Carlos Mangado, músic

FITXASom en Carlos Mangado, professor de guitarra que va néixer a Madrid el 1967. De pare menorquí i mare madrilenya. Visc a Menorca des de 1992. Sempre vaig en moto faci calor o fred, només per no cercar lloc per aparcar. Vaig passar de ser es fillet de Madrid que venia de vacances a viure a l'Illa, per sort mon pare allà sempre em va rallar en pla, estic molt orgullós de xerrar com xerra s'àvia meva. Som membre de S'NSMBL i del duet SPM (amb Ernest Pagès). Ara vàrem decidir escriure el nom del grup sense vocals, acò ens ve de les bandes sonores, un nom tècnic que també va a començar a derivar dels SMS que ens enviàvem...

Raquel Marqués
Maó

Pel darrer projecte de S'NSMBL, "Coses que passen": què té d'especial enregistrar un disc al Teatre de l'Orfeón Mahonés?
Que és un espai preciós, un lloc que ara mateix té unes bones condicions estètiques i tècniques, és un teatre de veritat, a més allà comptam amb molts amics. Ho gravàrem amb Acústic Menorca. La nostra idea no era enregistrar un directe de tipus life, sinó fer una gravació a portes obertes, i el públic fou bastant conscient d'açò. Només cercàvem que els espectadors hi fossin, que no participessin amb renou sinó amb presència, i en aquest sentit la gent va ser molt generosa. A més en Pere Fiol ens va fer un muntatge molt especial.
Presenti'ns "Coses que passen".
És un projecte d'un grup que fa molts d'anys que va i que ara mateix es presenta amb una formació quasi com antiga, si canviessis la guitarra per un altra instrument de corda de l'època seria quasi com un quartet barroc. Però feim música nostra, moderna i actual i música que considerem que li pot dir coses a la gent pel pur fet de la música. És un projecte que ens hem plantejat d'una manera similar a una companyia de teatre quan munta una obra.
És difícil definir el vostre estil?
Nosaltres li diem cambra moderna. És una formació aparentment clàssica, però que fa temes de folk del nord, sense renunciar al Mediterrani que ens envolta, però mirem més a Provença que al nord d'Àfrica quant a influències, és més celta amb més referents cap a Europa.
Carlos Mangado és un músic inquiet?
Absolutament, som un músic que sempre tenc sonera, i feinera eh? (riu). Dins aquesta formació la part clàssica pot semblar de conya, però no és així, pesa més que no havia pesat fins ara en el grup i les partitures han d'estar aclarides. Jo ho defineixo com una espècie de refundació. Una cosa que ens caracteritza és que no abandonem els ritmes. Ens agrada aquesta nova forma de presentar la música com a etèrea.
Quan sortirà el disc?
No ho tenim previst. La gent ens el demana per Nadal, però no és un disc comercial. Ara per ara no és la nostra prioritat.
Amb qui li agradaria a S'NSMBL compartir escenari?
Amb La Bottine Souriante, un grup de Quebec del que nosaltres feim el seu tema popular "Le Rêve Musical"; amb Béla Fleck and the Flecktones; o amb Carlos Núñez.
Triï: tocar amb el seu ídol musical de sempre o que li toqui l' "Euromillón" que va caure fa poc a Ciutadella?
Uff!, ara quedaré molt malament (riu). Que em toqui l "Euromillón"! Home ja he compartit escenari amb Paco Ibáñez a Ciutadella, i amb tant de duros podria sonar amb qui volgués i conèixer els músics més grans.
Com creu que el tracta el públic menorquí?
La pregunta és on és la gent d'entre 20 i 30 anys amb inquietuds musicals, on paren?, estan escoltant reggaeton a ca seva? El públic m'estima molt i em tracta molt bé, però hi ha un sector d'edat que sembla mentida que els Hombres G omplin a Menorca i que cap grup d'aquí tengui gent massivament. Nosaltres l'altra dia a l'Orfeón varem comptar amb un públic molt "guapo", però si sols haguéssim tingut vint persones d'aquesta franja d'edat hauríem sortit d'allà al·lucinats. I la llàstima és que no els trobes al món. Jo ja tenc 40 anys i des de que en tinc 20 em demano on és la gent de la meva generació. Considero que la nostra proposta és novedosa com perquè passi açò. Tenim molts amics que ens vénen a veure, que disfruten dels nostres temes d'en Clapton o amb The Chicken de Jaco Pastorius, però on és el públic en general? No entenc com no desperta una mica més de curiositat. A Menorca encara arrosseguem el dubtós honor de que el concert més populós hagi estat el del Chaval de la Peca. A l'Illa ve en Michel Camilo i hi va menys gent a veure'l que a jo.
Quina és la llista d'èxits de la seva vida.
"Wonderful Tonight", d'Eric Clapton; "Canción del Elegido", de Silvio Rodríguez i "La Balada d'en Lucas", d'Ortega Monasterio, però versió de Los Parranderos.
Com a ciutadà: es va alegrar amb la victòria d'Obama?
Som molt escèptic quant al tema polític. Penso que els caps de n'Obama seran els mateixos que els d'en Bush i que per tant no canviarà res. Se m'havia acudit una ironia, i és que em feia gràcia que sortís John McCain, que es morís i que fos presidenta Sarah Palin... (riu). Em sembla molt bé que psicològicament el món hagi volgut superar aquesta enfanga tan "cutre", però crec que tot romandrà igual de "cutre", la veritat. En el fons Obama és tan fals com la resta de presidents dels Estats Units.
"A Cor Obert" acaba aquí. I com sempre li demanem a l'entrevistat que somiï.
Sembla un tòpic, però jo vaig complir el meu somni l'any 92 quan vaig venir a viure a Menorca.