Francesc Fèlix, president de JJMM de Maó

Hem fet la proposta d'entrevistar als presidents de Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella, Francesc Fèlix i Andreu Torres, i tractar els mateixos temes per poder conèixer de primera mà les seves opinions sobre temes culturals a Menorca. I això és el que ens han explicat...

PATRÍCIA FONT MARBÁN
Maó
Francesc Fèlix és el president de Joventuts Musicals de Maó, i hem tingut una conversa amb ell molt passional, per sa música, per sa resposta de sa gent, de ses autoritats. Podem dir que està desencisat, enfadat, i és que aquest estiu ha estat molt complex quant a activitats culturals.
L'any que ve Joventuts Musicals de Maó farà 50 anys. Què tenen previst fer per celebrar-ho?
Farem un concert amb una pianista francesa es mes de gener. A principi d'any aquesta junta acaba i hi haurà eleccions. Sa junta actual es planteja si s'ha de presentar o no. Dependrà un poc de com vagin es resultats de s'exercici actual, que és un exercici per noltros molt important, tant des des punt de vista des Festival d'Estiu com de ses activitats de s'orquestra de cambra, que són es dos pilars on sa nostra activitat es concentra.
La programació del Festival d'Estiu que teniu és realment impressionant, digne de qualsevol ciutat com Barcelona. Parli'ns una mica dels artistes que heu dut.
Sí, i no acaba aquí. Es tenor Bostridge és un intèrpret d'aquests que estira, té una veu magnífica, té una tècnica extraordinària, res li fa por.
Aprofitant que rallam d'aquest tenor, quines dots necessita tenir tot cantant?
Ha de saber tenir sa veu suficientment adaptada per poder cantar es lied (cançó alemanya) perquè és sa base. Després d'açò es poden dedicar a l'òpera o el que sigui. Estic cansat de sentir grans tenors, de moltíssim nom, que quan canten segons què, una cançoneta, no saps per on l'has d'agafar. Estan acostumats a aquella cosa operística, sobretot tipus italià. S'ha de tenir sa veu molt cultivada, igual que un violinista, pianista...
Però potser pel públic normal, aquell que no té una formació musical específica, és difícil diferenciar quan un cantant ho fa prou bé, quan té aquesta base que vostè comenta, no?
És problema es s'educació. Sa gent ja sap quan un violinista és bo, quan un pianista és bo. Sa gent està capacitada, sa majoria de gent que va venir en es concert d'en Volodos, van dir "què és açò? Ha estat un orgue, el que ha tocat", perquè hi havia moments que no sabies d'on sortia. Dins sa gamma de pianista hi ha nivells, però és que aquest, que se'l va criticar per fer variacions damunt obres clàssiques, és boníssim.
Quines són les funcions de JJMM?
Una mica de tot. Noltros mos hem romput ses banyes creant aquest festival, fent-lo augmentar de categoria cada any, intentant el màxim de qualitat, de varietat, cosa que no és tan fàcil. Tenim una programació de moltíssim nivell sense que noltros cobrem res. Noltros no tenim hostesses vestides de blanc i negre. Noltros pagam un lloguer per emprar es Teatre Principal, preu adequat a sa nostra condició d'entitat sense afany de lucre. Som moltes persones implicades, moltes hores. Per l'any que ve ja tenim, segons com surtin es comptes d'enguany, músics emparaulats, però no firmarem cap conveni fins que vegem què passa.
Com s'aconsegueixen aquests músics de tant nivell per una illa com Menorca?
En principi entrem en contacte amb els seus representants per internet, i ells ja t'ofereixen també pels anys propers. Noltros fem sa feina en funció de sa música que volem, no de sa persona que ha de venir. Sa gent que fa aquesta programació són músics, professionals, i açò es un avantatge. I també pels contactes que tens, comentaris que sents.
Què n'opina de s'afecció a sa música? A què és deguda?
S'afecció a sa música clàssica és molt antiga, però minoritària. Ha estat majoritària s'afecció a s'òpera italiana. Des de quan hi ha hagut música a Menorca? Doncs mira, per molt que no els agradi a alguns historiadors moderns, ve de sa dominació anglesa perquè va obrir Menorca a Europa. I es va poder obrir gràcies a la gent que va venir. Hi ha un pintor com en Chiesa que té una representació d'un teatre com si fos París, i és a Maó, quan es Teatre Principal encara no estava fet. En es segle XIX sa gent s'ajuntava a casa per fer música, i a s'època de sa guerra civil hi havia espai per fer música de cambra.
Com veu es nivell musical de Menorca?
Ha canviat. A Menorca, sa música ha estat protagonista a ses famílies, i hi ha hagut famílies musicals, però avui en dia està més obert, es Conservatori és obert a tot tipus de gent. Està sortint gent molt interessant. Jo el que els not a faltar és que sa gent no es reuneix a ca seva per fer música, els alumnes no vénen als concerts, has de fer molta força per a què venguin, i costa molt. I açò és un problema del qual els alumnes no són els culpables, si podem rallar de culpabilitat. On és aquesta quantitat de gent que canta a corals, que estudien cant, quan hi ha recitals fantàstics?
I açò per què passa?
Un dels problemes que tenim a Menorca és que per "Menorca n'hi ha ben prou". I per ser Menorca hi ha d'haver molt més, ha de ser més. I açò vol dir sortir i tornar després.
Clar, són valors que acaben fugint de Menorca...
Sí, perquè no poden tornar si no hi ha una base que els permeti tornar. I açò és difícil, perquè Menorca és intel·lectualment terra d'emigrants.
Enguany hi ha hagut moltes coincidències d'actes a ses mateixes dates. Açò deu dificultar encara més sa vostra feina...
Noltros fa molt d'anys que fem es festival d'estiu i competència com enguany no ho havíem vist mai. I sobretot s'implicació de ses autoritats menorquines que fins ara ens han venut que Menorca ha de ser un producte que s'ha d'exportar. Per jo han girat sa truita i no han fet cas als productes autòctons com es nostro festival, sa nostra orquestra i s'han estimat més posar-se en mans d'uns professionals, d'una entitat amb ànim de lucre. Aquestes entitats han vingut a salvar Menorca, perquè a Menorca no hi ha música. Què anam a cercar amb açò? Doblers. Es compromís verbal del Sr. Lázaro Criado, Conseller de Turisme, dient que avalava aquest festival (FIMM) no és de rebut. Açò exigeix que es presentin es comptes de quina ha estat sa fallida, perquè sa fallida és evident que ha estat. Tota aquesta parafernàlia que s'ha armat costa doblers, i a qui li costarà? A noltros, en es Consell Insular, a s'Ajuntament de Maó.
Però justament aquests dies ha sortit es gerent d'Elsinor comentant que es festival havia estat tot un èxit, i que l'any que ve durien més figures de primer ordre, mentre que per altres bandes no es veu tan clara la seva continuïtat...
Açò noltros ho hem de saber, perquè no ens volem enganxar es dits, perquè si en una setmana fiquen quatre concerts... S'ha de parlar. No tenim es suport institucional, tenim una subvenció, però no sa presència de sa gent de s'Ajuntament, des Consell.
I pel que fa als equipaments culturals a Menorca, què ens pot dir?
El problema que tenim a Maó és que tenim un teatre, però no un auditori, tot i que el teatre té una acústica molt bona.
Algunes veus diuen que es Teatre Principal està fet per a òpera però no per a concerts...
Jo no estic molt d'acord. Jo crec que per a música és bo. Seria millor si posessin sa conxa acústica, però es veu que és molt difícil. A Maó falta un auditori, un conservatori nou, no damunt sa sala Augusta, que no sabem quin futur pot tenir perquè potser que en 10 anys torni a quedar petit. Ha de tenir un auditori afegit, com és a Mallorca i per tot. Però també falten sales d'assaig.
Aquesta és una reclamació de molta gent, però sembla que ningú us escolta. Com és açò?
Jo crec que no ho sabem plantejar, que mos falta diplomàcia. Noltros podem ser molt autoexigents però després, a vegades, mos falta una mica d'empenta.