"Una habitació buida": l'espera més serena d'un retorn

Raquel Marqués Ciutadella
Qui és vostè?
Som en Macià Florit, vaig néixer a Ciutadella i ara estic estudiant la carrera d'Humanitats a Barcelona. Sempre m'he sentit atret per la creació, especialment en l'àmbit audiovisual, encara que contínuament intenti trobar combinacions amb altres disciplines com l'escriptura o la música.
Què el va portar a confiar a en Pau Marquès el seu projecte?
Des que vaig conèixer en Pau he volgut fer alguna obra amb ell. En Pau té una sensibilitat poc comuna entre els joves de la nostra edat i m'encanta la manera que té d'observar els espais, les persones i els sentits. L'escriptura d'en Pau és molt personal i descriu escenes que ens són molt pròximes. Per açò vaig pensar que podria enriquir el punt de vista de la pel·lícula.
Què té d'especial la música d'Alan Florit?
És difícil descriure la música de n'Alan. A mi em sembla que les seves cançons, tot i tenir un origen proper, humil i senzill, parlen d'aspectes universals i complexos, de gran abast. Les seves melodies encaixen amb la pel·lícula en aquest sentit.
Com es gesta la idea original d'Una habitació buida?
El més polit d'aquest projecte, per a mi, ha estat l'evolució i la transformació de les idees, les formes i els continguts de la pel·lícula a mesura que ha anat avançant la seva creació. El tractament d'un tema com la solitud, l'espera o la família m'ha fet reflexionar i descobrir moltes coses que de cap altra manera m'hagués plantejat.
Quin és el missatge del seu curt?
Aquesta pregunta és perillosa. No vull donar cap explicació entorn el suposat "missatge" de la pel·lícula. No vull condicionar cap espectador, ni donar-li la feina feta. La pel·lícula proposa una sèrie d'imatges que cadascú viurà i interpretarà com vulgui. La gràcia d'aquest món recau en la subjectivitat.
Internet està revolucionant el concepte d'exhibició. A Menorca tenim l'exemple de la productora Un lloc, un món i la seva distribució a la xarxa. Creu que és l'inici d'una tendència o que finalment passarà de moda perquè l'espectador el que vol és anar al cinema?
Ara estic estudiant Walter Benjamin, amb el qual comparteixo moltes opinions. Segons ell, l'art ha perdut tot el seu caràcter litúrgic, la seva "autenticitat". El cinema n'és un exemple molt recent. La gent ja no va al cine, ha deixat de practicar el "ritual" d'anar al cinema a veure una pel·lícula perquè ja se la pot baixar d'internet i la pot veure les vegades que vulgui. Evidentment que la recepció cinematogràfica i artística en general està enmig d'un profund canvi.
Ja no queden pel·lícules com les d'abans? És optimista respecte al cine espanyol?
La meva generació no ha viscut l'època dels grans clàssics del cinema i, per tant, no esteim tan condicionats per la nostàlgia de temps millors. Crec que el cinema actual està descobrint nous camins molt valuosos i estimulants. El cinema espanyol no està en crisi, però només ens deixen veure la producció comercial, quan existeixen brillants propostes independents que queden a l'ombra del públic general.
Amb quin grup de directors de cinema li agradaria tenir una conversa?
Tots tenen alguna cosa a dir, però si hagués de triar em quedaria, per exemple, amb Andrei Tarkovsky, Ingmar Bergman, Bresson, Godard, Stan Brakhage i algun japonès com Kurosawa o Kobayashi.
És difícil avui que l'espectador valori les pel·lícules pel seu valor cinematogràfic i no pel seu pressupost?
Sí. Les obres d'art ja no es valoren per la seva pròpia existència, sinó per la seva exhibició. Quan un disc es ven molt i una pel·lícula es projecta a molts cines i té molts d'espectadors, es valora més i la gent creu que és més bona, i la va a veure. A més, el cinema està molt perjudicat per la cultura de masses i l'entreteniment.
Els seus referents en el camp del curtmetratge són...
Sempre m'han agradat molt els curts perquè tenen la mateixa funció en el cinema que els contes en literatura: són el banc de proves i experimentació dels grans autors. M'agradaria destacar les obres de Maya Deren, Brakhage, Virgil Widrich, Man Ray o Yuri Noshtein i Jan Svankmajer en el camp de l'animació.

n n n n n n n

Qui és vostè?
Me pots tractar de tu, si vols. Bé idò, al que anàvem. Ets en Pau Marquès Oleo i vas néixer dimarts que ve farà disset anys. Sones violoncel; bé, violoncel·la, perquè nom Olívia. Vas al Conservatori i fas segon de Batxillerat, comparteixes aula amb els d'Humanitats i els del Tecnològic. Els del Tecnològic et tenen por perquè estudies català, castellà, anglès, llatí, grec i alemany. També t'agrada dibuixar mapes de ciutats, escriure i fer fotos. No et sols enfadar i tens bastanta paciència. Si vas tot sol pel carrer sembles unguirii en tost de saludar, rius.
Com o què el va convèncer per participar al projecte de Macià Florit?
Una habitació buidaés el resultat de les ganes d'en Macià de crear qualque cosa més personal i íntima del que havia estat fent. Ell i jo teníem ganes de crear i experimentar junts i de fet és una de les nostres il·lusions de futur; anar fent coses junts, així, per noltros mateixos. Ara que el tenim estudiant per Barcelona, treballar enUna habitació buidaés una altra manera de tenir-nos a prop.
S'hi veu com a guionista?
Buff!! Més bé em veig com a músic, però no pens deixar el món de les lletres. Escric enmig del carrer i dins la cuina, entre classes i davall la mar, em seria impossible no continuar escrivint relats descriptius, instantànies literàries, com deim en Macià i jo. Guionista? També m'agradaria.
Què l'enganxa del món de les lletres?
De les llengües m'agrada descobrir-ne la part més humana, els dialectes i les formes més estranyes. M'agraden les paraules onomatopeiques, els mots preciosos i les expressions curioses. M'agraden les descripcions dels ambients, dels personatges i dels detalls petits.
Avantatges i desavantatges de ser un escriptor jove d'avui?
Avantatges, molts. Tenim llibertat per escriure amb la llengua que volem i del que volem i tenim darrera nostre tota una literatura i un bagatge cultural preciós del que ens podem nodrir. Desavantatges, que som fills de les frisseres i de l'educació d'acabar temari "que açò vos entra a l'examen".
Faci'ns una enumeració d'un grup d'escriptors amb qui li agradaria tenir una conversa sobre literatura.
M'agradaria o m'hauria agradat parlar amb Salvat-Papasseït, Marguerite Duras, Carles Riba, Mercè Rodoreda, i Carme Riera. De menorquins, na Maite Salord, en Ponç Pons i en Francesc Florit Nin.
El seu llibre de capçalera és...
Damunt l'escriptori tenc, de consulta,Te deix amor la mar com a penyora, de Carme Riera, els contes de Mercè Rodoreda, i un recull de poemes de Joan Salvat-Papasseït. A la capçalera del llit hi ha quatre diccionaris.
A quins joves escriptors creu que seria bo no perdre'ls la pista?
Està ple d'al·lots i al·lotes que escriuen per gust, o frases o poesia o relat curt. Desgraciadament entre noltros no tenim gaire notícies, si no és gent que coneixes de l'institut o amics. Així, ara em venen n'Edgar Alemany, poeta i també violoncel·lista, en Josep Gornès i na Júlia Català.
Com a actor del grup Xalaia: quan veure'm una obra seva dalt els escenaris?
Primer, necessitaríem un escenari. També val a dir que mos agrada el carrer, atracar el teatre a la gent i interactuar amb el públic. Feim un teatre de durada més bé curta, però no vol dir que mai ens plantegem fer una obra més llarga. Entre tots donam idees i de tant en tant a qualcú se li encén un llumet i posa ordre a tot. De moment hem aturat l'activitat perquè en tenim tres a estudiar i els altres també estem molt ocupats, però tenim les ganes i la il·lusió de seguir endavant sempre que puguem.
Amb quin sentiment s'estimaria que sortís el públic de la sala després de veure Una habitació buida?
Els textos encara no és segur que apareguin al vídeo, però tan si els hi posam com no, escriure'ls serà preciós i els tindrem per a noltros i per a qui els vulgui veure. M'agradaria sobretot que la gent sentís el sentiment d'esperança que neda entre els fotogrames d'absències, habitacions buides i solitud.