Els festivals de la cançó a Alaior (2): El festival neix

JOSEP PORTELLA COLL
El Festival de la Cançó Menorquina va néixer en el sistema, no entrava en contradicció amb els grans valors del sistema. Amb molt bona voluntat, els primers impulsors volien promoure un esdeveniment que servís per lloar l'Illa, fer propaganda dels valors i expressar una situació de normalitat.
Les primeres bases del concurs tenien un contingut clar: les cançons havien de ser inèdites i amb una referència directa a Menorca; es podien presentar tant en castellà com en català, llenguavernacla, es deia, i havien de ser anònimes, presentades amb pseudònim. La Comissió Organitzadora, que presidia Joan Melià Olives, va desenvolupar una gran tasca per informar i promoure la participació en el festival, per la qual cosa va remetre les bases a gairebé tota la premsa espanyola, a moltes emissores locals i generals, a cases de discs i a persones influents en el món de la música. La resposta va ser prou positiva, ja que s'hi van presentar un total de trenta cançons. El 13 de juliol el jurat va seleccionar, d'entre les trenta cançons, les deu que havien de ser finalistes. La majoria d'autors seleccionats eren menorquins, principalment de Maó, però també hi havia creadors catalans o menorquins, com el cas dels mestres Riera i Mercadal, que residien a Barcelona. A partir de la selecció, els autors tenien un termini de temps per orquestrar les seves creacions segons la norma establerta. Així, entre el 15 de juliol i el 14 d'agost es va desenvolupar una frenètica cursa d'obstacles per obtenir les partitures per a orquestra, per reunir els músics, per tancar la participació de les deu veus solistes i per iniciar els assajos.
A part de tot el contingut artístic, un dels problemes principals va ser el d'habilitar un escenari. Ja s'havia pres la decisió de traslladar el festival, inicialment previst a l'exterior, al saló del Cine Espanya a fi d'assegurar unes bones condicions acústiques, però s'havia de crear un escenari de catorze metres de boca, decorar-lo convenientment i omplir-lo de llum. A mesura que s'aproximava la data del festival, també creixia l'expectació general de la població. I va arribar finalment el 14 d'agost, enmig d'una gran animació. Era tant el públic congregat que volia assistir a la gala, que es va haver d'habilitar un sistema sonor a l'exterior perquè aquells que no havien pogut accedir a la sala almenys poguessin escoltar les cançons. L'orquestra contractada estava formada per vint músics menorquins sota la batuta del mestre Enric Guasteví. Amb la sintonia que expressament havien compost els mestres Galmés i Calafat, va començar la competició conduïda per la parella de moda, Elisa Gámez i Cosme Florit, amb el concurs de l'estrella de la ràdio catalana Mario Beut, que s'havia desplaçat a Menorca.
Premi per votació popular
Una de les característiques peculiars i principals del concurs, potser un dels motius del seu gran èxit, va ser que el premi es concedia per votació popular. Els assistents rebien, a l'entrada, un cartró amb els números de les cançons en un ordre que s'havia establert per rigorós sorteig, i això els permetia exercir el vot i facilitar al jurat la seva tasca de recompte. Cada assistent només podia votar per una cançó, per això sabem que en aquella primera edició hi van participar 1.533 espectadors. Si tenim en compte que la població d'Alaior no arribava a les 5.000 persones, no hi ha dubte que es tractava d'un esdeveniment històric. Mentre els responsables comptaven els vots, a l'escenari va aparèixer l'estrella convidada, Franciska, musa de Salvador Dalí, que feia poc havia resultat guanyadora del "Festival de la Canción del Mediterráneo". Per fer-la venir a cantar una estona, l'Ajuntament va satisfer un preu de 15.000 pessetes, que ja era una quantitat molt respectable. Després de les votacions populars, el resultat va ser el següent.Un amor en Menorca, cançó interpretada per Magda Sintes i Santiago Barber, va obtenir 508 vots. 2.Remember, interpretada per Magda Sintes i Tario Bagur, 461 vots. 3.Menorca siempre Menorca, interpretada per Rosa Mascaró i Santiago Barber, 288 vots. 4.Vuelve a Menorca, interpretada per Maria Pilar Escandell i Cayetano Fernández, 80 vots. 5.Viejo molino, interpretada per Maria Pilar Escandell i Bartomeu Mascaró, 77 vots, van ser les cinc més votades.
El teló va caure sobre l'escenari a les tres de la matinada. El festival havia mantingut l'interès durant quasi cinc hores. La ciutat no va dormir, aquella nit, i com els assistents van acabar la gala pels carrers i les places del poble, fins a la matinada, cantant les cançons, que ja s'havien fet populars. Sense mena de dubte, la gran triomfadora de la nit, la que era veu favorita dels menorquins des de llavors, era Magda Sintes. Els autors de la cançó guanyadora també estaven feliços. Eren dos menorquins que vivien a Barcelona, i no era la primera vegada que col·laboraven en la creació de cançons: el poeta, Gumersind Riera, i el músic represaliat, Deseado Mercadal.
Un èxit inesperat
L'èxit d'aquell primer festival va ser inesperat. La idea d'organitzar el festival havia estat casual. Tanmateix, aquesta volada que va prendre el primer certamen no va minvar el rigor en la preparació. Els mateixos organitzadors són sempre conscients del que es porten entre mans: Sorprenentment, el festival va obtenir un gran èxit a l'exterior. En part va ser per la gran feina de promoció, prèvia a l'esdeveniment, que havia fet la Comissió Organitzadora, i en part va ser per la participació d'emissores de ràdio que van donar en diferit el festival als seus oients. La principal promoció va ser a Catalunya, amb Mario Beut a Ràdio Barcelona i amb Salvador Escamilla al seu popular programa RàdioScope. Però, sens dubte, l'element principal de la popularització posterior del festival va ser l'enregistrament del primer disc, amb Santiago Barber i Magda Sintes. En el dia d'avui és relativament fàcil fer un disc, però llavors el disc era un producte car i escàs. Per als artistes que començaven, l'enregistrament suposava una meta d'èxit, ja que els assegurava una promoció molt superior que el directe. Tanmateix, l'enregistrament del primer disc no va ser senzill. A les complicacions d'haver de desplaçar-se a Barcelona per fer-ho, se n'hi van sumar d'altres, la principal va ser la dificultat de Magda Sintes, una joveneta que començava en el món de la música, per adaptar-se a la feina en un estudi de gravació, l'altre, la selecció de les peces que composarien el vinil. El resultat va ser prou satisfactori. Segons em conta Arcadi Gomila, la casa Columbia va acceptar la producció amb el compromís, per part dels organitzadors, que el disc vendria cinc-centes còpies. No debades, el pressupost girava entorn de les 40.000 pessetes, una fortuna. Al final, la venda del disc va triplicar aquella previsió inicial. El disc va ser la cançó de l'any a Menorca, però també va esdevenir un èxit a Catalunya. Sense mena de dubte, va ser una gran ventura poder comptar amb l'ajuda de la casa Columbia, que després es convertiria en un pilar bàsic de futurs festivals. Les orquestres catalanes van incorporarUn amor en Menorcaen els seus repertoris i això ja obria l'interès per la segona edició.