"Aquest és un recorregut llarg on el més difícil és ser creïble"

RAQUEL MARQUÉS
Maó
Entren a la sala i canvien la seva roba quotidiana per la de treball. Una feina de la qual a molts d'ells els agradaria viure. Es posen còmodes i comencen a preparar la careta d'actor.
Divendres capvespre. Institut Pasqual Calbó i Caldés de Maó. Avui toca classe d'interpretació amb Pitus Fernández, nom imprescindible a l'escena de Balears. Experimentat i entusiasta. El respecte pel mestre es respira a l'aula. Tothom escolta amb atenció. Uns minuts de moviment físic per alliberar el cos de tensions i s'alça el teló...
Oferir a l'alumnat la possibilitat de conèixer les tècniques que li permetin posar en pràctica els seus recursos interpretatius és un dels principals objectius dels curs d'art dramàtic que enguany ha començat a impartir-se a l'Illa. Una oferta pedagògica basada en la preparació teatral incloent-hi l'expressió oral i del moviment. Rere una preinscripció de 42 persones i amb unes proves de selecció passades per 38, l'any acadèmic s'inicià a principis d'octubre amb un total de 19 alumnes (12 dones i 7 homes). El programa de 350 hores lectives dividides en dos cursos consta també de les assignatures de veu, impartida per Marta González, i moviment, amb Maite Villar, cap del departament de Moviment de l'Escola Superior D'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB).
Perspectives laborals
El curs a l'Illa no sols cerca ampliar l'oferta formativa a fi de permetre l'accés a noves perspectives laborals, sinó que vol ser un pont d'arribada als estudis d'art dramàtic que imparteix el propi ESADIB. És precisament aquest centre el que col·labora amb el Consell en l'impuls d'una escola que permetrà assolir uns coneixements bàsics i una preparació idònia de les línies teatrals modernes. De fet, es tracta d'un centre gestionat pel departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut de la Corporació insular. Un projecte que va començar a gestar-se ara fa tres anys.
"Aquest és un aprenentatge seriós i rigorós per al que demanen un mínim d'aptituds. Actualment tenim alumnes des de 16 a 50 anys", explica Pitus Fernández. Interessats que es desplacen des de Maó, Alaior, Sant Climent, Sant Lluís o Ciutadella als qui sobretot els mou la seva passió teatral. "És prest per fer una qualificació dels aspirants a actors, però per Nadal ja podré fer una primera valoració d'aquest primer grup, encara que de moment la primera impressió és favorable, la veritat és que arriben amb molta il·lusió", afegeix el professor, qui destaca entre l'alumnat un perfil d'amateurs a qui agradaria fer realitat la seva projecció professional als escenaris. "Per això ja està l'ESADIB, qui surt d'allà ja ho fa amb un nivell superior, com a llicenciats universitaris. Nosaltres a Menorca som el pont", aclara.
De cop i volta, la sala polivalent de l'IES Pasqual Calbó i Caldés s'omple de gent que es dutxa. La impressió al cos dels primers rajolins d'aigua freda, roba i ulleres fora i, per què no, badalls i càntics... Tot amb gestos i onomatopeies conegudes per tots. Més d'un ens fa pensar que d'aquí poc començarà a rajar aigua del sostre.
ser creïble
"Aquest és un recorregut llarg on el més difícil és ser creïble i a la vegada representa una feina en grup molt important. És una de les arts més cíviques que hi ha perquè un tot sol no ho pot fer, és un acte d'humilitat i civisme on s'ha d'escoltar i creure amb l'altra persona, i aquest és un aspecte que els professionals valorem molt a l'hora de triar a la gent". En aquest sentit, l'assignatura de Pitus Fernández disposa de les eines suficients per a aconseguir resultats a curt termini. El cos com a instrument dins l'espai; la selecció tàctil amb els objectes; l'escolta i la respiració; la improvisació; l'anàlisi de textos i la vigència dels textos clàssics en la societat moderna; la creació en grup i la relació de l'actor-comunicador resumeixen el calendari de continguts programat pel professor. Instruments amb què es cerca prendre consciència de la necessitat d'expressar el que un vol amb serenitat i amb la seguretat de posar en pràctica tots els recursos expressius, vocals i corporals possibles.
Comunicar estats d'ànim, emocions i qualsevol tipus d'informació amb la màxima projecció i credibilitat; conèixer i dominar la pròpia capacitat de comunicació; o valorar la interpretació com a un conjunt d'elements no és una tasca fàcil. Així ens ho fa saber l'entrega dels estudiants a cada exercici.
L'aula és sols lademodel que pot esdevenir en un futur professional. Es sent un soroll, l'alumne ha de saber conjugar acció i reacció. Allà, mentre col·loca unes cadires, intenta aconseguir el tempo d'una mirada, una actitud estàtica per la sorpresa. Mestre i aspirants observen cada actuació, cada error, cada encert... Una interpretació que obre camí i que avui és a una sala polivalent d'institut, però demà pot ser dalt un escenari amb un públic expectant i desitjós de veure bon teatre.