Jack Warden, renyant els seus amics 'Guns'(John Wayne) i 'Boats'(Lee Marvin)

FERNANDO SABINO SEGUÍ
Benvinguts, incrèduls! Una altra vegada en Johnny Mora apareix pel correu electrònic per a recordar-nos bon cinema clàssic. Realment en Johnny té un esperit tan aventurer com cinèfil, sempre entre el romanticisme viatger de les seves obres plantejades i la gran qualitat i varietat d'aquestes...Aquesta setmana en Johnny ens fa un altre regal: 'La Taberna del Irlandés', exotisme sota el segell John Ford del any 1963 per a major glòria de John Wayne, Lee Marvin i Jack Warden...Benvinguts al Culturalia d'aquest clàssic meravellòs i simpàtic, que va resultar ser l'última col·laboració d'aquests dos grans: Wayne i Ford...Benvinguts al 'Donovan's Reef' i entrem a fer un ginet per la Mare de Déu de Gràcia! Bones Festes, Maó!
John Ford és un dels més grans directors de cinema de tots els temps. La seva enorme contribució al seté art abarca quasi tota la història del cinema americà, fins i tot des del cinema mud. El realitzador va tocar molts gèneres i, el que és més important, ho va fer sense perdre mai de vista la seva enorme personalitat. Tot i ser sinònim de 'western', la comèdia, el drama o el cinema bèl·lic no se li van poder resistir. El seu enorme cosmos agafa com a referències principals l'amor a la família, a la terra i a la amistat, sempre amb la religió catòlica com a fons moral. El seu inventari fílmic reflexa amb senzilla i costumbrista contundència grans temes que altres cineastes (la referència va cap al protagonista de la setmana pasada, González Iñárritu), amb recargolades trames i grandilocuents lenguatges, els hi agradaría per a sí mateixos. 'La Taberna del Irlandés' és un petit, però granític, exemple de tot això...
Hi ha un Ford arrelat a Irlanda('El Hombre tranquilo', 'el Soñador rebelde'), un Ford arrelat a Amèrica ('Corazones Indomables', 'El Joven Lincoln'), un Ford literari ('Las Uvas de la Ira', '¡Qué Verde era mi Valle!'), un Ford tolerant i antiracista ('El gran Combate', 'El Sargento Negro'), etc...I també existeix un Ford exòtic! En l'extensa filmografía d'aquest artista hi ha tres pel·lícules en les quals s'aproxima a territoris inexplorats i/o paradisíacs: 'Huracán en la Isla'(1937), l'altre incursió a la Polinesia de John Ford, però més avorrida i menys personal que 'La Taberna del Irlandés', tot i tenir evidents aspectes comuns. La tercera en discòrdia és 'Mogambo'(1953), un dels títols més populars de la seva carrera, gràcies sobretot al increíble repartiment amb Clark Gable, Ava Gardner i Grace Kelly, però també un dels menys aconseguits...es notava que era un simple encàrrec i Ford va acceptar fer-la per pur turisme...tontu-tontu-no-era...
'La Taberna del Irlandés' és un film mitjà dins la densitat creativa de John Ford, tant per la seva idiosincràcia com per la seva repercusió. Aquest film conté un tò burleta i, fins i tot, fragments de farsa, però tot i així poseeix una forta tensió i certers nuclis dramàtics. Aquest film es immediatament posterior a 'El Hombre que mató a Liberty Vallance' i el equip tècnic i artístic és força similar. Repeteixen John Wayne i Lee Marvin i també el compositor Cyril Mockridge, el fotògraf William Clothier i la dissenyadora de vestuari Edidh Head. També es poden identificar entre les dues pel·lícules l'ambientació, molt ben definida, dins petites comunitats a on conviuen diverses ètnies... Mateixes eines i mateixos pressupostos, per a oferir una obra 'lleugera', a on el personatge de Lee Marvin és quasi un pretexte per a allunyar-lo de Liberty Vallance.
De fet, 'Boats' Gilhooley tan sols és la part infantil que li queda a Donovan, un dels típics personatges fordiàns. Un home lluny de la seva joventut, aparentment satisfet de sí mateix i de tot el que li ha pogut donar la seva vida, que es manté separat del mòn real per una barrera que ell mateix ha escollit ( 'Donovan's Reef ' es tradueix com 'L'arrecif de Donovan'). Canvia el 'western' per la comèdia, un poble fronterís per una illa de la Polinesia Francesa, però no canvia ni la ironía sentimental ni el discurs sobre l'individualisme social, però la clau és més simple i colorista ( tot i que en el cinema de John Ford es recordin amb més trascendència els films de més densitat que els divertiments de més fàcil accès) i, de vegades, cal rebaixar les pretensions. No tot son mals de cap a HaleaKaloha...
L'escena que destaca l'amic Mora, la de la nit de Nadal passada per aigua (per desgràcia del caricaturesc Pare Clouzot), és d'un atreviment narratiu brutal. Només el miracle anomenat John Ford podría evitar que aquesta particular visió dels Reis d'Orient caigués en una absurda farsa. També crec que és una escena particularment original, però sense cap mena de dubte em quedo amb la 'Box-Machine' que no arriba a funcionar mai...he...he...he...Aquest microcosmos ètnic esdevé realment una d'aquelles pel·lícules imprescindibles per a entrar dins el col·losal món de John Ford. Dues curiositats per a acabar: el governador francès està interpretat per César Romero, el primer Joker televisiu, amanerat i de riure esbojarrat, i la baralla final entre soldats a ritme de 'Waltzin'Matilda', versionada per Tom Waits, incrèdul total, anys desprès... Aquest ha estat el Culturàliade 'La Taberna del Irlandés', exotisme 'made in John Ford' per a acabar l'estiu...una pel·lícula refrescant i lleugera...però que succeeix als nadals!..jur...jur...Fins la setmana que ve, incrèduls meus!
Na Nuri m'ha enviat un e-mail! Ho ha fet aCulturalia@menorca.info! Em parla de 'Venganza' amb Liam Neeson... Perdona el retràs Nuri, però ja sabeu com és l'estiu... Et tinc en compte, amiga incrèdula... No passis pena! Com diu tothom per aquí, després de Festes xerrarem... he... he... he... Eeeees-Maaaa-hooooon-una-ciudad-hermosa-y-galanteeee... Bones Festes, al·lots!