Reality bites [mossos de realitat]

FITXAPintor menorquí. Josep Moncada neix el 1967. Graduat superior en Arts Plàstiques i Disseny per l'escola Massana i per l'escola Llotja, ambdues de Barcelona. Professor de fillets i fins a adults de 65 anys as Mercadal, Ferreries i Ciutadella. Té en projecte dur la seva obra als Estats Units i una exposició a Catalunya. Continua amb la Francis Kyle Gallery de Londres. Espiritual i tan vitalista com la seva pintura. Treballa al seu taller envoltat per tres moixos i un ca.

RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
H i ha quietud, molta pau. La que transmet qui ha fet un llarg camí terapèutic i privilegiat a través de la pintura. Culturàlia entra per la porta del que ell anomena "el meu monestir" i, al darrera nostre, es tanca una altra porta, la d'una societat embogida, accelerada i capficada en un consumisme superflu. A canvi, una vegada dins el taller de Josep Moncada (Maó, 1967), tocam amb les mans la textura més intimista d'un seguit d'experiències pròpies duites al llenç. És suau, plena de color, amorosa, fresca i lluminosa. Una subtil composició de fragments d'existència que atreuen la mirada de qui observa fins al punt de desitjar formar part d'aquella història.
Són detalls d'una quotidianitat que acarona el sentit estètic més pur i harmònic. Olis realistes, però d'una realitat a la que, malauradament, la majoria ja no s'hi entretén. Moncada contempla a la seva musa, la dona, com "un mirall en què descobrir coses d'un mateix". "Aquesta relació, aquestes experiències amb elles -a l'igual que amb les altres persones-", explica, "són necessàries per a qui està predisposat a evolucionar com a persona. És un sistema ideal per a esbrinar qui ets".
Per circumstàncies que duen a pensar que d'una manera o altra havia de ser així, l'artista -que no acostuma a fer-ho a Menorca- inau­gura dia 10 a la galeria Vidrart de Ciutadella. "Femmes" és el resultat de dos anys i mig de feina. Quinze obres que delimiten una etapa de creixement de l'autor cap a un figurativisme emmarcat a un fons infinit. A ell li agrada imaginar-s'ho com a aquelles petites partícules que tots hem pogut veure a contrallum. Així i tot, recalca com l'individu és encara més minúscul. "És un procés al que he arribat de manera natural. A nivell metafísic o filosòfic ni tan sols som conscients de tan petits com som. La pintura és una meditació diària d'hores, a on descobreixes moltes coses de tu mateix i de l'entorn", diu, i afegeix, "en el món hi ha molts elements que ens passen desapercebuts i quan els veus, penses, quin univers!".
Cada quadre es gesta a partir d'una fotografia. Fraccions d'un instant, amb protagonista femenina (darrerament dues), que perviu rere la càmera de manera coherent, però que finalment acaba sorprenent l'artista, que de vegades, fins i tot emprant pinzells de maquillatge, no dubta a mimetitzar tot el que el meravella de la dona.
Malgrat que avui viure de l'art sigui un exercici de supervivència, Moncada considera que la seva professió és tot un plaer. El gest li canvia quan parla de la inspiració. "No existeix. En aquest món només serveix la voluntat de treballar...". Cada dia respira la soledat mentre pinta. Dues hores, constant de dilluns a divendres i, el més important, imposant-se un límit, sabent fins a on un vol arribar. "Podria recrear-me més en el detall, de cada mà, cada dit, cada tros de pell..., però has de saber dir prou".
Defensa aquest mecanisme mental com a eina perquè ningú, res, ni la pintura, traspassi el seu propi espai. "Hi ha coses que són sols d'un mateix", subratlla. Aquí roman l'equilibri dels seus mossos de realitat.

"Femmes", de Josep Moncada.
A la galeria Vidrart, del 10 d'octubre al 7 de novembre.
Carrer del Roser, 8. Ciutadella.
www.josepmoncada.com www.vidrart.net