Tempestes al setembre: fenomen de la "gota freda"

Susana Mora Humbert
Maó
El passat mes de setembre, tal i com cada any, els menorquins, del mateix mode que la majoria de ciutadans mediterranis, varem ésser víctimes de les típiques i fortes tempestes pròpies d'aquesta temporada. Donada l'assiduïtat d'aquest fenomen, des del nostre suplement hem pensat que seria interessant investigar un poquet sobre l'origen d'aquest. D'aquesta manera i segons les nostres pesquisses hem esbrinat que el motiu d'aquestes primeres tempestes tardorenques, és el que meteorològicament es coneix com a "gota freda". Però... i què és exactament la "gota freda"? Anem a descobrir-ho.
Definició
La gota freda, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa. Afecta a superfícies molt reduïdes i segueixen trajectòries imprevisibles, causant fortes pluges i vents. El seu origen està íntimament relacionat amb la corrent polar o jet stream. Una trajectòria molt ondada d'aquest pot produir l'estrangulació d'un tàlveg (procés cutting-of) quedant així aïllada una massa d'aire fred d'origen polar enmig d'aire d'origen tropical. La gota freda, que conserva el seu gir ciclònic, es converteix en una baixa pressió en altura, el que produeix inestabilitat i afavoreix la convecció. La gota freda serà més important com més gran sigui la temperatura del substrat, terra o mar, ja que el vapor d'aigua ascendeix sobtadament arrossegat per la inestabilitat i condensant-se, formant ràpidament núvols no molt extensos però de més de 10 km en altura.
Encara que les gotes fredes són freqüents en la totalitat de les latituds mitges, adquireixen especial importància en els entorns mediterranis, càlids i en els quals el mar proporciona abundant humitat, considerant-se pel seu breu període de recurrència un tret característic del règim pluviomètric d'aquest clima. Aquestes pertorbacions són freqüents en la Península Ibèrica en les estacions intermèdies, sobretot a la tardor durant els mesos de setembre i octubre, encara que també poden aparèixer a l'estiu en la serralada Cantàbrica però amb un caràcter més secundari respecte a les precipitacions d'origen frontal. En la vessant mediterrània espanyola, especialment en la Comunitat Valenciana, la seva intensitat pot ser devastadora produint la successió de desenes de tempestes, sense tot just descans entre elles, amb vents huracanats i precipitacions que poden superar les produïdes per les tempestes tropicals.
Formació
La gota freda és un fenomen típic del Mediterrani (ja que el contrast tèrmic és major que en altres zones), un mar que s'escalfa molt a l'estiu, que pot arribar a estar prop de trenta graus en zones properes a la costa, però quan arriba la tardor, solen entrar borses d'aire fred en capes altes, al ser més lleuger l'aire calent que hi ha sobre el Mediterrani ascendeix ràpidament, formant una gran borrasca, si en aquest punt bufa vent de llevant (si es forma enfront de les costes espanyoles) que aporti més humitat i l'embranzida a terra és quan deslliga el seu poder, la gota freda igual que els huracans depèn del mar per a obtenir la seva energia, pel que els majors vents i les majors pluges solen ser en la costa, també igual que els huracans, la gota freda gira podent fins i tot intuir-se un ull en el seu centre en rares ocasions. Per tant, podem dir que la gota freda és una massa d'aire que es desprèn d'un corrent molt fred i que descendeix sobre una altra d'aire calent, produint grans pertorbacions atmosfèriques (ex. pluges torrencials).
Conseqüències
La gota freda és un fenomen meteorològic de perillositat mitjana, podent arribar a causar diverses morts a l'any, els seus principals riscos són la forta pluja que com en Gandia (València) en 1987 arriba a superar els 500 L/m2, una quantitat equivalent al que plou en la zona en un any. El vent que pot arribar a més de 100 km/h en la costa causant caigudes d'arbres però que en interior amaina de manera considerable. La marejada que destrueix platges, embarcacions i passejos marítims, arribant a penetrar el mar en terra ferma i arribant a destruir els locals en primera línia, les marejades pròpies de la gota freda no són tan poderoses com les dels huracans però encara així poden elevar el nivell del mar 1 metre o més empassant-se platges i passejos, amb onades que solen superar els 2 m d'altura, ones que sense ser molt altes alberguen una gran potència per la seva curta distància entre ones.
Gotes fredes importants
-València 1957 inunda la ciutat de València i motiva la creació de la nova llera del riu Túria
-Barcelona (1962), Múrcia i Granada (1973)
-Pirineus i País Valencià (1982) i (1987),
-Alzira (província de València) 1982 esfondra el pantà de Tous (pantanada de Tous) i el Xúquer inunda tota la comarca de la ribera produint grans danys, pobles sencers van quedar negats, la inundació va motivar la visita del papa Joan Pau II a Alzira ciutat que va quedar inundada gairebé en la seva totalitat. Avui dia encara es poden apreciar en la comarca les restes de la catàstrofe en pobles com Gavarda que està separat en 2 nuclis urbans, un d'ells va ser inundat fins a una altura d'un primer pis el que va motivar la creació del segon nucli en la faldilla d'una forest propera, conservant-se encara unes poques cases en el nucli vell, o Beneixida que va quedar tan arrassada que tot el poble es va traslladar uns quants km al sud, del vell poble solament queda el traçat dels carrers i l'església parroquial.
-Gandia 1987 fortes pluges que van arribar a 500 l/m2 van assolar la comarca de la Safor.
-Budapest 2006 La gota freda sorprèn a milers d'espectadors d'un espectacle de focs artificials, moren 3 persones a causa que els forts vents derroquen diversos arbres, i centenars resulten ferits.
-Beniarbeig 2007 La gota freda del 12 i 13 d'octubre, va sobrepassar els 400mm de precipitació en alguns punts (Els Poblets, El Verger, Beniarbeig) i van causar la major crescuda documentada de el riu Girona, destruint el pont i inundant bona part de la població. A elles es deu el rècord de precipitació màxima en 24 hores d'Espanya amb 817 mm en Oliva, València l'any 1987
Conclusions
En definitiva, estimats lectors, sembla ésser que tot i que la nostra estimada illa no sol ésser focus de grans catàstrofes atmosfèriques, ja que gaudim d'un clima bastant equilibrat, més enllà és clar d'episodis puntuals, no podem obviar que formem part del nucli afectat per aquest fenomen que acabem d'analitzar i que rep el nom de "gota freda", gota freda que si s'ajunta amb un cap de fibló com el que vam viure el passat divendres dotze de setembre a la zona de Maó pot resultar d'allò més apocalíptic. Però... aquestes línies no han de servir per espantar ningú, sinó tot el contrari, doncs partint de la premisa de que la ignorància és l'únic motiu per a temer les coses, el conéixer aquest nou concepte ens valdrà per a no tenir-li por de cara al setembre de l'any que ve.