Març Rabal, artista

FITXAVaig néixer a Barcelona el 10 de març de 1976. Tres mesos després ja vaig visitar Menorca per primera vegada i no he deixat de tornar-hi, necessito deixar-m'hi caure sovint per nodrir-me de l'energia que emana. Vaig estudiar Belles Arts a Barcelona el que em va permetre poder anar becada a París i passar-m'hi una temporada immersa en la seva oferta cultural. Tenir a l'abast museus com el Louvre o el Pompidou, visitar-los dia rere dia va ser la millor escola, per això hi torno de tant en tant. Segueixo aprenent perquè la pintura ho demana.

RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
Per la seva trajectòria en general: Què passa pel seu cap per crear un món propi de banyistes, vaixells i/o arbres?
Matisse deia que tot artista ha de trobar els seus propis signes per expressar-se, jo busco constantment sintetitzar els elements externs en els que m'inspiro.
Convida a no tocar de peus a terra?
Així com en exposicions anteriors les escenes podien incitar més a certa fantasia, últimament busco una subtilesa per dur a l'espectador al mateix lloc. Però tan de bo em diguessis que mirant la meva obra has aconseguit evadir-te una estona!
Convenci'ns a participar de la seva poètica.
Com en els gravats japonesos del segle XVIII-XIX (Ukiyo-e) vols sentir un instant del no-res, del món flotant, de l'efímer? És la meva intenció, tot i que perdre-t'hi com vulguis i quan tornis m'ho expliques! Si tornes!
A la galeria VidrArt de Ciutadella, a la mostra "Emboscada": Quina és la seva voluntat de reflexió gràfica?
Relacionar la pròpia tasca creativa amb el fet d'endinsar-se en un bosc, a l'espera de sorpreses, la curiositat per tot allò desconegut.
Em pensava que els boscos eren més aviat llocs a on es perdien els fillets de conte. No li fa por evadir-se en ells?
Quan treballes en el teu estudi, immers en el propi imaginari, buscant els colors, el tema, el to dels quadres, no dista gens del fet de perdre's en un bosc. Xalo i pateixo com aquests fillets de conte. Qui digui que pintar és una tasca fàcil no es pren la feina seriosament.
A les figures: Què l'inspira a més dels moviments de la dansa contemporània?
L'actitud, reflexiva i expectant. Tinc la necessitat d'incorporar la figura per donar una dimensió humana a les obres i així, les poques vegades que no hi són, l'absència s'accentua.
Per què els seus personatges no donen la cara?
No donen la cara però donen el gest. I al mateix temps m'agrada que qui els vegi pugui imaginar l'expressió del rostre que més li convingui, és una el·lipsi que deixo completar a l'espectador.
La pitjor crítica rebuda arran dels seus paisatges humans ...
Hi ha qui busca en els quadres una alegria que pot ser que en segons quina sèrie meva no hi sigui però crec que l'art són moltes coses més.
Com entén el "collage"?
Una forma subtil de dibuixar. I una tècnica amb infinites possibilitats en la que és fàcil que sorgeixin accidents que t'obren nous camins on transitar.
Què hi ha a la seva obra de la pintura metafísica de Giorgio de Chirico?
Conscientment no el tinc com a referent. És curiós com partint d'una plàstica tan diferent t'acabin relacionant amb artistes amb qui mai havies pensat. En el cas del De Chirico té un component surrealista i metafísic que ara per ara no comparteixo. Que no vol dir que no m'agradi.
A l'hora de crear: Com l'ha influenciat la professió del seu pare? Tenc entès que és escenògraf.
M'ha influenciat descaradament. Haver-me empapat de teatre des de molt jove fixant-me sempre també en l' escenografia ha fet que amb el temps incorporés l'espai en els quadres i cert component narratiu. De fet quan treballo em sento una mica directora d'escena i escenògrafa al mateix temps, i que comenci l'espectacle!
El seu concert de l'estiu?
A principi d'estiu vaig poder veure en directe al Palau de la Música de Barcelona, dins el festival Sónar, a la cantant francesa Camille, brutal!, va fer del concert un espectacle completíssim, fa amb la veu el que vol, i vol molt!
Una exposició que no es vol deixar perdre.
A Barcelona no em perdré la de Picavia, Duchamp, Man Ray al Mnac, i aquesta tardor toca tornar anar a París, allà veuré tot el que tingui temps de veure!
Com percep el món?
A través d'un calidoscopi que canvia sovint de color.
En època de crisi l'art és una bona inversió?
Sempre és una bona inversió si t'arriba i et crida. Si esperes temps millors pots perdre el tren.
Als diaris (I): Ana Bru, la primera dona espanyola que viatjarà a l'espai ja té nau... li sona a ciència ficció?
No m'estranya gens, penso que avui en dia ciència i ficció és quedar-se a casa cuidant l'hort, una bona opció per altra banda!
Als diaris (II): El periodista Jiménez Losantos condemnat a pagar 100.000 euros a l'ex director de l'ABC per intromissió il·legítima en el seu dret a l'honor... La seva anàlisi com a lectora és?
Sincerament, ja s'ho faran! com a lectora passo la pàgina i busco altres notícies que m'interessin més.
"A Cor Obert" acaba. Gràcies per les seves respostes. El seu somni és...
El primer capítol del meu somni era dedicar-me a la pintura, ara que ja l'estic vivint, el següent és continuar pintant.