La immigració a Nova York vista amb ulls de nen

Lluís Vergés
Maó
Quan Henry Roth (Tysmenitz 1906-Albuquerque 1995) va publicar en 1934 'Digueu-ne son', la novel·la va passar totalment desapercebuda. Les crítiques van ser molt tèbies i l'arribada de la depressió va fer la resta. Després Roth va escriure alguns relats curts i va començar una segona novel·la però es desanimà i deixà l'escriptura per treballar com a bomber, obrer i docent. L'any 1964, en un moment en què les qüestions d'identitat cultural preocupaven a la societat dels Estats Units, el llibre es reedità en butxaca i se'n van vendre un milió de còpies. El seu autor va recuperar la màquina d'escriure i va continuar la seva carrera amb èxit escrivint una tetralogia autobiogràfica.
Des de llavors, 'Digueu-ne son' està considerat un clàssic modern de les lletres nord-americanes. Ara, amb una traducció de Xavier Pàmies (guanyador del premis de traducció Giovanni Pontiero i Ciutat de Barcelona 2003), es pot llegir en català gràcies a l'editorial 'El Gall' de Pollença.
La novel·la conta la història d'una família d'immigrants jueus arribats a Nova York des de l'Imperi austro-hongarès vista des de la perspectiva d'en David, un nen de vuit anys ultrasensible, fill únic d'una parella formada per un pare amb constants rampells de mal geni i violència i una mare bondadosa però massa condescendent.
A través d'aquests personatges, Roth retracta la vida als barris baixos de la ciutat i l'experiència dels immigrants a principis del segle XX.
El llibre és també un estudi psicològic de les pors d'un infant, aclaparat per les constants baralles familiars i que aprèn a viure en una cultura estrangera i a més s'enfronta amb la dificultat de la llengua per relacionar-se amb els demés ja que a casa seva parlen en yidish. La importància de la religió pels jueus és una altra de les qüestions de les que tracta aquet llibre.
El professor i crític anglès Peter Boxall diu a '1.001 llibres que cal llegir abans de morir' que: 'Digueu-ne son' "és una de les descripcions literàries més autèntiques i colpidores del terror infantil, el relat colpidor, líric i absorbent del rude despertar d'un nen a un món radicalment nou. És també una aportació essencial a la nostra comprensió de la història social dels Estats Units".
Una de les raons de la gran consideració de la crítica actual a aquesta obra és la de que Roth va ser el primer escriptor nord-americà en fer ús del monòleg interior que havien desenvolupat al Vell Continent Virginia Woolf i James Joyce. En aquest sentit Roth va influenciar d'altres autors del seu país. Tot i això, pel lector contemporani 'Digueu-ne son' no li planteja complica­cions ni dificultats per copsar-ne el sentit.
Cal dir que un dels valors de llibre es perd necessàriament en la traducció ja que Roth reprodueix la incorrecta manera de parlar dels immigrants pobres d'aquella època i inclou algunes frases en yidish. El traductor fa tot el possible per adaptar aquests parlars al català però lògicament no pot ser de cap manera el mateix que l'original.
Tal vegada 'Digueu-ne son' no sigui una novel·la d'aquelles que enganxen una majoria de lectors però té el valor dels clàssics i acabar-la és un premi en si mateix perquè el millor està en el final, que dóna sentit a tot el llibre.