Autèntic himne dels 80

FERNANDO SABINO SEGUÍ
Avui és 12 d'Octubre. És el Dia de la Hispanitat. Queda clar que amb els temps que vivim, aquesta concepció tan generalista com extrapolaritzada s'allunya bastant del perquè de tot plegat. Les reivindicacions antiglobalitzants presenten com a un autèntic terrorista el senyor Cristòfol Colom i aquest dia de celebració i glòria internacional esdevé un dia de (auto)crítica i (auto)reflexió... Som-hi!
L'avistament del Nou Món i la figura quasi mitològica de Cristòfol Colom han donat molt de què parlar en el món del setè art. Des d'un pamflet unionista de factura franquista de fa mig segle com "Alba de América" (1951) fins a la hipòtesi del quasi centenari Manoel de Oliveira a "Cristóbal Colón. El Enigma" (2007), passant per el burleta Pajares, el torquemadíssim Marlon Brando o el messiànic inflat Depardieu. Tot això per donar la benvinguda alCulturàliasobre aquest esdeveniment, el descobriment d'Amèrica i sobre aquest personatge. Benvinguts alCulturàliasobre Cristòfol Colom i el que el cinema ens ha descobert... Amèrica a part!
El primer cop que algú va posar cara i ulls al despistat Colom va ser Frederic March a la producció del any 1949 "Cristóbal Colón" de David MacDonald, basada en una novel·la de Rafael Sabatini. Antonio Vilar va encarnar el mite dos anys després a la primera producció nacional sobre el tema. Juan de Orduña va realitzar "Alba de América" al 1951 i va suposar, més que una revisitació històrica normal i corrent, una autèntica reproducció imperialista i oportunista de l'enfocament provincialista, mesiànic i apocalíptic de la conquesta. L'interès del règim per a assolir una fèrria constitució espanyolista resultava molt apropiat en aquesta producció, autèntic segell de legitimació històrica al servei de la "Madre Patria". El mite esdevenia patrimoni de l'Estat i els paral·lelismes ideològics entre la situació política espanyola dels anys 50 i el fenomen quasi diví de finals del segle XV "obligaven" a una visió de grandesa patriòtica a qui no tenia ni una pesseta... Porca misèria!!
La televisió ha estat també un bon mitjà per a representar els esdeveniments d'aquesta troballa. Especificar totes les escletxes històriques que van desembocar en aquest descobriment potser requereix més metratge del que una simple pel·lícula pot oferir. Vittorio Cottafalvi va realitzar la co-producció (mitjà de finançament habitual quan parlem d'aquesta figura, que és una mica de tots... i una mica de ningú...) "Colón" a l'any 1968. Paco "Milana Bonita" Rabal va encarnar l'almirall de marres. Un altre italià, Alberto Lattuada, va realitzar la més ambiciosa de les produccions catòdiques sobre Colom. "Cristóbal Colón" (1985), una sèrie amb Gabriel Byrne com a protagonista. Potser va ser aquí quan va començar la moda d'utilitzar grans estrelles femenines per a encarnar Isabel la Catòlica, com a contrapunt sexual i dramàtic del navegant. Faye Dunaway encapçalava, juntament amb Byrne, el repartiment estel·lar d'un projecte esquitxat per la polèmica que destil·la Lattuada i pel difícil rodatge. Famoses van ser les imatges dels figurants andalusos, vestits d'època, fent vaga per incompatibilitats salarials... jur... jur...
"Réquiem por Granada", de l'any 1990, també fou una ambiciosa producció televisiva italo-espanyola que tractava el tema i que endevinava l'horitzó de les celebracions pel cinquè centenari del Descobriment d'Amèrica. En aquest cas, la sèrie de Vicente Escrivá cercava més la figura de Boabdil (Muhammad XII), el darrer rei de Granada, que no pas del celebèrrim Colom. Manuel Bandera va protagonitzar la sèrie i Cristòfol Colom va ser el grandíssim Juanjo Puigcorbé.
I s'arriba a l'any olímpic. L'any de les celebracions. L'any 1992. I amb ell, dues grans produccions competeixen per a homenatjar la gesta de les tres caravel·les. La polèmica i les comparacions odioses estan servides, tot i que la posteritat ha fet justícia salomònica i no s'ha rendit per cap. Les dues pel·lícules són tan diferents en qualitat i rigor històric que quasi no hi ha color. "1492. La Conquista del Paraíso" dirigida per Ridley Scott (Blade Runner) intenta ser més fidel als fets històrics i ofereix una perspectivanew agesi més no, acceptable. "Cristóbal Colón. El Descubrimiento" de John Glen és un desastre sense cap ni peus... una autèntica desfeta. La bestiesa protagonitzada per George Corraface conté un desconeixement absolut de la societat espanyola de l'època, així com innombrables despropòsits històrics. Per a arrodonir-ho, un Marlon Brando fent de Torquemada, absolutament patètic. Segons un crític de cinema: "Els Reis Catòlics, amb aquell vestuari de cuiro negre, semblaven sortits d'un espectacle sadomasoquista"... Ho, ho, ho...
"Que lluny queda la imaginació de la vida de la que podem arribar amb els somnis..."
Paraules autènticament "bigger-than-life", per a un Cristòfol Colom "superstar", com hauria d'haver sigut "1492. La Conquista del paraíso": una superproducció per a la història i la confirmació de tantes i tantes promeses. Però ni Gerard Depardieu va arribar mai a superar allò d'enfant terribledel cinema francès, ni Ridley Scott va recuperar el pols dels seus inicis, firmant una cinta simplista, desproporcionada i caòtica. Tot i això, també em pregunto, estimats incrèduls, és possible recrear aquest esdeveniment sense caure en l'excés i l'autocomplaença? Com es pot fer un homenatge d'això sense pretensions excelses? Com?... Ein?...
Aquesta pel·lícula és una magna (que no magnífica) expressió hollywoodenca de la figura de Colom, amb un visionat grandiós i una concepció quasi mil·limètrica del sentit de la gran producció. Però no va tenir l'èxit esperat, exceptuant la banda sonora de Vangelis de purnew age, i fins i tot la versió de capa i espasa "fulletonesca" de John Glen va recaptar més a Amèrica del Nord. Potser la millor manera d'apropar-se a la llegenda sigui explotant el filó del misteri que rodeja el personatge real de Cristòfol Colom, com ho ha fet recentment el portuguès Manoel de Oliveira a "Cristóbal Colon: El Enigma" (2007). Oliveira, que al gener farà 100 anys, és el director en actiu més vell del món i té en cartera una nova pel·lícula "El extraño caso de Anjélica"... ufff! Ell sí que és un cas "raroraroraro'...Enhorabona Manoel!
Si Oliveira fa una defensa de la nacionalitat portuguesa de Colom (segons ell, va néixer a la localitat lusa de Cuba i d'això esdevindria el nom del país de Fidel Castro) és perquè encara segueix vigent la polèmica sobre el lloc del seu naixement, i per tant, encara hi ha baralles per la "paternitat" del descobriment. Jo, personalment, mai he sentit una gran afinitat pel personatge i pel que va fer i quasi preferiria que fos portuguès o genovès... De fet, la grandiloqüència de l'almirall i dels esdeveniments de fa cinc segles em semblen un pic estúpides... potser per això cal reivindicar la millor versió de la vida de Cristòfol Colom, la més surrealista i casposa, però visto-lo-visto, potser la més encertada: "Cristòbal Colón... de oficio, descubridor" (1982) de Mariano Ozores...Ha, ha, ha...
Andrés Pajares és Cristòfol Colom i Quique Camoiras és Torquemada... queden lluny els Depardieus i els Marlonbrandos... Aquesta pel·lícula és un autèntic despropòsit cinematogràfic, però les seves pretensions i la seva falta total de sentit del ridícul la fan moltíssim més entranyable que la resta de magnífiques magnificències sense humilitat... En tot cas, ens van deixar autèntiques "perles" com l'equívoca cançó dels germans Pinzones o els fados pujadets de to del Pajares al Rei "Ozores" Fernando el Catòlic... Ha, ha, ha... "Masterpiece oigan, Masterpiece" Ha, ha, haaaa... Prou, al·lots! Fins aquí elCulturàliade la Hispanitat! Aquest ha estat el Culturàlia del Cristòfol Colom de cel·luloide i de les produccions que l'han rodejat! Unculturàliapensat com a petit i avançat homenatge al senyor Manoel de Oliveira, un centenari de cinc estrelles... Fins a la setmana que ve, incrèduls!
Na Nuri Díaz ens envia molts e-mails, amb moltes cosetes interessants... La setmana que ve en tractarem un d'ells... Animeu-vos incrèduls! Teniu molt a contar...culturalia@menorca.info... Tieeeerraaaaaaaaaa....