Per no oblidar

P.F.M.
Maó
La digitalització dels arxius és un dels avantatges que ens proporcionen les tecnologies de la informació, ja que això posa a l'abast de tothom una informació que abans només podíem trobar anant als arxius mateixos, i moltes vegades amb el condicionament d'ésser investigador. Aquesta facilitat d'accés a la informació hauria de fomentar una societat amb més memòria històrica.
Temps enrere ja havíem parlat dels avantatges de les tecnologies de la informació, que posen a l'abast dels ciutadans documents que abans només podíem consultar en els centres de documentació, arxius, biblioteques? Aquests avenços tecnològics fan possible projectes com el Padicat, de la Biblioteca de Catalunya, o el Portal de Archivos Españoles (PARES), del Ministerio de Cultura, que posa a disposició de tots els internautes 19 milions d'imatges i 1,7 milions de documents procedents dels arxius espanyols. A finals d'aquest any arribarà als 2,7 milions de registres, i es convertirà en una de les més importants fonts documentals accessibles per qualsevol persona de tot el món. Els documents tenen diferent procedència, com ara l'"Archivo General de Indias", "Archivo General de Simancas", "Archivo Histórico Nacional", "Archivo de la Corona de Aragón", "Archivo General de la Guerra Civil". Des del passat mes de juny també allotja l'"Archivo Rojo".
Aquest arxiu és el fons fotogràfic de la Junta Delegada de Defensa de Madrid, i conté més de 3000 imatges de la Guerra Civil. Fou creat per denunciar els desastres de la guerra civil, però va ser amagat i utilitzat per l'altre bàndol com a instrument de repressió de les idees polítiques. El nom de l'Arxiu sembla que fa referència a Vicente Rojo, general republicà amb el càrrec de cap d'Estat Major de les Forces de Defensa de Madrid i responsable del pla de protecció de la ciutat, una vegada traslladat el Govern republicà a València.
La col·lecció es va crear just quan començava la guerra, el mes de juliol de 1936, però també inclou instantànies de fet rellevants anteriors, com l'aixecament de Sanjurjo el 1932 o la sublevació d'Astúries de 1934.
Les cerques de les imatges es fan com a qualsevol base de dades fotogràfiques, és a dir, per text lliure, per categories, emperò el que sí resulta nou és la invitació que fan als visitants a completar o enriquir la informació de la imatge. Aquesta interacció s'ha fet ja que hi ha moltes de les fotografies que no tenen autoria reconeguda, així com tampoc se sap la identitat dels que surten en ella o el moment precís en el que va ser presa.
És important que no oblidem, és important que tots puguem tenir el mateix accés a la informació. Passes com aquesta faciliten la tasca dels historiadors, que prou malmesa està ja, perquè no és qüestió de mirar enrere i quedar-s'hi, es tracta de no tornar a cometre els mateixos errors.