TW
0

La barreja de substàncies que acompanyen l'aigua determinen que aquesta sigui o no bebible

Susana Mora Humbert
Maó
Des que el passat dijous 16 d'octubre es publicà en premsa la notícia per la que s'informava a la societat de que l'aigua del terme municipal de Maó superava el nivell per contaminació de nitrats, suposo que haureu estat molts aquells que de cop i volta us heu vist escridassats per pares i mestres quan heu fet l'intent de disposar-vos a beure aigua d'una aixeta o d'una font pública. Donada aquesta hipòtesi, des del Xoc hem trobat important fer una explicació de la situació.
En primer lloc, per tal de situar-nos conceptuarem el terme "aigua".
Aigua
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). Mai no hi podrem trobar aigua pura. L'aigua pura només es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació. Donada aquesta barreja en la que es troba l'aigua en la natura és lògic deduir que no tota l'aigua que veiem és potable, i per tant bebible. Llavors, com es sap quina és l'aigua que un es pot beure?
Aigua potable
Es denomina aigua potable (del llatí potus, beguda, potabilis, bebible, potare = beure) a aquella aigua que pot ésser consumida per persones i animals sense risc de contraure enfermetats. El terme, s'aplica en definitiva, a aquella aigua que ha estat tractada per al seu consum humà segons unes normes de qualitat promulgades per les autoritats locals i internacionals. Són aquestes normes les que marquen els continguts mínims i màxims de substàncies barrejades que pot tenir l'aigua per a beure's. Si qualsevol d'aquests límits establerts es sobrepassa o bé, no es rabassa, dóna lloc a una manca de salubritat de l'aigua.
Aigua a Maó
Segons sembla, en els darrers anàlisis efectuats a la xarxa municipal d'aigua de Maó, s'han detectat concentracions d'una substància barrejada amb l'aigua, concretament els nitrats, que superen el valor màxim establert per la normativa que abans comentaven. D'aquesta manera, avui per avui, l'aigua d'aquest municipi ha deixat d'ésser potable, com a mínim, temporalment, recomanant-se conseqüentment que es deixi de consumir, tant per beure com per a cuinar, podent, això sí, fer ús d'aquesta per a la higiene personal. És per això, que hem de començar a perdre el costum d'obrir l'aixeta quan tinguem set i començar a fer ús de l'aigua embotellada quan ens trobem deshidratats.