Festa de carrer

PAU FANER
Les cases ens endiumenjàvem, quan hi havia festa de carrer; ens posàvem banderes a les finestres i garlandes de paper de colors penjades de paret a paret. Jo era una paret vella, tota arrugada per moltes capes de calç, amb els ulls tristos endinsats dins escrostonaments, plena de taques d'humitat, i els claus ja no em feien mal quan me'ls clavaven, ni tan sols quan es rovellaven, deixats estar, amb un tros de fil encara penjat.
Els veïns omplien una olla de golosies i els al·lots jugaven a trencar-la a garrotades, amb els ulls embenats. Una vegada un al·lot va esguerrar la bastonada i va pegar damunt la clespa de l'amo de Son Xerico, i es veu que l'amo no tenia el cap ple de confits, perquè va treure molta de sang. Va treure sang i pebre bo, i mangra de fregar rajoles i sofrit de tomàtiga amb alls i tot. I els ulls li van caure per terra i els hagueren de punxar amb escuradents, com si fossin olives, per agafar-los. Després es va fer fosc i van encendre fanalets de paper, i un fanalet va prendre foc, amb l'anar i venir, i el foc es va encomanar a la coa del moix que va fugir, enfurismat, i va encendre el llit de na Tònia, i va ser prest fet i cremava la teulada i tot. La festa se'n va anar en orris, i els veïns hagueren de passar-se poals i poals d'aigua, amb els camals dels calçons arromangats, però els fillets no calia que s'arromangassin, perquè duien calçons curts.
Quan na Neieta va ser grossa la van vestir de majorette, i en Beuet duia una armilla amb una corbata molt vistosa. L'amo ja era mort, però els veïns encara contaven coses de l'any-del-foc.
- T'estim, va dir en Beuet.
I na Neieta es va arrufar tota davall el vestit, però reia com una moixeta. I jo vaig amollar una llagrimeta d'humitat i salobre, perquè com a bona paret vella ja n'he vist moltes, de festes, i cap és tan polida com l'amor.