Moisès Dolz Salord, lector professional a Ediciones B

FITXAEm dic Moisès (Dolz Salord) i vaig néixer a Menorca fa trenta-dos anys. Actualment visc amb la motxilla feta, un peu a Barcelona i l'altre a Menorca. A part de lector per a Ediciones B, faig col·laboracions escrites a diferents publicacions.

RAQUEL MARQUÉS
Maó
Com a lector professional d'Ediciones B: Avui què triomfa el rigor literari o la dimensió comercial?
Una cosa va amb l'altra. Curiosament, la majoria dels best-sellers segueixen unes estructures i uns esquemes literaris més bé rígids i repetitius. Es demana sobretot que l'escriptura sigui clara i comprensible per a un públic com més ampli millor. A part dels escriptors consolidats i de renom, les grans editorials tenen poc marge per a les obres experimentals, donat el risc econòmic que els suposa.
Duu el compte dels llibres llegits en la seva vida?
En absolut! No en tinc ni idea, i menys ara que en llegeixo varis al mateix temps. Encara que alguns llibres, sobretot si són poesia o relats, no els llegeixo sencers.
Com a autor dels informes tècnics pels que recomana o no a l'editorial la publicació d'una obra: Es considera jutge de lletres?
Més que jutge, diria que la meva feina consisteix en fer de filtre, de pont entre els autors, l'editorial i el públic. Encara que, en certa manera, sí que em demanen que faci un judici de l'obra. Recordo que en una de les primeres novel·les que vaig llegir per a l'editorial, vaig fer un informe desfavorable i l'editora va llençar l'obra al destructor de papers davant meu.
Per temàtica (I): La novel·la històrica passarà de moda?
Segurament sí, però encara li queden uns quants anys de vida. La novel·la històrica compte actualment amb un públic molt ampli, que va des d'aquells que només llegeixen al metro quan van a la feina, fins a lectors més exigents que demanen quelcom més que un simple entreteniment. Ha sigut graciós que just quan es llençaven teories del tipus "la Història s'ha acabat", com pronosticava aquell Fukuyama, la novel·la històrica s'hagi convertit en capdavantera al mercat editorial.
Per temàtica (II): Com es cuina una "gran" novel·la?
Buf...! He conegut alguns dels "grans" novel·listes espanyols, i cadascun té la seva manera de treballar. Ara bé, tots coincideixen en que a l'hora d'escriure una novel·la, necessiten recloure's en solitud durant mesos. Les novel·les, igual que la poesia, resulten interessants quan l'autor o autora escriu sobre allò que desconeix, sobre allò que no sap prou del cert i li obre una sèrie d'interrogants que no pot respondre oferint cap tipus de certesa. Escriure requereix una introspecció intensa i, a vegades, dolorosa.
El lector és un ésser en perill d'extinció?
Si xerram de lectors esporàdics, que llegeixen menys de vuit o deu llibres a l'any, aquest no desapareixerà mai. És com els que surten en bicicleta només els diumenges a passejar. Hi ha una diferència amb aquells que l'empren en la vida quotidiana, i açò implica en primer lloc, establir unes prioritats en la vida. En segon lloc, llegir requereix temps i concentració. I açò sembla que de cada vegada sigui més difícil d'aconseguir.
Que li paguin a un per llegir, és un plaer?
Amb aquestes mateixes paraules li vaig dir a l'editora quan vaig començar a Ediciones B.
Noves tecnologies, CD-ROM... Faci'ns pronòstic: el paper tindrà llarga vida?
Fa poc em va dir un amic que ell ja no llegia novel·les, perquè les escoltava recitades en versió original a l'Mp3. És un exemple de com els nous formats digitals adapten la literatura als temps que corren, però l'era de la impremta va per llarg, i si desapareixen els llibres, noltros no ho veurem.
La crisi també minva els ingressos del sector editorial?
De moment no s'ha notat cap canvi significatiu. S'ha de tenir en compte que moltes de les grans editorials espanyoles viuen sobretot gràcies als best-sellers i els llibres de cuina. Així que vés a saber, és possible que inclús augmentin les vendes en temps de crisi.
Com a voluntari de la Biblioteca de Barcelona que fa lectures setmanals a una residència de gent major: les lletres són terapèutiques?
Totalment. Les lletres són l'excusa. L'últim que em van demanar que els llegís va ser "El codi da Vinci", i com que els residents tenen diferent grau de lucidesa, els vaig dur unes làmines gegants amb alguns quadres de Leonardo. És un exercici terapèutic sobretot per a mi. La primera vegada que vaig fer una lectura em vaig emocionar tant que vaig sortir plorant de la residència.
I com no..., un llibre.
Un que ha sortit publicat enguany: "Acrollam", del mallorquí Biel Mesquida.
"A Cor Obert" acaba. Així que pregunta obligada a l'entrevistat: i el seu somni és...
Un que he tingut moltes vegades. Que un bon dematí, un dilluns dematí per exemple, ens aturem al carrer així per les bones i deixem de fer allò que anàvem a fer. Que no anéssim a la feina, ni a l'escola, ni a enlloc més que al carrer. Que s'aturés tot un bon dia, i diguéssim: Bé idò, i ara què feim?