No hi ha "baby booms" a Gattaca

FERNANDO SABINO SEGUÍ
Incrèduls! Ja portem uns quants anys vivint un nou despertar científic... Dolly ja no hi és entre nosaltres però sí el seu esperit... La genètica va esdevenir, durant els anys 90, l'àmbit més revolucionari a nivell social i filosòfic de la tecnologia contemporània. L'home tornava a jugar a ser Déu, contemplava la possibilitat de manejar els fils del seu destí i començava a pensar en l'existència del individu des d'abans del seu propi naixement... Tot això va provocar una onada de pensaments contraris, de debats ètics a favor i en contra i una sèrie de manifestacions creatives al voltant...
Gattaca(1997) d'Andrew Niccol és una de les grans propostes de la ciència-ficció cinematogràfica de finals de mil·lenni... Una joia pseudo­orwelliana sobre el nostre avenir... I una petita gran obra mestra del cinema que va ser guardonada com a Millor Pel·lícula al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges'97, tot just fa onze anys... Benvinguts alCulturàliadeGattaca, una cinta molt polida sobre el no-tan-llunyà futur i una meravellosa paràbola social al voltant de la genètica com a detonant classista... Benvinguts alCulturàliadel "no-vàlid" Vincent i del "vàlid" Eugene!.. Hello Dolly?!.. Somiam amb ovelles... elèctriques?! No, incrèduls, no. No hi ha gens per a l'esperit humà...of course!
Tot això que ens sembla tan llunyà no ho és tant. La investigació del genoma humà, recentment catalogat al complet, és la porta que s'obra davant la cura d'una gran quantitat de malalties, però que també permet investigar de manera inquietant el nostre interior. Fa ja alguns anys que el Regne Unit prohibeix la utilització d'anàlisis genètics a l'hora de contractar assegurances de vida o de malaltia... Tot això no fa res més que demostrar que aquesta realitat ja és aquí... Si podem lluitar per a evitar que els nostres fills pateixin miopia, càncer o hemofília, per què no fer-ho? A on estan els límits? Els homes i les dones són més forts, més sans i viuen millor a Gattaca, no hi ha dubte... La pel·lícula no emet un judici clar sobre un punt de vista ètic... la seva visió és més romàntica i es fa una pregunta més bàsica: Què som en realitat?... L'home, l'ésser humà... és tan sols el seu codi genètic o és alguna cosa més?
El protagonista lluita contra un impossible. Lluita per allò que, en principi, li és inaccessible. Aquest és el motor poètic de la història, tota aquesta es planteja un dubte més enllà de qualsevol realitat científica o tecnològica: és l'home una màquina més, un ens quantificable, mesurable? Es pot definir un ideal humà, un home estàndard? Nosaltres som un tant per cent d'un totalitari individual perfecte?
Vincent, és a dir Ethan Hawke (gran actor, famós per haver patit una broma pesada per part de Peter Griffin... "toma-Hawke, toma-Hawke"... he... he...), sembla negar aquesta possibilitat. La seva lluita i el seu esforç li permeten rompre els límits que se li han assignat de manera simplement científica... Potser aquests límits van ser mal definits o és que l'error és la simple idea de considerar a l'home una cosa objectivament mesurable? Vincent decideix lluitar per un somni. Des de nen ha somiat amb arribar a les estrelles. Per això el seu objectiu és entrar a Gattaca, la base que envia periòdicament naus amb homes i dones (genèticament) preparats al cel per a investigar l'espai..., però Vincent és un "Fill de Déu" i el seu somni està per sobre de les seves possibilitats...
Per això, aquest personatge uneix el seu destí al de Jerome, un Jude Law cínic i irònic, però entranyable alhora. Vincent Freeman passa a ser Jerome Morrow, un triomfador genèticament perfecte, però que va pagar la seva supèrbia i els seus excessos amb una cadira de rodes eterna. La forma helicoïdal del ADN es repeteix constantment en l'imaginari del film, però el més clar és l'escala de cargol de la casa de Jerome. Un clar confrontament entre esperit i determinació genètica. També el títol de la cinta i el nom de la base espacial, Gattaca, està format per les quatre inicials de les proteïnes que formen l'ADN, Adenina, Guanina, Citosina i Timina... tot està perfectament programat en aquesta petita peça d'orfebreria cinematogràfica...
La resta del repartiment es vertebra perfectament al voltant d'aquest Vincent/Jerome: Uma Thurman, Loren Dean, Alan Arkin i un veteraníssim Ernest Borgnine secunden aquesta faula futurista plena de personalitat, un thriller formalment creat com a sèrie Bsci-fi dels 50, amb uns decorats i uns espais que converteixen la senzillesa en virtut. La intriga policíaca i la història d'amor entre el protagonista i Irene (que va traspassar lo purament cinematogràfic) passen a un segon pla. La suplantació de personalitat i les relacions fraternals de diversa natura són els aspectes a explorar. De fet, les curses aquàtiques entre algues (hi ha una explicació per aquests paisatges platgístics...) i el destí final del autèntic Jerome són escenes impossibles d'oblidar. Aquest ha estat elCulturàliadeGattacai de l'enorme pes d'unes ungles tallades! Fins la setmana que ve, incrèduls!
"Contempla l'obra de Déu..., qui pot adreçar el que ell va torçar? No només que puguem alterar la Mare Natura..., crec que ella ho volia així..."
Jo tampoc em vaig guardar res per la tornada, nois. La setmana que ve, torna en Johnny Mora i tornen els fantasmes... Recordeu,culturalia@menorca.info...
Adéeeuuuu...