Somnis

MOISÈS DOLZ SALORD
En tost d'interpretar els somnis des de la consciència desperta, com es fa habitualment, podríem interpretar la realitat diürna a partir de les històries que brollen dels somnis, quan la consciència es troba relaxada. No sabem del cert què succeeix mentre somiam, amb freqüència oblidam els somnis de la nit anterior, tal vegada perquè si ho recordéssim tot tal i com desfilava per la nostra ment, ens costaria aixecar-nos del llit i tornar a la vida quotidiana. L'oblit és un arma d'autodefensa.
Fa anys vaig passar una nit al calabós, i en tota la nit només vaig dormir el temps que va durar el següent somni: esperava l'autobús a un poble desert, abans que sortís el sol, i quan aquell va arribar, atapeït de gent, va resultar que el xofer conduïa amb el seient orientat d'esquenes a la carretera.
"Arribes tard", va dir el xofer. "Tard? Fa molt que espero". Després va engegar l'autobús a tota velocitat per una carretera desgastada, vorejada de plàtans, que travessava un camp erm. Cercava un seient lliure, tots semblaven ocupats, fins que una desconeguda em va cridar pel meu nom i va dir: "aquí", mentre assenyalava el seient del seu costat. L'últim seient lliure era el meu lloc.
En aquell moment no vaig saber o no vaig voler interpretar el somni del calabós, però més endavant me n'he adonat dels anys que he passat dins aquell autobús.
Els somnis s'assemblen a les històries, igual que elles tracten de donar-li sentit a una realitat que no en té. Fan que ens situem a qualque banda, a un lloc en concret, davant noltros mateixos i davant els demés.
Un cop hem sortit dels somnis,
tot és nou. Cal dissenyar
tots els moviments del dia,
car res no és com ahir
va escriure Miquel Bauçà poc abans de morir.
Entre la realitat dels somnis i la de la vigília s'alça un mur tan gran que es fa difícil franquejar-lo.
Mentre esteim desperts, se'ns exigeix i ens exigim un alt grau de credibilitat; se'ns demana que siguem previsibles, que siguem més o menys com tothom sembla que és. Que siguem lineals i rectilinis, que mostrem amb claredat la nostra trajectòria vital; tant, almenys, com ho pugui ser uncurriculum vitae.
Als somnis, en canvi, la percepció del temps s'emboira, parteix d'imatges que es superposen i s'entrelliguen entre si de manera arbitrària. Què dura un somni: una hora, o una milmilionèsima de segon? Present, passat i futur es mesclen, es converteixen en la mateixa cosa. Res a veure amb els contorns definits i les arestes de la vigília. La concepció lineal del temps és només una convenció, perquè: qui pot assenyalar el dia exacte que es va enamorar? qui el moment que va deixar de ser un fillet i es va convertir en adolescent?
Necessit saber què faig al calabós aquesta nit perquè estic embogint. A la vigília he sigut expulsat del meu medi habitual, i ara necessit saber on som, perquè la consciència no es troba en condicions d'aventurar una explicació.
Paul Watzlawick, al seu assaig "¿Es real la realidad?" planteja la hipòtesi que la realitat és només producte de la comunicació. Distingeix la realitat entre el món físic, d'una banda, i la interpretació d'aquest món físic, per l'altra. El que són les coses, i allò que les coses signifiquen. Seguint el seu plantejament, la realitat es crea, la cream entre tots o, com sembla més freqüent, ens ve creada i noltros la donam per vàlida com la cosa més natural del món.
Quan algú va i diu: avui he vist la dona / l'home dels meus somnis, podem sospesar, amb un marge curt d'error, que l'edat, la fesomia i el caràcter de la persona esmentada s'ajusta a un estereotip comú. Potser sigui la persona dels seus somnis, però no que l'hagi vista per primera vegada: abans l'ha vista milions de vegades. Per les pantalles, pels panells publicitaris, pels carrers; enlloc ningú no es troba arredossat del bombardeig de succedanis de somni.
Existeix un breu instant al dematí, en el moment de despertar, en què es respira una agradable i alliberadora sensació de desorientació, de no saber on et trobes, i inclús de no saber què has de fer avui. Com si demà, en aquell instant fugisser pugessis canviar la teva identitat i convertir-te en una altra persona.
Com si demà tot hagués de ser nou.