Llorenç Pons Moll

PATRÍCIA FONT MARBÁN
Alaior
En Llorenç Pons Moll (1983) és pintor, professor i una persona molt senzilla i discreta. Hem aprofitat aquesta entrevista per conèixer-lo i hem rallat d'art, del panorama cultural i del que significa ser artista a la nostra Illa, entre d'altres temes.
Des de quan s'hi dedica, al món de l'art?
Vaig estudiar primer a s'Escola d'Arts i Oficis de Maó, després Belles Arts, i ara fa dos anys que faig de professor. L'any passat vaig aprovar ses oposicions i sa veritat és que aquests dos darrers anys m'hi he dedicat més, a fer de professor, i no he dedicat tant de temps a pintar.
Normal, quan estava estudiant a Barcelona s'hi podia dedicar totalment, a la pintura...
Clar, allà m'hi dedicava tot es dia, vaig fer molta obra, vaig fer una exposició, vaig guanyar es Premi Sant Antoni, i a partir d'allà vaig pintar molt, però ara vaig fent.
Quin tipus de tècnica empra?
Tècnica mixta, pigments amb làtex i acrílics també. A vegades mescl els colors jo, a vegades els compr fets.
En què s'inspira? (En aquests moments estem mirant el catàleg de l'exposició de l'any 2005)
Açò era Barcelona i m'inspirava una mica amb sa idea de Menorca, de paisatges abstractes.
Mirant aquestes obres semblen, fins i tot, que fossin gravats, aiguaforts...
Sí, és que ara es gravat és el que em fa il·lusió dedicar-me.
Aprofitant el taller que ha obert Pere Pons a Alaior, no?
Sí, és una oportunitat, però encara no he anat perquè sa tècnica des gravat a s'estiu, amb els àcids.... Massa calor. És una cosa més d'hivern, minuciosa. Me fa il·lusió fer gravats grossos, i en Pere me va dir que hi havia sa possibilitat. Tenc moltes ganes d'experimentar amb es gravat perquè és una tècnica molt diferent. A jo m'agrada ser molt directe, empr pintura acrílica i làtex perquè se seca molt ràpidament, i m'agrada pintar ràpid i esquitxar, i es gravat és el contrari. Has de pensar el dibuix, l'has d'anar fent, posar dins s'àcid... És un procés molt japonès, molt oriental, molt tranquil, i els resultats poden ser molt expressius, i vull aconseguir açò, fer gravats grossos, amb esquitxos, coses molt expressives. N'he d'aprendre molt.
I en Pere estarà encantat que estigui a prop seu...
Sí, perquè mon pare i ell són amics des de sempre. Són molt amics.
Quines influències troba que té?
No sé, molt de pintors. En Kline, en Barceló m'agrada molt, sa idea d'en Barceló, com s'ha muntat sa vida, en Pollock, també els romàntics com Friederich...
Es nota, amb aquests paisatges amb boira...
Sí, sa boira, sa persona petita enmig de la naturalesa, és el que dóna dimensió al quadre, perquè aquests eren grossos, feien 1 metre per 1 metre, i era un pinzellada, perquè amb sa forma des pinzell ja me sortia sa figura.
També em recorda l'obra d'en Goya "El ca" (1820) (obra que representa un ca enmig d'un fons ocre, és de l'època de les Pintures Negres)
Sí, és una obra que m'agrada molt. Jo el vaig veure a Madrid, i sembla que no està acabat, és molt modern per s'època que era. I són quatre pinzellades.
Què tal l'experiència d'il·lustrar llibres?
Açò va sortir a partir de l'obra "Tsunami" (2005) perquè uns quants quadres van sortir publicats a una revista que es diu "S'esclop" i aquests poetes els van veure i em van demanar si podria il·lustrar els seus llibres. No ho havia fet mai, i jo vaig anar fent dibuixos i ells els van aprofitar.
Li agrada aquesta experiència?
Sí, perquè després veus els teus dibuixos emmarcats dins una altra obra i veus que conjunten. Ho vaig fer per en Miquel López Crespí i en Toni Vidal Ferrando.
I ara té alguna obra començada?
Darrerament estic fent obres per encàrrec, aquest estiu l'únic que estic fent són encàrrecs.
Li agrada fer encàrrecs? Ho dic perquè als artistes no és el que més vos agradi de fer...
Sí, però jo els trii, a vegades dic que sí, a vegades dic que no. M'han demanat un de Macaret, i el faré perquè jo hi estic, a Macaret, a s'estiu i m'ho conec tot. El que sí que me diuen a vegades és que no sigui molt modern, però jo faig el que vull i els sol agradar.
Ha participat darrerament en alguna exposició?
A col·lectives, perquè és més fàcil ja que presentes menys obres.
Què li sembla activitats com la d'aquest cap de setmana de Ferreries i es Migjorn, d'obrir les cases de la gent del poble per exposar obres d'artistes i fer un itinerari? És una manera d'apropar l'art a la gent, no?
Sí, jo me sembla que ses galeries haurien de ser de vidre, a Ciutadella hi ha unes quantes i sembla que te conviden a entrar. Perquè l'art sembla que només és per un sector de la població i hauria de ser més obert.
Aquesta va ser la intenció del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) en fer l'edifici amb tant de vidre, per intentar obrir-se al gran públic, però els preus no conviden a entrar-hi...
És un edifici molt blanc, molt de vidre, però sa gent queda defora, i a vegades entren i no entenen el que veuen.
Com és ser pintor a Menorca?
A Menorca te sents aïllat, és una illa, però també estàs tranquil, estàs al teu món i vas fent. El que és difícil és que la teva obra es pugui veure afora. Aquí coneixes més els circuits, coneixes els pintors, però quedes molt aquí. I costa fer es bot.
Li agrada ser professor?
Sí, m'he centrat més, és una altra manera d'enfocar s'art, cap en es fillets, i a vegades els alumnes te sorprenen, sa innocència... A vegades quan no coneixes cap estil fas coses més avantguardistes.
Ja ho diuen que els fillets són els que millor comprenen l'art contemporani.
Sí, jo me'n record molt quan era petit, quan era petit i pintava, era molt lliure, i feia dibuixos del que volia, del que veia, anava pes carrer i veia una persona i jo la dibuixava quan arribava a casa. I després te van influint, veus estils, veus pintors com Van Gogh i els més coneguts, i te vols semblar a ells. Jo crec que es punt entremig és l'ideal. Conèixer els estils, els pintors, però també sense perdre aquesta innocència. Com en Basquiat, que era com un fillet que s'ho passava bé.
Què en pensa dels graffittis?
N'hi ha de dos tipus: els que embruten i els que et fan pensar. Açò sí que és art.
Com per exemple en Banksy (graffitter que ningú sap qui és físicament però que té obra per moltes ciutats, com al mur de Palestina).
Sí, te fa pensar. Hi ha imatges que són crítiques amb sa societat, sa política, hi ha d'altres com es d'una dona que fa net amb una granera, i que sembla que aixeca sa paret per amagar sa brutícia, i juga amb s'espai real. Açò és interessant. N'hi ha que són molt enginyosos.
Com veu el panorama cultural a Menorca?
A s'estiu està molt mogut i a s'hivern s'atura, i me sembla que s'hauria de cercar un equilibri. Sempre hi ha d'haver un equilibri.
Equilibri. Amb aquesta paraula podríem resumir el que caracteritza en Llorenç, una jove promesa de la pintura que destaca per la seva senzillesa i discreció. Ha estat un gust conversar amb ell, trobant punts de coincidència en la nostra xerrada d'art. Moltes gràcies, Llorenç!