TW
0

Joan Puig parla dels entrebancs que té un jove il·lustrador per poder viure de la seva obra

FITXASom Joan Puig i vaig néixer a Barcelona l'any 1976. De petit, anava a classe de dibuix a l'Ateneu de Maó, ciutat on vaig estudiar Batxillerat Artístic a l'Escola d'Arts, després vaig anar a estudiar fora i em vaig llicenciar en Belles Arts a la facultat de Barcelona. A nivell més personal he guanyat un parell de concursos de cartells, he treballat com a dissenyador web i gràfic a diverses empreses i com a dibuixant he fet una exposició de gravats, ja fa uns quants anys, a Barcelona. A Maó he exposat a mostres col·lectives (alguns gravats i algunes pintures). Darrerament em van fer una entrevista a "El País" arran d'un concurs en què vaig participar, i he fet 14 il·lustracions per al disc "Al forc dels dies" del grup Cap on nam. També vaig idear un retallable de les festes de Menorca, i poca cosa més...

RAQUEL MARQUÉS
Maó
Com s'endinsa al món del dibuix?
És una cosa que sempre se m'ha donat bé, dibuix des de ben jove a escola, a l'institut... llavors ja passava molt de gust. Quan sols tenia 12 anys vaig guanyar un premi a nivell de tot Balears.
Fins on li agradaria arribar?
La veritat és que fins ara mai m'hi he dedicat professionalment al cent per cent i açò m'agradaria aconseguir-ho qualque dia. M'encantaria poder viure exclusivament del dibuix. Ara per ara he deixat la meva feina com a dissenyador gràfic i de pàgines web per centrar-me en l'ensenyament com a professor de Dibuix de Secundària, una decisió que em permetrà tenir més temps per esforçar-me en la creació pròpia de més obra. Per arribar a guanyar-te la vida dibuixant es necessita molt d'esforç, però tot i així també crec que és qüestió de sort, encara que si un fa bona feina, tard o d'hora, ho acabarà aconseguint, però la sort i el que qualcú reconegui un bon dia el teu treball també són factors a tenir en compte.
Com lliga el dibuix amb la seva vessant com a dissenyador de pàgines web?
Actualment, malgrat deixar la meva feina a una empresa especialitzada, continuo fent encàrrecs de webs per a particulars. Els modernistes ja lligaven, encara que d'una manera diferent a la d'ara, el disseny gràfic i la il·lustració. Crec que el públic pot trobar una diferència a una web feta per un dissenyador que sap dibuixar.
Tenc entès que artísticament vostè no ha tingut por a l'hora d'experimentar amb diverses tècniques, com per exemple el gravat, amb quina es troba més còmode?
Sí, però sempre m'he trobat més còmode amb el dibuix amb llapis. A la carrera de Belles Arts em vaig especialitzar en dibuix i gravat, però darrerament també provo amb la pintura. Tot i la seva dificultat, m'agrada molt l'aquarel·la, però he de dir que no em considero pintor. La paraula que avui defineix millor la meva trajectòria és la d'il·lustrador. El món de la pintura té unes connotacions amb les que no em sento gaire reflectit. La gent els demana als pintors amb què s'inspiren i què volen dir amb la seva obra i en el meu cas no tindria res a dir, perquè jo dibuixo el que se'm passa pel cap, una idea, un pensament...
Sempre s'ha decantat per la pintura figurativa?
Sí, la veritat és que la pintura abstracta no l'acabo d'entendre, encara que la respecto molt.
Quin és el major entrebanc per a un jove il·lustrador?
Uf!, tenir molts d'encàrrecs i donar-te a conèixer, però per aconseguir açò t'has de moure molt. Potser fa falta que en aquest sentit es doni més impuls al sector.
Vostè és dels qui dibuixa a mà?
Sí, amb llapis i quan s'ha de colorar utilitzo l'aquarel·la o l'acrílic. He provat de dibuixar amb ordinador, però no m'acaba d'agradar. Avui els il·lustradors pinten amb llapis i coloren amb ordinador, jo particularment penso que es nota molt en el resultat final.
En segons quins dibuixos sembla influenciat pel còmic...
Sí, ho estic, però el que faig és adaptar-ho a la meva manera, és a dir, en tost de fer una història llarga, faig obres independents.
Quins són els seus referents?
M'agrada molt en Max; Fernando Vicente, que col·labora amb "El País" i algunes revistes; Simon Bisley o Beb Deum; i com no, en Zaca.
Parli'ns de l'entrevista que li feren a "El País", s'ho esperava?
Tot fou arran d'un concurs en què cada setmana triaven el millor dibuix. Jo vaig enviar la meva obra i un dia em va trucar un redactor per fer-me una entrevista, em va sorprendre però al final ni tan sols vaig guanyar el viatge...
Bé, com a mínim es va donar a conèixer a un mitjà nacional. No va tenir cap tipus de contacte professional arran d'aquella publicació?
Sí, el tema de difusió ja va ser prou important. Vaig tenir un parell de contactes, però que finalment no m'interessaren professionalment.
Recentment el vàrem conèixer a les pàgines de "Es Diari" pel seu retallable de les festes de Menorca. Com sorgí la idea?
Fou un encàrrec de ma mare amb motiu del centenari del seu negoci, la Llibreria Manent de Maó. Ha estat una bona experiència que va tenir èxit així que possiblement la repetirem la pròxima temporada.
Comparteix un projecte comú amb un altre dibuixant menorquí, Dani Alarcón. Com neix "Doscans"?
Es tracta d'un portal on els dos oferim treballs de disseny gràfic i webs, il·lustracions de cd's, llibres... Un suport que feim servir per mostrar la nostra obra. Així que diaris si us interessa, ja ho sabeu! '(riu)'.

Contacte amb l'autor: www.doscans.com