançons seleccionades per votació popular que recorden aquells quatre "Festivales de la Canción Menorquina de Alayor", que es van fer entre els anys 1964 i 1967, he treballat en l'edició d'un llibre il·lustrat per a refer la memòria col·lectiva del que m'he atrevit a nomenar: Una aventura dels anys seixanta. Durant cinc setmanes, publicarem, a "Culturàlia", una breu incursió en aquesta història que el llibre detallarà i analitzarà.
Alaior en 1964
Els festivals neixen en plena transformació de la societat menorquina. Amb molt de retard respecte de Mallorca i Eivissa, Menorca experimenta aquells anys l'inici de la transformació social que esclatarà els setanta. Són els anys de la despoblació en massa de la ruralia i l'entrada de la pagesia a fer feina i a viure als pobles. Són els anys d'un increment del pes del turisme i dels sectors que s'hi associen (construcció i serveis) en el conjunt de l'activitat econòmica. Són els anys de la primera onada urbanitzadora de la costa, que a Alaior es viu sobretot a Cala en Porter. No obstant això, en 1964, Alaior és encara una societat de postguerra, amb un pes preeminent del camp, amb una població que es manté estancada des de fa dècades, sense que el canvi dels moviments migratoris encara es noti. Si ja es comença a percebre una feble transformació social i econòmica, no podem dir igual en el món de la cultura dominant: la cultura franquista controla tota l'elaboració ideològica de la societat i el component religiós continua extraordinàriament present, amb un pes molt notori de la comunitat socio-educativa que s'enforteix a l'entorn de La Salle a la vila.
El naixement del festival
El festival es crea a l'Ajuntament com un acte de les festes de Sant Llorenç. Té, per tant, un origen vinculat a la celebració festiva de la comunitat local i d'organització pública. És un fet inèdit, sense precedents a Menorca, i únic, sense que es faci a cap altra població de l'Illa. No obstant, no és original. En aquells anys, els festivals de música melòdica, que tenen com a referent al de San Remo, proliferen a la península. L'èxit que ha obtingut el de Benidorm (també vinculat al creixement turístic de la zona) ha empeltat altres certàmens. Els festivals serveixen per a promoure el nom de la ciutat que els acull, són una oportunitat per als artistes que hi participen, i esdevenen un filó de negoci per les companyies de discs que comencen a estructurar-se professionalment per entrar en el mercat de la música que creix amb gran rapidesa. En el cas del festival d'Alaior, que es planteja com una versió local i humil d'aquells, els organitzadors -que mai no van arribar a imaginar la volada que prendria la iniciativa- es plantegen la convocatòria com una oportunitat de promoure els valors turístics de l'illa i de la ciutat, per això mateix, les lletres que s'hi han de presentar estan obligades a enaltir uns determinats valors culturals, socials, ideològics, paisatgístics de Menorca i dels menorquins.
Moment de la música a l'Illa
Quan acabava la dècada dels cinquanta del segle passat van aparèixer, a diferents poblacions de Menorca, formacions precursores del que seria la música moderna a l'Illa. A Menorca, lluny dels centres de planificació de l'oci juvenil, només en vèiem el reflex, d'aquell moviment que es generalitza a Catalunya i Madrid. No obstant, ben prest s'obren noves sales de balls: Sa Cova de ses Àmfores, a Ciutadella; Sa Cova des Xoroi o Playa Azul, a Cala en Porter (a Alaior); Sa Tanca, a Sant Lluís; i Jardines Infanta o Sésamo, a Maó. En aquesta època de transició, que podem situar entre 1958 i 1963, floreixen a Maó i a Ciutadella una sèrie de grups de música melòdica que trenquen amb la imatge anterior de les orquestrines, amb les quals encara conviuran molts d'anys. A Ciutadella, aquests nous grups poden ser representats per Atomium. A partir de 1964 ens trobarem ja amb els Samars, un poc després amb els Striks. A Maó no es produirà la ruptura que hem vist a Ciutadella i es mantindrà una certa continuïtat del món de les orquestrines. A Llevant tindrem Sanz y su ritmo, que en els seixanta passarà a dir-se l'Orquestra Alhambra, per canviar definitivament a The Kings quan arribi el final de la dècada. Coneixerem també la creació de l'Orquestra Oklahoma, l'Orquestra River, Los Diamantes (1961-1962), que es presentaven com concluso musicale elletronegativo, i Los Novax (1964-1965). Molts vocalistes d'aquelles orquestres i grups moderns participaran en els festivals d'Alaior.
Com veim, els festivals d'Alaior van néixer i es van desenvolupar al mateix temps que s'iniciava l'onada de la música pop a Menorca. Podem considerar que l'aparició, aquells anys, dels Striks i els Samars a Ciutadella, així com dels Novax, Kings i Diamantes a Maó, suposa el vertader inici de la música moderna a la menorquina. En general, va ser una experiència que no tingué gaire de pop o de rock, res de res de tot quan van tenir els joves europeus de llavors. Aquell gran estol de grups precursors (Roqueta Boys, Sacatecos, Jovens Rytms, Cuarteto Club, Trocadero, Ritmelo, Alhambra, Atomium) que van omplir una clara i decisiva etapa de canvi, ja havien desaparegut. L'edat, la inestabilitat i la manca d'unes condicions objectives de progrés van determinar el seu final i la posterior reconversió del moviment en allò que seria el bullit dels conjunts moderns dels anys seixanta. A mesura que avança la dècada dels seixanta, a Maó es crea el grup Los Lord's a partir dels antics components del primitiu Los Diamantes. Aquest nou grup enregistrarà cinc discs comercials i, ja el 1968, es traslladarà a Barcelona per continuar la seva trajectòria professional. La tràgica mort del cantant solista dels Lords, el novembre de 1969, suposà la fi d'un projecte. A Ciutadella, la vida musical dels seixanta passa, com ja he dit, per Striks, Samars i Marazul.
El festival alaiorenc estaria, des del punt de vista musical, més a prop de la música melòdica clàssica amb reminiscències franceses i italianes que no del pop o swing, tot i que alguns temes podrien recordar-nos la música més nord-americana. El propi format del festival: veu solista més orquestra, és una clara mostra d'això. A pesar de tot, el festival també suposarà una via d'evolució entre els dos mons musicals, cosa que es notarà sobretot en els dos darrers anys. Potser sigui per aquest motiu que, per a moltes persones, el record d'aquella experiència sigui el d'un capítol nou en la història de la cultura popular a Menorca. Molt hi va contribuir la imatge de Magda Sintes, icona del fet, cara jove per la Menorca que es començava a obrir.
A partir del 16 de juliol, el llibreEls festivals d'Alaior, una aventura dels seixantaserà a les llibreries.