Cara i creu de l'art a Menorca

Raquel Marqués
Ciutadella
L 'educació de l'espectador com a eina per a suplir les inquietuds materials per la sensibilitat artística fou una de les conclusions més evidents del debat que tingué lloc aquest divendres al Casino "17 de Gener" de Ciutadella. Pintors i galeristes exposaren les seves preocupacions al voltant d'un sector que a l'Illa pateix una manca de recursos i espais per a la difusió i ensenyament. Els artistes Pau Faner, Pacífic Camps i Miquel Bosch; la galerista Susana Marquès, de Retxa, i el director insular de Cultura, Magí Muñoz parlaren de la seva experiència davant un públic entre el què, precisament, s'hi trobà a faltar més afluència de gent vinculada directament amb el món de l'art. Una vegada més, la llarga llista d'activitats socioculturals a Ciutadella, en divendres i a la mateixa hora, tornà a passar factura a les entitats organitzadores.
En el paper de moderadora, Pili Torrent encetà el col·loqui amb la pregunta obligada de quin és el significat de l'art per a cadascú dels ponents. Al respecte, mentre que Susana Marquès explicà que quan un quadre li arriba i li transmet, considera que és una obra d'art, Pacífic Camps definí l'art com "una energia vital que surt de tot individu", i apuntà als arquetips d'intel·lectual, d'artista-creador i de monjo espiritual. Lluny del posicionament més trascendental, Pau Faner assenyalà l'art com "una paraula devaluada i manipulada". Disciplina, digué, a la que s'hi dedica, simplement, perquè li agrada. Per la seva banda, Miquel Bosch mostrà la seva satisfacció alhora de crear com una manera d'expressar-se que si "a més a més arriba als altres, millor que millor". Finalment, Magí Muñoz aportà la visió d'un art comunicador per establir un diàleg amb l'entorn i amb un mateix.

Enfocament docent
El reenfocament de l'educació a la recerca de motivar l'interès artístic dels més joves fou una de les sol·licituds de Pacífic Camps qui demanà que "l'alumne sigui capaç d'experimentar i conèixer a través del món emocional". En aquest sentit, posà de manifest els bons resultats del taller d'estiu que es desenvolupà a l'Escola Municipal de Dibuix de Ciutadella amb la conjunció de la dansa, la pintura, la música i el ioga kundalini.
Com a professor també de dibuix, el director general de Cultura parlà del poc hàbit que tenen els centres de fer sortides amb l'alumnat. "Hem d'acostumar els joves perquè quan siguin adults tenguin unes pautes, l'educació no ha de ser la comoditat de les aules, aquest és un dels grans reptes". Al respecte, Camps emfatitzà en la idea que la base està en l'aprenentatge des de la infantesa, mentre que Miquel Bosch demanà que es doni a conèixer tot tipus d'art.
D'una manera més crítica, Pau Faner es decantà per l'autoformació artística i defensà la no sempre omnipresència del professorat en la motivació escolar. "S'hauria d'invertir més en educació del que s'inverteix en general", digué. Afirmació a la que s'afegí Camps amb l'exemple de com, amb pocs recursos, l'equip docent de l'Escola Municipal de Dibuix ha aconseguit sensibilitzar la gent que passa pel centre.
La gestió cultural arribà de la mà de Magí Muñoz qui exposà els diferents projectes que té en marxa el Consell. Malgrat comptà sols amb una sala, Ca'n Victori a Maó, la Corporació insular impulsa diverses iniciatives que poden ser crucials pel futur artístic com el Centre Internacional de Gravat. A més reconegué la falta d'un Centre d'Art Contemporani a Menorca.

Interessos comercials
Pau Faner sentencià la realitat de l'artista a peu de carrer i els grans muntatges comercials i mediàtics envers els autors de moda. "El pintor que triomfa es converteix en una marca comercial. Per açò, a vegades qui pinta bé no arriba a entrar mai en aquesta roda...", senyalà. Així mateix, l'escriptor i pintor remarcà la figura dels col·leccionistes. "Tot és un muntatge comercial molt cruel, una espècie de màfia que fa que pugin els preus i que no puguin davallar. A Barcelona les galeries fan pagar un lloguer al pintor i viuen d'ell perquè els col·leccionistes només compren grans noms", afirmà i considerà que "avui per triomfar pintant s'ha de tenir molta sort o molta paciència. A les institucions sols els interessa fer política....".
En referència al seu argument, Muñoz defensà que "les institucions han de facilitar els inicis" i després, en la maduresa de l'autor, "retre homenatge".
Susana Marquès explicà els impediments que suposa la insularitat a les galeries amb uns costos elevats a l'hora de promocionar fora l'obra dels artistes locals, mentre que Miquel Bosch parlà del poc marge creatiu que es pateix a municipis com Ciutadella. "Volen que siguis creatiu, però després segons quin tipus de temàtiques no són acceptades del tot pel públic".

Desitjos de futur
La taula rodona es clogué amb els desitjos per a l'art de cadascú dels ponents. "Per trobar la felicitat s'ha de ser valent i llevar els prejudicis", afirmà Camps. Marquès feu una crida per a "obrir els ulls a la gent i que es sensibilitzi cap a l'art i la cultura".
Per la seva banda, Bosch advocà la llibertat creativa total, és a dir, "pintar el que em faci ganes pintar sempre".
Des de l'àmbit de la política Magí Muñoz desitjà poder tenir els recursos econòmics suficients per fer realitat un Centre d'Art Contemporani a l'Illa, i a nivell social "que hi hagi una conscienciació".
"Jo canviaria la societat. Les noves generacions tenen un interès mínim, els valors de la societat estan en contra de l'art", acabà Pau Faner.

Lloances per al futur Centre Internacional de Gravat d'Alaior
El projecte que farà que el 2010 el Centre Internacional de Gravat sigui una realitat fou mencionat divendres com una victòria. L'antiga escola de Es Ramal a Alaior serà la seu gràcies a la tasca conjunta entre Consell insular i Ajuntament. Els participants de la taula rodona "El mercat de l'art a Menorca" posaren de manifest l'important paper del gravador Pere Pons, impulsor clau d'aquesta escola. Magí Muñoz explicà a grans trets els objectius d'un centre que organitzarà estades i trobades de diferents països. "Es tracta d'un projecte molt ambiciós que s'equipararà als altres dos referents que tenim a les localitats de Betanzos i Fuentetodos", digué el director general de Cultura. L'artista colombiana Natalia Tamayo, amb presència a Nova York, és una altra peça clau per a la posada en marxa d'una iniciativa que, entre d'altres prioritats, pretén donar a conèixer i revaloritzar les obres gravades. "És una llàstima que encara avui el gravat sigui essent un gran desconegut pel públic en general", afegí Susana Marquès.