Fernando Ortiz Fernández i Joan Comas Camps: Encontre a L'Havana

JOSEP PORTELLA COLL
Fa cinc anys vaig publicar el llibre "Fernando Ortiz: Els anys menorquins", amb una doble finalitat: donar a conèixer aquest personatge cabdal i desconegut de la nostra cultura menorquina i universal, i informar dels primers anys a Menorca al lector de Cuba, on Ortiz és considerat una figura nacional de primer nivell. El segon objectiu encara està pendent de l'edició d'una versió castellana del text. Tota aquella feina estava emmarcada en la campanya per fer, de Fernando Ortiz, fill il·lustre o adoptiu de Ciutadella, petició que es va fer ja fa 10 anys a l'Ajuntament de Ciutadella i que encara roman aturada. En vista de l'èxit, potser hauria estat més assenyat dirigir-la al Consell insular de Menorca perquè Fernando Ortiz Fernández fos declarat Fill Adoptiu de Menorca.
En aquell llibre, afirmava la meva estranyesa per la falta de contactes documentats entre el propi Fernando Ortiz i un altre menorquí universal, en Joan Comas Camps. Avui, la casualitat ha fet que poguem omplir un capítol més en el coneixement dels dos personatges. La casualitat va fer que vegés una fotografia del Fons Comas que es guarda a l'Arxiu Municipal d'Alaior. La fotografia mostra Comas i Ortiz junts. Segons la nota adherida a la imatge, l'escena pertany a un homenatge que es va tributar a Fernando Ortiz a L'Havana l'any 1959, un homenatge de la comunitat científica americana al pare de la ciència antropològica i l'indigenisme. Eren els primers mesos del triomf de la revolució cubana. En la fotografia, Joan Comas, vint anys més jove que Fernando Ortiz, intervé sota l'atenta mirada de l'homenatjat.
Ciència antropològica
Joan Comas, alaiorenc de naixement, és contemporani d'Ortiz. Fernando Ortiz, ciutadellenc d'adopció, ja que a Ciutadella va viure els seus primers 15 anys. Un viu a Mèxic i l'altre a l'Havana. Ambdós són figures de la ciència antropològica, encara que en branques diferents. Ambdós mantenen posicions ideològiques i polítiques molt semblants, sobretot pel que fa al combat del racisme, a la defensa de l'indigenisme, etcètera. Ambdós desenvolupen una tasca d'àmbit internacional que supera els propis mons. Dissortadament, fins el moment no havia pogut obtenir cap referència d'importància que confirmàs la relació entre els dos científics d'origen menorquí. No seria estrany que aquest origen comú fos motiu de vincle entre els dos investigadors. És, com a mínim, destacable la referència menorquina, una comunitat que llavors seria d'uns 40.000 habitants mal comptats, en dues de les principals eminències mundials de l'antropologia del segle XX.
Primer encontre
Són comptades les coincidències que se saben entre Ortiz i Comas en reunions i congressos, i aquesta fotografia és el primer document d'un contacte entre ells. El primer encontre entre ells el trobam en la seva participació en la reunió de la Unió Internacional de Ciències Antropològiques i Etnològiques que va tenir lloc, el mes d'agost de 1954, a Sao Paulo (Brasil). Ortiz i Comas eren dos dels dotze delegats que van prendre part en aquelles reunions. Altres referències concretes d'una relació entre ambdós és la intervenció de Joan Comas Camps a l'extraordinàriaMiscelánea de estudios dedicados a Fernando Ortiz por sus discípulos, colegas y amigos, tres volums d'aproximadament 1.500 pàgines, compendi de coneixement antropològic, editada en 1956 a l'Havana en commemorar-se els seixanta anys de la primera obra impresa d'Ortiz a Menorca. Comas intitula la seva contribució a la compilació amb unLos detractores del protector universal de los indios. És, com ja podeu pensar, una defensa de l'actuació de Fray Bartolomé de las Casas en els episodis de la conquesta i colonització que protagonitzà, així com també de la rigorositat dels seus escrits. Com és natural, la defensa de Bartolomé de las Casas s'emmarca en la gran controvèrsia, que llavors encara es viu, sobre la colonització i el paper d'Espanya. En el seu discurs, Comas es refereix a Ortiz com un dels més destacats defensors del frare. La referència demostra consciència de l'obra. No serà l'única. En 1955, Joan Comas publica "La obra científica de Fernando Ortiz", a la revistaBimestre Cubana, revista on havia començat a col·laborar almenys des de 1949, quan publicaLa Unesco y los prejuicios sociales, i també parla d'Ortiz a l'article "Las Casas y los esclavos negros en América" a El Nacional (1955). En 1957, Joan Comas es tornarà a referir al personatge en el seu treballLa obra escrita de D. Fernando Ortiz, que es publicarà a la Revista Interamericana de Bibliografía. En 1968, Comas escriu el llarg article "Las Casas, Menéndez Pidal y el Indigenismo", que publica a la revista de l'Instituto Indígena Interamericano. En l'article, l'autor recull diverses cites d'Ortiz a partir de les quals ens adonam de la coincidència en l'anàlisi que fan sobre el racisme com l'excusa de l'explotació dels pobles:
"No hay en rigor una "leyenda negra" de España, sino realidades harto tenebrosas en todos los sojuzgamientos de unas gentes por otras, aunque sea a pretexto de predeterminaciones sobrenaturales, guerras santas, cruzadas, donaciones pontificias, propagandas misioneras, derechos dinásticos, destinos manifiestos, espacios vitales, superioridades de raza y demás encubrimientos de la depredación".
En la biobibliografia de Joan Comas podem trobar, també, que va ressenyar tres dels llibres publicats per Fernando Ortiz:Las cuatro culturas indias de Cuba(1944), aAmérica Indígena(número 4, pàgines 168-170);El engaño de las razas(1946), aAmérica Indígena(número 6, pàgines 359-363), iEl huracán, su mitología y sus símbolos(1949) aThe social sciences in Mexico and south and central America(número 1, pàgines 135-137).
En 1970, ja fallit el cubà, Joan Comas escriu unes notes necrològiques molt breus que es publiquen aAnales de Antropología, número 7, editades a Mèxic. També cal destacar que, en sentit invers, o sigui de referències d'Ortiz a Comas, no n'he trobat cap en l'extensa bibliografia consultada.
UISAE va ser creada en 1948 en el marc de la Unesco.
Editada a l'Havana en 1955. Volum LXX. Núm. 1. Citada aBio-bibliografia de Don Fernando Ortiz. Obra citada, pàg. 167.
Editada a Washington DC. Volum VII. Núm. 4. Citada aBio-bibliografia de Don Fernando Ortiz. Obra citada, pàgina 172..
Comas, Joan., aLas Casas, Menéndez Pidal y el Indigenismo. Instituto Indígena Interamericano. Vol. XXVIII-2. México, 1968. Pág. 447.