Premi Francesc de Borja Moll de contes i rondalles 2008

JOAN PONS
Presentació del Premi Francesc de Borja Moll de Contes i Rondalles a la Fira del Llibre en Català
Bon dia, primer de tot vull felicitar els guanyadors del Premi Francesc de Borja Moll de Contes i Rondalles 2008 i, en especial, els finalistes. Quedar finalista d'un premi, i ho sé per experiència, és com xutar un penal en un partit de futbol i que la pilota feri el pal en tost d'entrar dins la porteria. Açò crea un sentiment de frustració, de nedar entre dues aigües, que esper i desig que la publicació dels relats en aquest magnífic volum que avui presentam hagi mitigat.
La felicitació, d'altra banda, és doble perquè, després de llegir els escriptors seleccionats i publicats, he de confessar que tots, des dels finalistes fins als tercers premis, passant pels segons i primers, tant de Secundària com de Batxillerat, escriuen deu vegades millor que jo quan tenia la seva edat.
Què significa açò? En principi res, però si filam més prim vol dir que hi ha molt de talent enquadernat en aquest llibre i que, si volen, aquests estudiants de Secundària i Batxillerat tenen en les seves mans convertir-se en escriptors, la professió més meravellosa del món, només comparable a jugador de futbol o guitarrista d'una banda de rock.
I, en segon lloc, també vol dir que amb el talent no n'hi ha prou.
M'agrada molt una frase d'Arnold Schönberg que he repetit moltes vegades perquè em sembla molt afortunada i aclaridora per entendre aquest punt: "El talent és la capacitat d'aprendre, el geni la capacitat de desenvolupar-se un mateix". Una diferència molt subtil que matisaré.
El talent sol ser fruit d'unes condicions naturals que es tenen o no es tenen. I ja està. La genialitat, en canvi, i açò és el més fascinant i engrescador, s'ha d'adquirir i només es pot fer a través de l'experiència i la cultura de l'esforç.
Excitant camí per recórrer
Tots els escriptors d'aquest llibre tenen talent i un excitant camí per recórrer per arribar a aquesta genialitat humana que és la més profitosa de totes: desenvolupar-se un mateix a partir de la pròpia naturalesa o, com diu Raymond Carver, aconseguir una manera especial de mirar les coses i donar a aquesta visió una expressió artística adequada tot lligant el tema amb el temperament de l'autor.
Com s'arriba a aquest nivell? Amb la feina? No, seria massa fàcil. Amb la feina no n'hi ha prou. Amb la feina només es vegeta. S'hi arriba, com he dit abans, amb l'esforç. I quina diferència hi ha entre feina i esforç? La feina és cobrir l'expedient. L'esforç és fer un pas més i anar més enllà. Un esforç més personal, amb més sentit, com diu un altre escriptor que també m'agrada molt, en Haruki Murakami, aTòquio Blues.
Ser o no ser genials és una decisió vostra. Teniu talent. Açò ja ho heu demostrat. Voleu esforçar-vos per ser escriptors? O vos estimau més dedicar el vostre esforç i talent a altres vocacions? Sou lliures, però davant vosaltres teniu un dilema: "Tants amidaments i tanta cura, tant de temps i esforç en càlculs que bé haurien pogut ser invertits en una altra causa, una altra causa de la qual poguessis sentir-te orgullós". Com en el cas de l'assassí del conte de Xavier Torres, el temps vos ho dirà i açò és un altre avantatge de tenir la vostra edat. Davant vostre teniu un món obert d'infinites i excitants possibilitats. Que assoliu o no els objectius depèn de si voleu o no voleu esforçar-vos, de si voleu o no voleu disparar paraules.
Per animar-vos, vos he de dir que coincidiu amb un bon moment polític i social per poder desplegar aquesta activitat creativa: l'escriptura. Per açò també volia felicitar els responsables del premi i el Consell insular per fer possible aquest entorn favorable. No sempre ha estat així. Quan jo era estudiant no hi havia cap premi literari com el Francesc de Borja Moll de Contes i Rondalles. Quan vaig començar a escriure, tampoc. N'hi havia d'altres, però cap dins l'àmbit escolar o dels instituts. Sabeu com vaig descobrir la meva vocació tardana? A la mili. Un sergent no podia suportar que els caporals primers estiguéssim desenfeinats i ens va obligar a tots a escriure un conte sobre... un calcetí! Llavors van succeir dues coses. M'ho vaig passar bé i el conte va agradar. El sergent va fer copiar a màquina el conte i el va penjar a la cantina. Així vaig començar jo, al servei militar i amb el tema d'un calcetí! Vosaltres heu pogut començar abans, a llocs més adequats com ara els instituts i, el més important, heu pogut evitar el servei militar. Per evitar la repetició de casos semblants, és molt important per a Menorca tenir aquestes xarxes en forma de premis o tallers literaris que capten el talent de la gent jove. Menorca no té pous petroliers, no té mines d'or ni de coure. Ni tan sols està ben comunicada. Menorca té el clima, el paisatge i el talent i la creativitat de la seva gent. Per açò és importantíssim tenir calada aquesta retícula en tots els àmbits marins de la societat per atrapar tot el talent que hi ha escampat a l'Illa. I n'hi ha molt, en podeu estar segurs. I aquest llibre n'és una prova.
En literatura, Menorca té aquest entramat en forma de premis literaris com ara el Francesc d'Albranca de Ferreries -d'on es pot dir que vaig sortir jo com a escriptor, després de lamili?, el de Narració Curta del diari "Menorca" o el Francesc de Borja Moll de Contes i Rondalles, que avui presentam. Si s'estén aquest entramat de xarxes per capturar el talent s'obtenen els resultats. Només s'ha de mirar el quintet titular que podríem formar si la literatura fos un esport com el bàsquet ACB: de base en Ponç Pons, d'escorta na Maite Salord, d'aler n'Esperança Camps, d'aler pivot en Josep Maria Quintana i de pivot en Pau Faner... i jo, de suplent. No està gens malament. Perquè quants jugadors menorquins hi ha a la plantilla del ViveMenorca? En literatura tenim el quintet sencer i una bona pedrera com queda demostrat amb aquest llibre del Premi Francesc de Borja Moll.
Una pedrera molt variada amb jugadors fantasiosos com Marc González, que a través dels ulls d'un ocell, un albatros, ens deixa veure el futur apocalíptic i gelat que ens espera, com una alba freda a l'Antàrtida, si no tenim cura del planeta.
O amb jugadores tan plàstiques com Mireia Ferrer -"tanques sembrades de pinyes de blat d'indi i que, de lluny, semblaven un safareig amb peixos grocs"-, que aCom un llumet fugaçens mostra la capacitat de la literatura per evocar els éssers estimats que ens han deixat i que continuen vius en la nostra memòria.
O la lluitadora Júlia Florit, que aAtzabeja, amb certes dosis d'humor -AXAS són les inicials de l'Associació de Xafarderes Al Súper- i el rerefons insinuat del món de les drogues, ens fa saber, a través de la protagonista del llibre, que, a vegades, la solució es troba en la sortida de l'Illa, que ens encadena amorosament amb els seus prejudicis paralitzants i la seva meravellosa i narcòtica tranquil·litat.
O la imaginativa Maria Arguimbau, que aNomés un somnijuga amb els enganys de la percepció onírica durant la restauració dels cavallets del molí de Sant Joan de Missa per part dels pintors que els van tornar a pintar fa uns anys.
O l'omnipresent Marc González Ricci, que ambEl rossinyol que un dia va decidir pensares torna a posar per segona vegada dins l'ànima d'un ocell i ens ofereix una interessant barreja de literatura i matemàtiques, que dóna com a resultat una faula sense falses moralitats entre perseguidors i perseguits.
O el competitiu Pau Genestar, que ambEs conte d'en Carbóens parla dels maltractaments als animals i d'una disputa moral sobre la possessió d'un cavall que s'aclareix mitjançant una cursa entre els propietaris implicats.
O la precisa Núria Coll, guanyadora del primer premi en la modalitat de Secundària ambUns caramels de mel i llimona, que ens fa arribar una història colpidora materialitzada en la imatge delicada i exacta d'uns simples i deliciosos caramels que duen incorporada l'acidesa de la mort i la dolçor de l'amor.
Set contes i sis autors de Secundària que ens donen una imatge variada del seu món quotidià amb predomini de la imaginació i el gust per la faula, la naturalesa i els animals.
En la categoria de Batxillerat, l'experiència es deixa notar enEl darrer infinit, de Pau Marquès, que, en un estil new age molt acurat, relaciona amb encert nombres, lletres i música per mostrar-nos com la imaginació pot ajudar a assimilar la mort d'un familiar molt proper.
L'analític David Moya ens ofereix, ambEl cas de la mort sospitosa, una interessant mostra de narrativa policíaca servida amb un ritme trepidant, i resolta amb trucs de policia vell que aconsegueixen desemmascarar l'assassí... o l'assassina.
L'estilista Alba Melià, ambEl rellotge de plata, i fent servir la tècnica de la narració encabida dins nines russes, ens conta una rondalla protagonitzada per una al·lota amb botes vermelles i la presència d'un objecte amb poders màgics que ens apropa a la matèria més preuada de la literatura: el temps.
L'esforçada Aina Coll Torrent, en la seva narracióEntre amics, tracta un tema delicat com el dret a morir i el resol mitjançant un dels recursos més valuosos, actuals i universals que existeixen per contar una història: el sacrifici per amor, encara que el sacrifici consisteixi a ajudar a morir un al·lot afectat de tetraplegia, un amic.
Visions quotidianes
O el fred i meticulós Xavier Torres Huguet, primer premi en la modalitat de Batxillerat, que ambEl dilemaens ofereix un conte madur, molt ben escrit i intel·ligentment resolt, protagonitzat per un sicari que té dubtes mentre apunta la víctima a través del teleobjectiu de la seva arma de precisió. Els detalls són acurats, precisos, al gust del millor Flaubert (l'efecte de Coriolis?); el narrador sap relacionar les visions quotidianes amb l'efecte natural que les provoca i sap administrar i copsar l'atenció del lector fins al final, que, com he dit abans, és esplèndid: "Llances una moneda a l'aire. Cara, vida; creu, mort. Observes com la moneda fa voltes en l'aire i s'estavella contra el terra. Mires el resultat impacient i amb una mica de por; però és igual, no trencaràs el pacte. Assenyales amb els ulls la moneda, el jutge, i mig somrius xiuxiuejant, ves per on...".
Ves per on, com a lector, m'ho he passat molt bé amb la lectura dels treballs seleccionats en el Premi Borja Moll i, ves per on, com a escriptor, hi he reconegut els meus inicis. Per açò recoman fervorosament el llibre, perquè, entre les seves pàgines esplèndides, hi ha més d'un candidat a formar part del quintet titular d'aquest gran equip que és la literatura menorquina actual. I, sobretot, vos ho passareu la mar de bé llegint-lo.
Gràcies a tots.