Joan Taltavull, ballarí

FITXASóc en Joan Taltavull. Estic graduat en dansa contemporània per l'Institut del Teatre de Barcelona. Em sent còmode expressant-me per mitjà del moviment, però no sóc un "obsessionat" de la dansa, sinó més bé de la vida, i per això necessito expressar-la d'alguna manera. Mentre pugui viure de ballarí a Menorca em quedaré aquí perquè m'encanta sa nostra Illa. Que t'agradi Menorca, sobretot a l'hivern, diu molt d'una persona.

Raquel Marqués
Ciutadella

Com s'ho fa per estar a tots els "saraos" culturals de l'Illa?
Bé, m'hi he trobat i m'agrada molt ser-hi, però ni molt menys estic per tot. Em vénen a cercar i m'agrada que sigui així.
Parli'ns de Darwin.
Més que sobre les seves teories, m'interessa aprofundir en el personatge, és el que voldria transmetre, tot el que va viure durant el seu viatge, la mirada diferent que té a l'hora de veure les coses... Una vegada allà no es fixà ni en la selva o la mar, sinó que es fa preguntes i lluita per defensar el que sent i pensa. Açò és molt interessant perquè el que ens identifica a tots és el fet de lluitar pel que volem. L'espectacle que presentarem al Teatre Principal de Maó experimenta sobre la seva evolució personal, tot vist des dels ulls de Darwin, des de la seva manera de ser i de sentir.
Darrerament, menja ous de closca verda?
(Riu). No, açò va sorgir perquè en Miguel Bosch em va demanar col·laborar amb el seu nou projecte ja que és una sèrie musical i volia que els donés uns quants consells de moviment. Per la meva part ajudaré en el que pugui, però en Miguel Bosch és prou bon director com per fer-ho tot. Allò meu és un complement.
Però n'ha menjat o no d'ous verds?
Jo no!, l'únic que he provat és el bon "rotllo" del nou projecte d'Un lloc, un món, i la veritat és que pinta molt bé. Miguel Bosch té una sensibilitat exquisida. Però què passa? Que n'hi ha d'ous de closca verda?
És difícil trobar ballarins professionals a Menorca?
És difícil trobar gent molt acadèmica i molt bona tècnicament, però en canvi trobes gent amb molta personalitat. No es tracta de fer passos sinó d'omplir-los de vida i d'aquest tipus de gent a Menorca n'he trobat molta. Unes coses compensen les altres...
Quina ha estat fins ara la coreografia més difícil a la seva trajectòria professional?
Fou quan estudiava segon curs, amb 21 anys, i un professor meu feia un espectacle amb na Nina. Resulta que es va lesionar i em va telefonar el mateix dia a les quatre i mitja, i la primera funció era a les sis! Era un repte perquè llavors no hi havia gaire més opció i, mira, al final vaig estar dues setmanes actuant a "Nina 20 anys i una nit", sota la direcció d'Andreu Buenafuente. Dalt l'escenari sols érem ella, l'orquestra i jo. Però el que sí és difícil és la responsabilitat de dirigir un projecte, açò sí que em té amb mal de panxa.
Com creu que s'hauria de potenciar la dansa entre els més joves?
Bé, la dansa s'hauria de potenciar a qualsevol edat perquè connecta el món interior amb l'exterior. Ara estic donant classe als instituts de Maó i me n'adono que els alumnes tenen cossos molt tensos i encarcarats quan haurien de ser fluïts i sensibilitzats. A nivell educacional, hi ha poc art en general. Falta la part més sensible. El més difícil és l'actitud que prenen els al·lots i em costa entendreu-ho, la veritat. Hi ha un passotisme, però al final veus que realment els interessa, el que passa és que no t'ho diran. També m'ha sorprès, en contra del que pensam tots, que hi posen més interès ells que elles.
Davant qui li agradaria ballar?
Davant s'àvia, que sempre diu a tothom que sóc molt bo i no ha vingut mai a veure'm ballar!
La dansa mai serà un espectacle de masses?
Evidentment és menys comercial, però és normal perquè la dansa contemporània sempre es comença de nou, normalment vol dir tota una creació nova i això és una feina important. A més, per altra banda la gent ha de tenir una educació corporal per entendre el llenguatge abstracte de la dansa o, al menys, voler deixar-se endur per la seva intuïció. La dansa s'ha de mirar des dels ulls de l'ànima. A mi, en canvi, em passa al revés perquè al tenir coneixements vas a veure espectacles amb prejudicis i està molt malament intentar jutjar tot el temps.
És cert que la majoria de ballarins són narcisistes?
Sí que sol passar, però és el perill que té fer feina amb el teu cos i estar davant un mirall tot el dia. Açò no m'agrada, sobretot quan també porta prepotència que, en realitat, no deixa de ser ignorància. També els passa als actors i als cantants. En el meu cas intento no ser-ho i quan ho veig en els altres ballarins no m'agrada gens.
Nacho Duato o Ángel Corella?
Nacho Duato. M'encanta la netedat dels seus passos i visualment és molt estètic. M'agrada la relació que fa de la música amb el moviment. Duato és un creador. A més a més també voldria dir la "Comedia Tempio" de Josef Nadj, Les Ballets C. de la B, i Pina Bausch.
Un musical que l'hagi commogut.
Estic un poc decebut amb els musicals i m'agradaria treure'm aquesta decepció. Londres té una fama molt bona, però pel que he vist a Espanya no te'n puc dir cap.
"A Cor Obert" acaba aquí. Moltes gràcies per les seves respostes. Com és habitual li demanem quin és el seu somni.
El meu somni és ser cada dia més feliç i això comporta fer el necessari per aconseguir-ho.