TW
0

PATRÍCIA FONT MARBÁN
L'estiu és l'època de l'any perfecta per llegir, anar a concerts, compartir una cerveseta amb els amics i la família i per cultivar-nos amb la cultura. Però passa que a vegades totes aquestes activitats poden arribar a estressar. Sí, senyor. Ho reconec. És així, quan arriba l'estiu les activitats culturals coincideixen, mires les agendes culturals i dius... com ho faig si encara no tenc el do de la ubiqüitat? A llocs tan petits com Menorca trob que fóra bo que hi hagués algun organisme competent que vetllés per evitar aquestes situacions, perquè al final tots hi perdem, ja que no podem anar a tot el que ens agradaria i has d'escollir. En un mateix dia t'hi pots trobar que es fan 7 concerts a pobles diferents! I som molt conscient que darrere qualsevol activitat hi ha molta feina, feina que no val per a res si la gent no pot acudir a l'esdeveniment. No penseu que estaria bé intentar organitzar una mica el calendari d'activitats, per poder gaudir el màxim?
Menorca és una roqueta enmig de la mar plena d'activitats culturals: hi ha festivals de música, exposicions, mercats artesanals, xerrades a la fresca, balls... Sincerament, qui no fa res és perquè no vol, no perquè no tingui on triar! El cert és que sempre m'ha cridat l'atenció la gran afecció per la música que hi ha aquí. Una vegada xerrava amb una dona sobre això, i ella em donà una explicació gairebé antropològica sobre aquest fet, i és que la insularitat mos condiciona fins i tot per açò. A nivell cultural hem hagut d'estar una mica autàrquics: ens ho hem hagut de fer tot nosaltres mateixos.
Organitzar activitats aquí duent gent de fora és una cosa molt cara de fer. Has de dur el material, has de pagar bitllets, hotels... Però tot i aquestes dificultats, cada estiu tenim l'oportunitat de gaudir amb espectacles de primer ordre, amb artistes reconeguts a nivell internacional, artistes que potser no tothom coneix, però que quan llegeixes els seus currículums exclames un "uau!" perquè són impressionants. Però quina llàstima quan t'hi trobes amb dues joies per gaudir i n'has de triar només una. Algú hi surt perdent, això és ben clar.
Per tant, lectors, no creieu oportú que existís una figura gestora que ens permetés poder fruir el màxim d'activitats? Penseu que després l'hivern és llarg i dur...