Aura-Iris Canet, actriu

FITXASom n'Aura-Iris Canet. Un poc de fora i un poc de s'Illa, però sigui on sigui sempre a prop de la mar. Professional de les Arts Escèniques, i no per casualitat..., la meva mare va trencar aigües dins el teatre. El millor per aprendre a actuar és aprendre a viure! Som una persona cerebral i visceral, ambdues coses de manera extremada.

RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
Interpretaria un personatge encara que el seu rol anés en contra dels seus principis?
Som una persona de principis que, encara que imperfecte i que comet errors, no podria acceptar una feina que me forcés a anar en contra dels meus principis. Ara per ara, per exemple, no podria ser professional de la política, però sí interpretar un polític, un advocat o un jutge. El bo que té la interpretació és que recrea el món, la realitat, però és ficció. Confio en la intel· ligència de l'espectador com perquè, tant en teatre com en cinema, sàpiga que el personatge no és ètic. Mai podria acceptar fer un spot publicitari, per exemple, de McDonald's encara que cobrés una milionada essent conscient del preu que té. No ho faria perquè va en contra dels meus principis.
Com a espectadora: sent predilecció per qualque gènere en especial?
Com a espectadora som el pitjor que hi ha. No m'agradaria tenir-me a jo mateixa de públic. Som molt crítica. Som una persona de riure a qui li agrada el sentit de l'humor. En aquest sentit, es suposa que hauria de triar la comèdia, però és bo estar obert a tot... El que sí sé és el que no m'agrada. No m'agraden les coses molt pretensioses que volen ser més del que són, un projecte molt intel·ligent i que al final no ho és...
Es considera una actriu tot terreny?
Si per açò s'entén actuar des d'una alçada de 50 metres, o en anglès, o a pulmó lliure dins l'aigua, o conèixer l'actor amb el que treballaràs el vespre abans dins un tren i només tenir un capvespre per a preparar l'obra amb ell..., llavors sí, som una actriu tot terreny.
A pulmó lliure sota l'aigua?
Sí, ho vaig haver de fer a un projecte amb La Fura on vam tenir problemes amb les bombones d'oxigen.
Un desig de projecte escènic a Menorca.
Un projecte cinematogràfic i un muntatge teatral de pròpia elaboració.
Ho diu molt convençuda. Ho veu a prop?
Ho veig possible. Voler és poder.
Com a cap visible de "Darwin i la dansa de la vida", impulsat per Sa Nostra i el Principal de Maó, i membre d'un càsting efectuat recentment: com és açò de qualificar els demés? Com es sent després d'haver experimentat, a l'altra costat, el ser "jutjada"?
Prendre una decisió al respecte sempre és difícil, però la part positiva és la de poder escollir, només açò ja és molt bona senyal. Després de formar part d'un càsting entens molt bé el que vol la gent. El que es cerca és el que et transmet l'altra persona en directe, i per altra banda és molt important que sempre et deixis sorprendre. Que els ulls et vagin inevitablement a aquella persona és un regal. Açò vol dir que té presència física i escènica, i encara que no ho és tot, és molt important. En aquest cas no cercàvem els vuit ballarins més destacats, sinó més aviat una mescla de gent que com a espectador et transmetin coses. Com a públic cerques que et facin sentir, que et creïn històries i et puguis identificar amb el personatge. Són coses que no es transmeten només amb tècnica. En part hi ha d'haver una connexió, t'ha de seduir i induir a voler treballar amb aquella persona. En aquell moment estàs formant un equip i t'has de sentir còmode per fer feina conjuntament.
Hi varen veure un bon nivell?
Sí, molt. T'hi trobes gent que et sorprèn. Es curiós com ballant veus la personalitat de la persona. Al càsting es va apuntar gent de menys edat del que demanaven, ballarins bastant menors i dius "olé!" Tenien una presència escènica i transmetien moltíssim. Açò t'ajuda a obrir pas a altres idees, a altres opcions i penses "per què no?"
D'on sorgeix la idea de fer un espectacle com aquest?
La idea original és de Juan Elorduy, de Sa Nostra, i suposo que confià en nosaltres després de l'èxit de "El Amor Brujo". "Darwin i la dansa de la vida" arriba pel dos-cents aniversari del naixement de Darwin, que es complirà el 12 de febrer de l'any que ve, i pel 150 aniversari de l'"Origen de les espècies", obra fonamental de Darwin.
Quina és la seva tasca al projecte?
Uf!, en Juan Elorduy diu que som ajudant de direcció, és difícil... ara per ara m'estic llegint tres llibres sobre Darwin, presentant escenografies, escoltant determinades músiques... Som la mà dreta d'en Joan Taltavull. Ambdós debatem les idees per preparar un espectacle que pràcticament parteix de zero. Un viatge al voltant de Darwin i les seves etapes. Des que es va embarcar als 22 anys al "Beagle". Estem en constant procés de treball. És el que nosaltres en diem creació pura i dura.
Professionalment, vostè i en Joan Taltavull són inseparables.
Sí, som un duo. Hi ha moments en què ell comença a transmetre a l'equip amb onomatopeies (uff, arrgss!!...) i jo tradueixo aquell llenguatge en un llenguatge cerebral. Ens complementem molt i no sempre de la mateixa manera. És a dir, a vegades ell d'una forma visceral, i jo cerebral, o viceversa. El que està clar, però, és que coincidim molt, tenim el mateix xip i no ens cal comunicar-ho amb paraules. A més, ja duim un bon currículum, hem fet moltes coses junts i cap d'igual. Però sobretot fer feina amb en Joan és molt divertit.
Que n'espera d'aquesta proposta al Principal?
No m'agrada tenir expectatives. És un projecte molt interessant, fet a Menorca i creat per gent de Menorca, i açò ho valoro molt. Estaria bé que el nostre viatge, encara que no tan important com el de Darwin, fos un viatge clau per a cadascun de nosaltres.
Com es gesta un muntatge, a simple vista tan complex, on la ciència surt a escena?
La setmana passada vaig ser a Londres. Allà he estat estudiant la seva figura i, sincerament, esper d'aquí a l'abril tenir més clares moltes d'aquestes investigacions. Amb en Joan Taltavull i tot l'equip artístic el que volem és que aquest espectacle apropi al públic el llenguatge darwinià i que no el deixi indiferent. En part és un projecte molt educatiu. Es tracta de dansa contemporània entremesclada amb diferents recursos (com imatge o paraula) i amb la que volem que l'espectador digui "ho entenc".
"Darwin i la dansa de la vida" es representarà en el mes que es celebra la dansa. Serveixen per a qualque cosa els dies mundials?
A part de per celebrar-los, per recordar-los. No se m'acudeix altra paraula millor que celebració. A Anglaterra tenen el dia del curry, el dia de les creps... Clar que hi ha coses que un no celebra.
Per què hauríem d'anar al teatre a veure "Darwin i la dansa de la vida"?
Perquè hem d'anar a veure espectacles, teatre, dansa... un s'ha de moure, sortir i fomentar el món de l'espectacle i perquè com he dit abans és un projecte molt ambiciós i professional creat a Menorca i per gent de Menorca amb molta il·lusió. No serà un muntatge que es pugui anar a veure cada dia.
Cinema espanyol o estranger?
Ni un ni altre, sols el cinema que em mogui, que sigui bo i que m'endinsi completament dins aquella realitat, independentment del seu origen. Ara fa poc he tingut l'oportunitat de gaudir del Festival de Cine de Londres i allà hi ha hagut pel·lícules que m'han impressionat, entre d'elles algunes independents per a les quals no tenia gaires expectatives i que finalment m'han sorprès...
Per exemple...
"Jay", del director Francis Pasion. És una crítica sobre el mal ús de la televisió i dels realities. Et mostra el vulnerable que és l'espectador, com tenim la tendència a creureu-ho tot.
Imaginis un repartiment amb el qual li agradaria treballar.
Jack Nicholson, una filleta petita i un animal, un ca segurament, i jo clar! Crec que no hi hauria moltes productores que s'embarquessin amb aquets quatre elements. Treballar amb al·lots petits ha de ser molt divertit perquè no ho pots preveure tot. I amb un ca ja ni en parlem!
I Jack Nicholson per què?
Uf! Perquè només veure'l penso "m'agradaria fer feina amb aquest tio", l'admiro i crec que t'ha de sorprendre molt. Una combinació entre jo i ell seria molt difícil!
Els finals feliços són els que més venen?
No ho sé. A Hollywood potser són els únics finals que existeixen. En part un final tràgic t'afecta.., personalment, com la majoria de la gent, prefereixo els feliços, sempre i quan siguin reals i creïbles. M'agrada pensar que el públic és culte i que no el pots enganar.
El seu film fetitxe.
Uf! Va per èpoques, és una llàstima perquè poques vegades surt del cine dient "oh! quina peli més bona". Potser avui et diria "Together" del director suec Lukas Moodysson. És una pel·lícula que vaig agafar al videoclub perquè no sabia què veure aquell dia i resultà ser molt senzilla i profunda alhora.
Dalt l'escenari (I): li agrada improvisar?
Sí. No hi ha res millor, però sempre tenint en compte que treballes per a una altra persona i no s'ha d'entendre que improvisar no és fer el que vull, sinó que vol dir interaccionar amb el company d'escena. No ho faig mai si sé que aquest no respondria bé. Però quan estàs de gira, cada dia, t'has de recrear.
Dalt l'escenari (II): un tràngol.
Per sort mai m'ho he passat malament. M'agraden els imprevistos. Un professor meu em va dir que s'han de saber aprofitar els moments en què t'equivoques i dius "merda!" (ho sento per la paraula). Des de llavors ho afronto com un repte. En una ocasió a una obra que interpretava molts personatges havia de fer canvis de vestuari i de registre molts ràpids fins que una vegada em tocava una de les entrades i vaig sentir el company que acabava la seva i per fer temps repetia la meva, allà pobre mentre m'esperava... Jo era al darrera fent un canvi de vestuari, en roba interior i vaig dir aquell típic "merda!". Llavors vaig pensar amb el meu professor, em vaig posar el primer que vaig trobar i vaig sortir de nou a escena. El meu company d'obra es moria de riure i curiosament entre tots dos vam crear el moment més viu i espontani de l'espectacle.
A la professió: com es veu d'aquí a 10 anys?
No ho sé però no vull ni imaginar-m'ho, ja m'hi trobaré, però allà seré.
Moltes gràcies. Aquí acaba "A Cor Obert", com sempre demanant-li a l'entrevistat que somiï...
No sé quin és el meu somni però "A cor Obert" us diré el que he somiat aquesta passada nit: el món era un lloc molt fotut, corrupte i brut, i de cop i volta em veia rodejada per deu al·lots petits assajant una obra amb què havíem de salvar el món i ho fèiem plens d'alegria i il·lusió, però no sé com acaba perquè m'ha sonat el despertador recordant-me que avui (per dimecres) tenia una entrevista amb vosaltres... Em sap greu! (riu).