Coses quotidianes vistes com un gran mercat

Lluís Vergés
Maó
Quan l'any 1992, el Banc Central de Suècia concedí el premi Nobel d'Economia al nord-americà Gary Becker (Pottsville, Pennsilvania, 1930) va reconèixer la importància d'ampliar l'anàlisi microeconòmica a un major nombre de comportaments humans fora de l'estricte mercat. Becker, que és citat vàries vegades al llarg de "La lògica oculta de la vida", obrí la porta a analitzar amb les eines de la ciència econòmica decisions humans que teòricament queden fora de l'àmbit econòmic.
Recentment han assolit un extraordinari èxit alguns llibres d'economistes que enfoquen aspectes de la conducta humana des del punt de vista del mercat, dels incentius i de la llei de l'oferta i la demanda. "Freakonomics" de Steven D. Levitt i Stephen J. Dubner es convertí en un èxit internacional després de la seva publicació al 2005 per tractar de qüestions tan aparentment inconnexes com la semblança entre el Ku Klux Klan i els agents immobiliaris o plantejant què tenen en comú un mestre d'escola i un lluitador de sumo. A l'estela del llibre sobre l'economia friky, l'economista i columnista Tim Harford publicà l'any següent "L'economista camuflat" que es convertí també en un gran èxit. En aquesta obra molt recomanable es feia amb llenguatge planer i entenedor un repàs a l'economia mundial a partir de l'exemple de la proliferació mundial però sobretot als Estats Units de les cafeteries de la cadena Starbucks on els "capuccinos" costen tres vegades més cars. Però per a un economista cada cafè reflecteix un producte d'una complexitat astoradora.
Tim Harford ha escrit ara "La Lògica oculta de la vida", el seu segon llibre, en el que pretén analitzar fenòmens com el matrimoni, les addiccions, o la relació entre la delinqüència i l'arquitectura des de paràmetres de racionalitat i lògica econòmica. El seu punt de partida és que la lògica oculta de molts esdeveniments rau en incomptables decisions racionals inadvertides.
"De vegades -observa l'autor- aquestes decisions racionals fan millor la vida i d'altres l'empitjoren. Però si volem comprendre el nostre món (o la manera de canviar-lo), la comprensió de les tries racionals que li donen forma és un bon punt de partida".
Tanmateix Harford no és un fonamentalista de la raó però està convençut que les persones racionals responen a incentius: quan es torna més costós fer una cosa, tendeixen a fer-la menys; quan es torna més fàcil, més barat o més beneficiós, tendeixen a fer-la més.
Aplicant l'anàlisi dels incentius, el llibre intenta explicar les raons de "l'epidèmia" de sexe oral entre els adolescents nord-americans, la lògica del pòquer analitzada mitjançant la teoria de jocs, la vida a les oficines, els perquè dels astronòmics sous dels alts executius o la discriminació que pateixen els negres americans només pels seus noms.
Un dels capítols de llibre estudia el matrimoni com un mercat. Si només ho veiéssim des d'aquest punt de vista seria reduccionista però en cas contrari el que fa és ampliar la nostra òptica. La miscel·lània Harford inclou també, entre d'altres històries, un episodi de l'Anglaterra de 1381 i una explicació racional de per què per als polítics molt sovint les necessitats d'una minoria pesen més que les necessitats de molts.